Vergonya de polítics que segueixen sense dimitir, després enganyar al poble. Vergonya de polítics que caminen amb les calces baixades. Vergonya del guany fiscal d’ imposar impostos autonomistes per a castigar a la ciutadania catalana a canvi de duplicar càrrecs i malversar. Vagin a pastar.

*No ens enganyem, no ens enganyeu !

Catalans! No ens deixem enganyar!

“El Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya vinculant ja l’hem fet i la DUI ja la hem proclamada, No és hora de pactes enganyosos, no és hora d’engrunes, és hora de determinació i de plenitud!”

Vaig fer-me present a la convocatòria de l’ANC a la Plaça de Sant Jaume titulada “No ens enganyeu”, es complia l’aniversari de quan va venir a Barcelona el president espanyol junt amb tot de franctiradors a les teulades, ara però alguns es deuen pensar que tot s’ha normalitzat, que creix de nou la pau autonòmica, però no és cert, “quan et mous és quan notes les cadenes”, en aquesta concentració d’enguany, fa dos dies exactament, en aquesta visita de l’esmentat individu, sobre la teulada o terrat del Palau de la Generalitat també hi havien policies armats, exactament “franctiradors” i segurament m’apuntaven amb les serves mires, mentre jo em resistia a ser retirat per la força de 10 “robocops” anti disturbis, regirant-me i cridant els meus drets de ciutadà català per tal que em deixessin en pau allà on era, ben aprop de les balles metàl·liques estructurades en triangles com un fortí, per a mi infranquejables, aleshores tres dels forçuts esclaus Robocop defensors del president de totes les forces d’ocupació i del presidentet del governet esclau, aquests tres concretament, em subjectaren amb força i no podien, però tot i així m’empenyeren fins la vora de la Plaça de Sant Jaume, la vora més allunyada d’on havia de sortir la comitiva, aleshores la plaça ja estava pràcticament buida llevat d’una trentena de patriotes i fotògrafs d’alguna premsa que eren testimonis expectants de l’insòlita escena, amb cara de circumstàncies i grisor de tot plegat, els clics d’aquelles càmeres àvides de notícia eren testimonis de la falsa pacificació que ens volen fer empassar, fent-nos combregar, com es deia abans, amb rodes de molí.

De què tenien por aquells robocops i els franctiradors de les teulades?

Tenien por d’un català lliure, no esclau, censat ja de fa temps al Consell de la República?

És que no volien que es veiés ni un bri de dissidència davant la gran mentida orquestrada de nou?

Potser tenien por de les dues pancartes que tot el dia jo vaig traginar com podia?

Potser sí que els dos textos que jo defensava els desmuntaven la paradeta? El primer deia a dues cares, l’una amb català i l’altra amb anglès la mateixa frase “Catalunya Estat Independent” i “Catalan Independent State” i el segon text, sobre dos DIN A3 enganxats sobre un cartró, deia en quatre línies “República Catalana Independent, Llista Cívica, Consell de la República de Berga” i a la darrera línia” 1r d’Octubre i DUI”.

Qui s’arrisca pisca! Hem va trucar un amic i em va dir “que hi fas a Barcelona? Acabes de sortir a la Sexta, al programa “al rojo vivo” i han tingut la teva pancarta a pantalla complerta ben bé durant tres minuts. Eureka noi!

Lo de la Sexta va ser pels volts del migdia. També al matí els robocops ens va foragitar a tots, a la mateixa vora malgrat les nostres justificades protestes.

Molt intel·ligentment a la vora de l’entrada de la comitiva hi tenien ancorats als espanyolistes amb les seves banderes, bona jugada del protocol del presidentet, el presidentàs devia quedar ben content!

He escrit tot això per explicar-vos i insistir que no us deixeu enredar i que no caigueu en les trampes dels espanyols ni dels que amb manifest sotmetiment els hi fan costat.

El Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya vinculant ja l’hem fet i la DUI ja la hem proclamada, No és hora de pactes enganyosos, no és hora d’engrunes, és hora de determinació i de plenitud!

PS:

Catalans! Empoderem-nos!
Siguem lleials al nostre Mandat del Primer d’Octubre, edificar la ja incipient República Catalana Independent, reafirmem-lo cada dia i cada moment, neguem la legitimitat i la legalitat dels invasors que fa més de tres segles ens ocupen terres, llars i ments !

Preparem una Llista Cívica lleial aquest Mandat i sols per aquest Mandat.

Què la Llista Cívica i una possible quarta via no siguin elements d’exclusió sinó que se sumin i es coordinin pel necessari i urgent nou embat, el definitiu atac del cim de la Independència !”

Primer que res, m’apunte al desig de Jaume Rius: “Llarga vida a la Tertúlia Proscrita”… i també a i amb els seus “proscritors” habituals: Us necessitem. Sou una finestra oberta a la realitat per vore i respirar millor tant el paisatge com l’aire no viciat. M’abstinc de comentaris molt sucosos, crítics i positius que genereu. Si no fóreu , si el programa no fóra, us tindríem que inventar. Per la fondària , el seny, el respecte i l’estima que mostreu pel País. Més enllà de partidismes polítics. Enhorabona. Bons Nadals i feliços futurs anys de per vida.

Els que ens havien de defensar ens han vençut.Hem de procurar de fer desaparèixer de les nostres institucions, tota aquesta gent que no ha fet altra altra cosa que trair-nos al llarg d’aquests darrers sis anys.Tinguem memòria i actuem en consecuencia.

Bon Nadal. D’això que en dieu tornar a l’autonomisme, per mi n’hi ha de dues menes:
El que torna a l’autonomisme per fer purament autonomisme ( PSC i una part d’ERC).
El que torna a l’autonomisme per guanyar quotes de poder concretes i com un pas per avançar cap a la Independència.
Després hi a el que espera que es crei un quart espai, que aquest sí, provocarà un momentum en que una gran mobilització ens portarà a la independència en poques setmanes i Espanya s’enfonsarà.
La legislatura dura 4 anys, i Sánchez necessita els vots durant aquests 4 anys. Veurem si ho sabem aprofitar.
Un altre escenari en que no necessiti els vots o governin PP i VOX, sobretot si ens continuem abstenint, no veig en què ens pot beneficiar.

Jo crec que l’etapa d’ara no és autonomisme és molt pitjor, és el poder a canvi de privilegis per als partits. Es veu en tots els àmbits qui mana és Madrid els d’aquí no pinten res, són titelles a canvi de càrrecs i privilegis.

Ho sento però l’optimisme de Dante Albano Fachin l’he trobat gairebé demencial i, en canvi, el rostre de Josep Costa amb la seva quietud fúnebre ho deia tot. Estaré encantada de veure tancar aquest 2023. Un any més depriment i lamentable per al moviment independentista. Encara estem endinsats en el fosc túnel de l’autonomia. No trobo consol sinó vergonya en els somriures radiants de Sánchez i Aragonès ni veig cap llum a la vista.

La multitudinària Diada de 2014 va servir per convertir els vells partits de l’estatut en independentistes. Dubte que si ara no veuen una força popular al carrer similar a la d’aquella data canvien res. I no ens enganyem, sense ells poca cosa podrem fer.

Necessitem la llista promulguda per l’ANC i encapçalada pel Sr. Josep Costa i la Sra Clara Ponsatí per tornar a jugar i guanyar la partida. Som-hi?

El final d’una etapa i el retorn a l’autonomisme
LA REVOLUCIÓ QUE NOMÉS ES FA DES DE L’OPOSICIÓ.

Els episodis de 2023 confirmen que les forces polítiques catalanes són autonomistes sense cap dubte, i aquesta certesa ha de servir per canviar l’independentisme.

La bona notícia és que l’independentisme torna a ser a l’oposició, que és el seu lloc natural.

Ens trobem ara en una nova oportunitat de l’independentisme que no ha d’inventar res, només ha de fer aflorar la realitat objectiva del fracàs de l’autonomisme per resoldre el dèficit fiscal que fa créixer les diferències socials, per resoldre la no inversió acumulada, per resoldre les vulneracions dels drets culturals en general i lingüístics en particular, els funcionament dels trens, la gestió dels aeroports i, sobretot, l’incompliment de totes les promeses.

La confrontació de l’independentisme per canviar l’Estat des dels fonaments és la revolució que només es fa des de l’oposició.

Bon any 2024 de la revolució independentista -ara sí- i llarga vida a la Tertúlia Proscrita