Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

2.044.038 VOTANTS, EL 90% A FAVOR DEL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA ( 1r octubre 2017 ). Objectius: Completar la DUI, assegurar la Llengua, institucionalitzar la República i el territori.

11 de novembre de 2023
1 comentari

República Catalana Independent: Prou de la dictadura dels Jutges!

Prou de la Dictadura de la Judicatura a tots els Països Catalans!

Acabem amb la dictadura dels jutges i fiscals espanyols i espanyolistes, de tots els jutges i fiscals que són i actuen com dictadors, per acció i per omissió!

Aturem-los a ells i a totes les qüestions que els permeten o els faciliten i promouen ser injustos, imparcials, prevaricadors, … !

Prou de guerra judicial bruta. Prou de Jutges corruptes i prevaricadors. Prou de Jutges espanyolistes i enemics de Catalunya i prou de Jutges enemics de la Llengua Catalana.

Prou a la dictadura dels jutges !

Als jutges aquests, dos anys de sou i cap a casa.
Calen mètodes de revisió i fiscalització de les seves injustícies. Cal pagar-los amb la moneda de la seva mateixa justícia.

Hem d’acabar amb la dictadura dels jutges.
Fins que no se’ls posi fre i se’ls obligui a treballar en les feines que tenen atrassades i a tot Catalunya en estricte català, el nostre país anirà de mal a pitjor.

Prou! de la dictadura dels jutges. Ells són els primers que trenquen impunement la divisió de poders.

Si això es complís seria quelcom positiu del Pacte entre Junts/Puigdemont i PSOE. Quelcom positiu per a tothom.

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC, en rebel·lia.

PS1:

ANÀLISI

Per què s’escampa la por entre els jutges espanyols?

Un poder judicial seriós i convençut de l’aplicació correcta de la llei en tot moment no se sentiria al·ludit per la inclusió del lawfare (Guerra Judicial Bruta)

Els següents paràgrafs els he extret  de l’anàlisi de Josep Casulleras Nualart, de 10.11.2023 (Vilaweb)

L’alta judicatura espanyola està esverada amb l’acord signat entre Junts i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez, que implica, entre més coses una llei d’amnistia, i que afirma que es tindran en compte els casos de lawfare, de “judicialització de la política”, en les comissions d’investigació ja pactades per a aquesta legislatura.

Seran sobretot dues comissions: la de l’Operació Catalunya i la del Catalangate,

dos grans casos de guerra bruta de l’estat contra l’independentisme.

<No oblidem el cas Judes, el cas dels russos -Volclov?-, el cas de Laura Borràs, el cas de Pablo Hasel, …>

Els jutges i fiscals espanyols han sortit en tromba a criticar un acord polític entre dos partits polítics; ho han fet totes les associacions de jutges, inclosa Jutges per la Democràcia, tradicionalment més alineada amb el PSOE, i la comissió permanent del Consell General del Poder Judicial.

No toleren que s’hagi assumit en el text de l’acord que hi ha hagut tots aquests anys lawfare contra l’independentisme.

Però sobretot aquestes expressions irades amaguen un temor no explicitat,

que s’ha fet córrer entre la premsa, i que la majoria de mitjans de Madrid ha anat reproduint:

la por que se’ls pugui acabar empaitant judicialment per la guerra judicial.

Tot plegat ve d’una curiosa interpretació que fan del paràgraf de l’acord entre Junts i el PSOE que inclou la referència al lawfare i que està redactat d’una manera certament confusa. Fa així:

“Les conclusions de les comissions d’investigació d’aquesta legislatura es tindran en compte en l’aplicació de la llei d’amnistia en la mesura que es puguin derivar situacions compreses que, si escau, puguin donar lloc a accions de responsabilitat o modificacions legislatives.”

La interpretació estesa entre la premsa espanyola és que la informació que emergeixi en les comissions d’investigació que s’haurien de posar en marxa al congrés espanyol sobre l’Operació Catalunya i l’espionatge amb Pegasus

(i sobre altres casos que els autors d’aquesta interpretació sospiten que hi haurà)

i les conclusions que se’n derivin podrien

fonamentar tot un reguitzell de querelles per prevaricació contra els jutges responsables d’haver investigat independentistes.

A El Confidencial, per exemple, titulaven:

“El govern [espanyol] dona munició a Puigdemont per a acusar els q de prevaricació”.

L’article que signa l’experta en informació judicial d’aquest diari descriu

“la desolació que recorre la judicatura al complet, amb el Tribunal Suprem al capdavant”,  i la

sensació “d’impotència, frustració i indignació”.

Perquè els jutges que fan córrer aquest malestar diuen que el pacte entre Junts i el PSOE

els deixen “en risc d’afrontar querelles per prevaricació llançades pels mateixos acusats a qui han investigat o condemnat.

I els obsedeix la frase de Puigdemont en la compareixença de dijous, quan va parlar d’aprofitar les comissions d’investigació per a

“l’eradicació d’elements podrits que hagin participat en la guerra bruta”
contra l’independentisme.

Un altre titular ben il·lustratiu, el d’El Español:

“Els jutges que han intervingut en el procés temen ser perseguits en assumir el PSOE el lawfare de Junts”.

És en un article que també signa una de les periodistes més ben connectades amb l’alta judicatura espanyola.

Tot esmentant fonts de jutges i fiscals que han intervingut en causes penals relacionades amb el procés, l’article recull aquestes declaracions:

“Es tracta d’atorgar un reconeixement polític formal, en el parlament mateix, a les tesis que

els jutges i els fiscals que hem actuat en alguna causa del procés hem estat uns repressors i hem criminalitzat allò que no és delicte.

D’aquí a que comencin a ploure’ns querelles i demandes hi ha un pas”.

<És el que feu vosaltres, malparits!>

I l’ABC ho rebla dient que els juristes amb qui han parlat

“coincideixen a interpretar que no només s’obre la porta

que el poder legislatiu auditi el poder judicial,

sinó que també

es posen les bases per a dirigir accions contra els jutges que van actuar aplicant la llei vigent en cada moment”,

<contra Catalunya, la seva independència i contra els catalans que la defensen>

i que

“es podrien veure assenyalats des de la seu de la sobirania nacional com a prevaricadors i fins i tot encarar futurs procediments penals.”

Aquest argument de la ingerència del poder legislatiu en el poder judicial

és el que han utilitzat totes les associacions professionals de jutges i fiscals que han anat sortint a criticar l’acord.

Ara, els juristes consultats per VilaWeb coincideixen a assenyalar no només que, en tot cas,

la ingerència podria ser la inversa,

és a dir, que amb aquestes manifestacions públiques hi ha una ingerència clara del poder judicial sobre l’activitat política que prefigura un posicionament ideològic determinat de tots ells,

sinó que,

a més, aquesta interpretació de l’acord no és raonable. Perquè les conclusions de les comissions d’investigació que s’arribin a activar al congrés espanyol sobre la guerra bruta contra l’independentisme no servirien pas per a fonamentar querelles per prevaricació contra jutges que poguessin tenir cap fonament jurídic seriós.

Sinó que l’esment en l’acord de les possibles “accions de responsabilitat” que se’n derivessin es refereix a la possibilitat de traslladar a la fiscalia informació que pugui servir per a

exigir responsabilitats als impulsors de la guerra bruta, a persones que hi hagin tingut responsabilitat, amb acusacions falses o un ús fraudulent de recursos, per exemple.

Però també és revelador que tinguin aquesta por.

Perquè si tinguessin la tranquil·litat i l’absoluta certesa de saber que han actuat sempre d’acord amb la llei,

sense tergiversar-la, sense recargolar-la ni aplicar-la de manera esbiaixada, i sempre amb un respecte escrupolós al principi de legalitat i als drets fonamentals de les persones investigades,

no haurien de patir pas.

Per més que l’argument que han anat escampant a tort i a dret aquestes darreres hores per a contribuir a encendre el relat contrari al pacte i a la idea mateixa d’una amnistia sigui fal·laç.

Perquè un poder judicial seriós i convençut de l’aplicació correcta de la llei en tot moment no se sentiria pas al·ludit per la inclusió del lawfare en un pacte polític entre dos partits.

Comentaris:

Salvador Molins

11.11.2023  |  02:27

Prou a la dictadura dels jutges !

Els jutges aquests, dos anys de sou i cap a casa.
Calen mètodes de revisió de les seves injustícies.
Hem d’acabar amb la dictadura dels jutges.
Fins que no se’ls posi fre i se’ls obligui a treballar en les feines que tenen atrassades i a tot Catalunya en estricte català, el nostre país anirà de mal a pitjor.
Prou! de la dictadura dels jutges. Ells són els primers que trenquen impunement la divisió de poders.

PS. Si això es complís seria quelcom positiu del Pacte entre Junts/Puigdemont i PSOE.

Però és evident que això no es complirà. Tan de bo m’equivoqui

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC, en rebel·lia.

PS2:

<No oblidem el cas Judes, el cas dels russos -Volclov?-, el cas de Laura Borràs, el cas de Pablo Hasel, … >

Yï

People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQ

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!