El President recòrre al dia de la “marmota”. Únic Diàleg possible: INDEPENDÈNCIA JA !

El President recòrre al dia de la “marmota”.

Aquest aplaçament de la Declaració de 60 dies ens costaràa tots els catalans, pensi el que pensin, 2.630 milions d’euros (dos mil sis-cents trenta euros) que és el que ens costen 60 dies d’espoliació: 60 x 43,8 milions d’euros al dia és igual a  2.630 milions d’euros. Sanitat, carreteres, ensenyament …

Únic Diàleg possible: COMENÇAR ARA MATEIX A CONSTRUIR LA REPÚBLICA.

SIGUEM CREATIUS, COMENCEM !

CATALANS A PARTIR D’ARA EN TOT EL QUE POGUEM COMPORTEM-NOS COM INDEPENDENTS.

Només un diàleg: Independència. El Poble ha dit Sí (1 oct.) El President, el Govern i el Parlament heu de complir!

La voluntat de l’1 d’octubre no es pot ajornar, el temps hi va en contra. Els enemics volen ofegar-la, els amics sense la Declaració activada no poden reconèixer la nova República.

Els signants recorden als diputats del parlament la necessitat d’aplicar, ‘fins a les darreres conseqüències’, les lleis de desconnexió (la llei del referèndum i la fundacional de la república), aprovades al parlament el 6 i el 7 de setembre. En aquesta línia, apunten que, l’única manera de culminar els resultats del primer d’octubre és que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, proclami la independència i l’assumeixi ‘en tota la seva dimensió’.

El manifest, titulat ‘Per la república catalana, aixequem la suspensió de la declaració d’independència’, demana que el requeriment que el govern espanyol va enviar dimecres al president de la Generalitat ‘quedi sense resposta’ i que aquesta s’adreci ‘als homes i les dones d’aquest país, tot donant per finalitzada la suspensió de la declaració d’independència i proclamant la República Catalana.’ Els signants asseguren que cal fer-ho ‘per respecte a la democràcia, a la dignitat de la societat catalana i, de manera especial, als tres milions de persones que es van mobilitzar i als més de 2 milions que varen votar Sí a la independència.’

Consideren que la suspensió  va ser una manera oportuna de mostrar la disponibilitat del govern al diàleg i l’entesa. No obstant això, apunta que el diàleg no és possible per la negativa espanyola i davant del ‘menyspreu absolut’, cap al president de la Generalitat, les institucions catalanes i el conjunt de la nostra societat.

La CUP exigeix a Puigdemont que la resposta a Rajoy sigui la proclamació de la independència

La formació anuncia que organitzarà mobilitzacions arreu del país la setmana vinent, en defensa dels resultats del primer d’octubre i ‘de la dignitat com a poble’

La CUP ha exigit al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que respongui dilluns el requeriment del president del govern espanyol, Mariano Rajoy , de manera ‘clara i afirmativa’ i proclami la república catalana en un acte solemne. En conferència de premsa, la portaveu del secretariat nacional de la formació, Núria Gibert, ha dit que la suspensió de la independència moments després d’haver-la proclamada havia generat confusió entre la ciutadania i no estava a l’altura d’allò que els ciutadans van votar el primer d’octubre. ‘No avalarem ni la confusió ni el desconcert generalitzat. S’ha de resoldre immediatament, i ha de ser proclamant de facto la república.’

D’aquesta manera, Gibert ha explicat que la CUP decidiria si abandona l’activitat parlamentària aquest octubre en funció de la resposta de Puigdemont al requeriment que li va enviar dimecres el president espanyol.

La formació anticapitalista considera que el diàleg amb el govern espanyol és ‘impossible’ i recorda que també ho és el projecte de fer una reforma constitucional perquè la gran majoria de la ciutadania ‘va votar república’ el primer d’octubre. En aquesta línia, defensa que, després de la implicació de la societat catalana en el referèndum, ‘no es pot fer una altra cosa que assumir el resultat de les urnes’. Gibert també ha dit que la formació demanava de construir de la república ‘des de baix’, perquè ‘aquest procés és de tots i totes, i toca ara defensar-lo més que mai’.

Finalment, ha anunciat que la CUP treballaria perquè la setmana vinent hi hagi mobilitzacions arreu del país en defensa dels resultats del primer d’octubre i ‘de la dignitat com a poble’.

Ara ja tenim la Declaració, ara necessitem l’Estadista que vulgui aplicar-la.

No puc reclamar més la DUI, ja l’han feta bé o malament, ara ja la tenim en un calaix, però més valdria tenir-la en una vitrina protegida o potser també enviar-la per Internhet a tot el món, milions i milions d’usuaris, així ningú la podria ignorar, destruir ni segrestar.

Ara el que reclamo  i  defenso és la necessitat d’aquell Estadista capacitat per separar dins dels mossos els que estant a favor de la República i els que estant a favor d’Espanya, de donar-els l’ordre de controlar port i aeroport, de protegir la nova judicatura de la nova República Catalana, de protegir i controlar comunicacions per tren i carretera, telecomunicacions, etc. aquell estadista compromés i decidit a fer-ho.

Eh? que sembla que no n’hi ha a Catalunya d’Estadistes així? Doncs sí que n’hi ha, però els amaga des de fa anys, ben bé des el 2004, el poder actual català, encara autonòmic i supeditat (esclau de mans lligades) per voluntat pròpia perquè encara pretenen tirar endavant una llei de Transició Nacional compaginable amb el poder espanyol, o sigui allò que popularment en diem “fer la truita sense trencar els ous” tot i que l’estadista espanyol, aquest sí que ho és d’estadista, malparit per a nosaltres però potser heroi per als nostres centenaris invasors, tot i que aquest estadista els diu que no i que no, que ja té l’exercit i les demès forces d’ocupació apunt de practicar la violència crua sense camuflaments.

Altres capdavanters i són i seran però davant de la misèria autonomista no han donat la cara o no han pogut. Altres com la Colau van pujar com l’escuma perquè són una operació d’estat pressupostada amb fonts reservats de l’estat espanyol sempre terrorista, lladre fins a l’inimaginable  i invasor.

Falta l’Estadista, l’hem de descobrir, l’hem de potenciar i l’hem de votar.

Una altra cosa que hem de fer es netejar les nostres ments de conceptes, eines i procediments falsos i caducs, normalment derivats de la situació d’esclavatge nacional, polític i humà, que patim des del 1714, i de l’erronia “conlleváncia -en castellà” d’aquest esclavatge. Mentre et mantents esclau mai et podràs alliberar! Mira que els nostres polítics actuals no han deixat mai de cobrar de mans del quei ens té emmanillats, la prova la tindreu dilluns quan els Jordis i el Trapero tornin a ser tarctats com a lladres i malfactors.

DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA PROCLAMADA I SIGNADA PELS REPRESENTANTS LEGÍTIMS DE CATALUNYA

DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA:

Al poble de Catalunya i a tots els pobles del món. La justícia i els drets humans individuals i col·lectius intrínsecs, fonaments irrenunciables que donen sentit a la legitimitat històrica i a la tradició jurídica i institucional de Catalunya, són la base de la constitució de la República catalana. La nació catalana, la seva llengua i la seva cultura tenen mil anys d’història. Durant segles, Catalunya s’ha dotat i ha gaudit d’institucions pròpies que han exercit l’autogovern amb plenitud, amb la Generalitat com a màxima expressió dels drets històrics de Catalunya. El parlamentarisme ha estat, durant els períodes de llibertat, la columna sobre la qual s’han sustentat aquestes institucions, s’ha canalitzat a través de les Corts Catalanes i i ha cristal·litzat en les Constitucions de Catalunya. Catalunya restaura avui la seva plena sobirania, perduda i llargament anhelada, després de dècades d’intentar, honestament i lleialment, la convivència institucional amb els pobles de la península ibèrica. Des de l’aprovació de la Constitució espanyola de 1978, la política catalana ha tingut un paper clau amb una actitud exemplar, lleial i democràtica envers Espanya, i amb un profund sentit d’Estat. L’estat espanyol ha respost a aquesta lleialtat amb la denegació del reconeixement de Catalunya com a nació; i ha concedit una autonomia limitada, més administrativa que política i en procés de recentralització; un tractament econòmic profundament injust i una discriminació lingüística i cultural. L’Estatut d’Autonomia, aprovat pel Parlament i el Congrés, i referendat per la ciutadania catalana, havia de ser el nou marc estable i durador de relació bilateral entre Catalunya i Espanya. Però va ser un acord polític trencat per la sentència del Tribunal Constitucional i que fa emergir noves reclamacions ciutadanes. Recollint les demandes d’una gran majoria de ciutadans de Catalunya, el Parlament, el Govern i la societat civil han demanat repetidament acordar la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. Davant la constatació que les institucions de l’Estat han rebutjat tota negociació, han violentat el principi de democràcia i autonomia, i han ignorat els mecanismes legals disponibles a la Constitució, la Generalitat de Catalunya ha convocat un referèndum per a l’exercici del dret a l’autodeterminació reconegut en el dret internacional. L’organització i celebració del referèndum ha comportat la suspensió de l’autogovern de Catalunya i l’aplicació de facto de l’estat d’excepció. La brutal operació policial de caire i estil militar orquestrada per l’estat espanyol contra ciutadans catalans ha vulnerat, en moltes i repetides ocasions, les seves llibertats civils i polítiques i els principis dels Drets Humans, i ha contravingut els acords internacionals signats i ratificats per l’ Estat espanyol. Milers de persones, entre les quals hi ha centenars de càrrecs electes i institucionals i professionals vinculats al sector de la comunicació, l’administració i la societat civil, han estat investigades, detingudes, querellades, interrogades i amenaçades amb dures penes de presó. Les institucions espanyoles, que haurien de romandre neutrals, protegir els drets fonamentals i arbitrar davant del conflicte polític, han esdevingut part i instrument d’aquests atacs i han deixat indefensa la ciutadania de Catalunya. Malgrat la violència i la repressió per intentar impedir la celebració d’un procés democràtic i pacífic, els ciutadans de Catalunya han votat majoritàriament a favor de la constitució de la República catalana. ——————-

La constitució de la República catalana es fonamenta en la necessitat de protegir la llibertat, la seguretat i la convivència de tots els ciutadans de Catalunya i d’avançar cap a un Estat de dret i una democràcia de més qualitat, i respon a l’impediment per part de l’estat espanyol de fer efectiu el dret a l’autodeterminació dels pobles. _______________________________________________________________________

El poble de Catalunya és amant del dret, i el respecte a la llei és i serà una de les pedres angulars de la República. ————- L’estat català acatarà i farà complir legalment totes les disposicions que conformen aquesta declaració i garanteix que la seguretat jurídica i el manteniment dels acords subscrits formarà part de l’esperit fundacional de la República catalana. La constitució de la República és una mà estesa al diàleg. Fent honor a la tradició catalana del pacte, mantenim el nostre compromís amb l’acord com a forma de resoldre els conflictes polítics. Alhora, reafirmem la nostra fraternitat i solidaritat amb la resta de pobles del món i, en especial, amb aquells amb qui compartim llengua i cultura i la regió euromediterrània en defensa de les llibertats individuals i col·lectives. La República catalana és una oportunitat per corregir els actuals dèficits democràtics i socials i bastir una societat més pròspera, més justa, més segura, més sostenible i més solidària. _________ _________________________________________________________

En virtut de tot el que s’acaba d’exposar, nosaltres, representants democràtics del poble de Catalunya, en el lliure exercici del dret d’autodeterminació, i d’acord amb el mandat rebut de la ciutadania de Catalunya,

1 – CONSTITUÏM la República catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.

2 – DISPOSEM l’entrada en vigor de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.

3 – INICIEM el procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant.

4 – AFIRMEM la voluntat d’obrir negociacions amb l’estat espanyol, sense condicionants previs, adreçades a establir un règim de col·laboració en benefici de les dues parts. Les negociacions hauran de ser, necessàriament, en peu d’igualtat.

5 – POSEM EN CONEIXEMENT de la comunitat internacional i les autoritats de la Unió Europea la constitució de la República catalana i la proposta de negociacions amb l’estat espanyol.

6 – INSTEM a la comunitat internacional i les autoritats de la Unió Europea a intervenir per aturar la violació de drets civils i polítics en curs, i a fer el seguiment del procés negociador amb l’Estat espanyol i ser-ne testimonis.

7 – MANIFESTEM la voluntat de construcció d’un projecte europeu que reforci els drets socials i democràtics de la ciutadania, així com el compromís de continuar aplicant, sense solució de continuïtat i de manera unilateral, les normes de l’ordenament jurídic de la Unió Europea i les de l’ordenament de l’estat espanyol i de l’autonòmic català que transposen aquesta normativa.

8 – AFIRMEM que Catalunya té la voluntat inequívoca d’integrar-se tan ràpidament com sigui possible a la comunitat internacional. El nou Estat es compromet a respectar les obligacions internacionals que s’apliquen actualment en el seu territori i a continuar sent part dels tractats internacionals dels quals és part el Regne d’Espanya.

9 – APEL·LEM als Estats i a les organitzacions internacionals a reconèixer la República catalana com Estat independent i sobirà.

10 – INSTEM al Govern de la Generalitat a adoptar les mesures necessàries per fer possible la plena efectivitat d’aquesta Declaració d’independència i de les previsions de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.

11 – FEM una crida a tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de la República catalana a fernos dignes de la llibertat que ens hem donat i a construir un Estat que tradueixi en acció i conducta les inspiracions col·lectives.

Els legítims representants del poble de Catalunya.
Signen els diputats, … (A continuació hi consten les signatures de la majoria de Diputats)
Barcelona, 10 d’octubre de 2017

Puigdemont traeix als catalans. Teníem por de que ho fés i així ha sigut. Vergonya Catalans Vergonya!

Espanya ha volgut doblegar-nos amb la por i combinant-ho amb les amenaces dels magnats de la UE davant de Puigdemont i de moment se n’ha sortit. Per això segueixen jugant amb el temut 155. Si hem fet i escapçat la DI, ara haurem de fer la RUPTURA PRÀCTICA I REAL:

I encara no en té prou aquest ajupit de merda! Sí em refereixo al President Puigdemont, autonòmic espanyol de fet o inepte català mancat de lucidesa i coratge, pels fets se’l pot considerar virrei de Catalunya. Mai un President de la Generalitat havia tingut tan suport de tants catalans, ni havia comptat amb un referèndum guanyat per 2.244.000 catalans més els 700.000 als que se’ls va robar el vot, i tot i així ens ha traït, com? ajupint-se davant dels dos capdavanters de la UE quan demanaven respecte per tothom i de retruc com sempre respecte per tothom menys pels pàries, en aquest cas el Poble Menut català aquell que va donar la vida el 1714 i el 1936 pels nostres drets i constitucions i que l’1 d’octubre es va llevar de matinada i va encaixar els cops per defensar el seu vot, el més sagrat de la política del segle XXIè.

Evitar l’enfrontament no és la millor qualitat d’un estadista que per més INRI cobra una bona mesada de mans de l’enemic,  l’invasor,  lladre i terrorista espanyol. Als capdavanters que no s’encaren a totes amb l’enemic se’ls acaba escalfant i esclafant, com va passar quan Macià,  que tot i la seva renúncia no va poder evitar la sagnat guerra del 1936.

Puigemont a pres el pel als catalans i el pitjor és que no corregeix, per assolir dialogar amb Espanya s’ajup a uns nivells indignats, no li hem de permetre, de cap de les maneres! Hem votat Independència i ara mateix surt a Vilaweb explicat que s’ofereix a un diàleg sense condicions. Collons! sí que hi ha una condició i vostè no és ningíui per tombar el desig expressat en el Referèndum: Hi ha una condició innegociable que si no la sap es diu INDEPENDÈNCIA! i que ja l’hem guanyada quatre vegades … Consultes, 9N, 27S i 1 d’octubre! no hi hauran més Referèndums No!

Si no es capaç de tenir més clarividència davant dels cants de sirena europeus, més aplom, fermesa i dignitat, plegui i en el seu lloc n’hi posarem un altre. Jordi Fornas li dona mil voltes. Vergonya President! Vergonya!

Hem posat en les seves mans el tresor més preuat de tots els catalans que estimen la  seva terra, hi hem posat la llibertat i la Independència, i concretament esperàvem de vostè el gest de la Proclamació, així com les primeres ordres efectives i necessàries, i vostè les ha traïdes rentant-nos la cara amb un drap brut, com aquell que diu volies “declaració” doncs aquí la tens però al cap d’un minut te la trec, te la prenc, perquè el “teu dret a decidir”, la teva “sobirania”, el teu “votarem” infantil i el teu “he votat” estomacat, són de mala qualitat, molt per sota, infinitament per sota de la dignitat dels altres europeus per no parlar dels espanyols. I ara mateix després del seu políticament correcte gest encara estem més per sota dels altres europeus perquè una vegada més som la riota de tot el món. Això si que li deu agradar a aquell que sempre li cobreix el cul, em refereixo al Sr. Jordi Sànchez de l’ANC, que win win es deu sentir amb la seva revolució dels somriures -ara glaçats- no pot ser d’altra amanera amb aquest “Record Guiness” insuperable: “la independència més curta de la història del món.

El dia abans de la “Declaració” vaig llegir una entrevista que li feia Pere Cardús al President de l’ANC i hem va caure el món a sobre, veient com aquell salva culs li preparava el terreny., no m’ho podia creure, no ho volia creure, la Proclamació era quelcom massa important, serien estratègies, com sempre em diuen els babaus catalans. Fa més dies, el mateix 11S el dia del “Votarem” i en l’entrevista de l’Evole, que si el 2019 o el 2025 en boca tan de Jordi Sànchez com de Puigdemont.

I encara queda una cosa pitjor, vostè encara no s’ha ajupit prou, qui fa un cistell es capaç de fer un cove, i és que se li veu, té tantes ganes de negociar amb l’impossible, que es baixarà els calçotets una i mil vegades! Vostè no serveix! Retiri’s abans no el fotin a la garjola. O potser no cal que es retiri perquè els espanyols ara ja li han pres la talla i saben que per aturar la Independència de Catalunya la millor manera es tenir en actiu homes com vostè i el Sr. Sànchez.

No ha tingut encert de muntar un bon problema a Europa, defensar la Declaració d’Independència com un estadista de veritat, Churchill no els va dir als anglesos que farien un kit-kat abans d’encarar-se amb Hitler, vostè no havia de prostituir aquella Declaració perquè Europa s’hagués d’empassar la seva pròpia porqueria veient com a Catalunya es conculquen els drets dels catalans. Ara ja, com sempre Europa i Espanya estan tranquils perquè el President català és molt bon xicot i molt ben enraonat. “Tranquils, els catalans muts, tot va com una seda, la UE dorm tranquil·la, ai quin ensurt” !

D’ací a pocs dies es veurà com Europa té por de la desobedient Espanya i s’ajupiran a les seves exigències. Sr. President si encara li queda un bri de dignitat no s’encanti intentant dialogar amb un terrorista, perquè l’estat espanyol sempre actua com a lladre, mentider, malversador, invasor, no s’hi entretengui, cerqui urgentment un protector, sigui l’UK, Isarel, Anglaterra, Xina o Rússia, o una coalició de tots plegats. Si estima aquest Poble ja sap el que ha de fer, tot menys picar en ferro fred i encantar-se.

Puigdemont, defensi la dignitat plena dels catalans i recuperi la nostra confiança, si no pot plegui!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa


L’esperança dels catalans no morirà mai:
(Fotografies de Santiago Espot i Jordi Fornas)

2 – DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

Declarem que, per la voluntat del poble català expressada democràticament a les urnes, Catalunya torna a ser un Estat Independent.

Proclamem constituïda la República Catalana, alliberada de qualsevol lligam polític i econòmic envers el Regne d’Espanya que fins ara tenia sotmesa Catalunya per la força des de fa més de 300 anys.

Anunciem que, provisionalment, tornen a ser vigents les Constitucions de Catalunya del 1714, mentre el Parlament no elabori una nova Constitució o les modifiqui.

A través d’aquestes Constitucions, l’Estat Català es reclama hereu del que durant segles va existir i va ser reconegut internacionalment fins a la total desaparició, amb l’annexió de Catalunya a la monarquia borbònica per ocupació militar i amb els Decrets de Nova Planta, que queden derogats.

Denunciem aquell acte de guerra, posteriorment reiterat, i la repressió indiscriminada cap als nostres ciutadans, dirigents i institucions. Ens declarem alliberats de qualsevol compromís anterior i posterior envers aquesta institució monàrquica i de l’Estat que llavors i actualment la representa.

Reclamem les compensacions econòmiques i materials que es deriven dels segles d’ocupació i espoliació als Estat que les hagin perpetrat, així com les pertinents reparacions de guerra.

Denunciem els tractats internacionals que s’han signat per part del Regne d’Espanya, anteriorment de Les Espanyes (i en el seu cas, de la República Espanyola) sense que hagin estat ratificats ni acceptats pel poble català o el seu Govern, quan aquest existia.

Reclamem a les nacions que van signar compromisos amb l’Estat Català, quan encara era independent, el seu compliment.

Reclamem el lloc que per dret ens pertoca entre les Nacions Lliures del Món en igualtat de condicions i drets.

 

3 – PROCÉS CONSTITUENT

Mentre es consolida l’Estat independent, amb la construcció i el control efectiu de totes les estructures inherents a un Estat independent, i el reconeixement d’un nombre suficient de països, les lleis actuals (excepte la Constitució espanyola) continuaran en plena vigència mentre el Parlament Català no les substitueixi o modifiqui.

Finalitzada aquesta part del procés d’independència, es convocaran eleccions constituents al Parlament perquè els ciutadans puguin escollir el model d’Estat en funció de les opcions que proposin els diferents partits polítics.

UPDIC participarà en el procés constituent proposant i defensant el model d’Estat que es descriu en aquest programa i que pretén que Catalunya sigui un Estat Democràtic i de Dret, laic i amb separació de poders: Legislatiu, Executiu i Judicial.

 

El procés d’independència finalitzarà quan s’aprovi la Constitució (o Constitucions) de Catalunya, que hauran debatut i acordat els partits presents al Parlament.


 

Catalunya, baluard d’Occident. Seria intel·ligent fer-li costat.

OCCIDENT, EL 2017, en un món covuls, amb els reptes de la immigració i de l’Islam com una espasa de Damocles a sobre, no pot perdre cap baluard i menys encara el baluard que representarà l’Estat Català Independent.

Catalunya ha de desenvolupar i fonamentar la seva idiosincràsia i la seva República per assolir la potència de valors que necessita Occident i que es troben en l’esperit dels catalans com una força regeneradora de les relacions entre totes les nacions i tots els Pobles amb la comunitat internacional.

Un principi universal s’ha de fonamentar, el dret inalienable de les Nacions a preservar la seva Idiosincràsia. Qualsevol persona té dret a immigrar, però cap persona té dret a exercir de colonitzador dins de la comunitat que l’acull,  sinó que a l’inrevés s’hi ha d’integrar plenament.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa

 

Si Europa diu que no, buscarem la solució: EFTA i/o Commonwealth.

Catalunya amiga de la Commonwealth. Negociarem amb qui respecti plenament la nostra idiosincràcia. Buscarem protecció.

Davant de l’Estat Espanyol que sempre ha estat un terrorista, un invasor i un lladre, fins i tot lladre de vots i d’urnes, Catalunya negociarà amb qui la respecti en l’àmbit del comerç, el turisme i la protecció militar.

Mireu la Commonwealth quin potencial:

Un mercat de 5.000 milions de persones.

La Commonwealth of Nations (denominació anglesa equivalent a “Mancomunitat de Nacions”), més coneguda simplement com a Commonwealth o The Commonwealth i, abans, com a British Commonwealth of Nations, és una organització composta per l’associació de 53 estats independents que, excepte Moçambic i Ruanda, comparteixen lligams històrics amb el Regne Unit. El seu objectiu principal és la cooperació internacional en l’àmbit polític i econòmic i, des del 1950, ser-ne membre no implica cap mena de submissió envers la corona britànica (com si passa amb el Reialme de la Commonwealth). Amb l’entrada de Moçambic a l’organització s’ha afavorit el terme Commonwealth of Nations per subratllar-ne el caràcter internacionalista, tot i que la fórmula British Commonwealth(“Mancomunitat Britànica”) es continua utilitzant per diferenciar-la d’altres organitzacions internacionals. La reina Elisabet II del Regne Unit és el cap de l’organització i, segons els seus principis, “símbol de la lliure associació dels seus membres”.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa

——————————-

Millor lliures fora de la UE que esclaus dins la UE.

Catalunya no deixarà aixafar la seva Independència. Pactarem comerç i defensa militar amb qui ens respecti com República Independent.

Molts catalans renunciem a la ciutadania de la EU. Ja acostumats a la desafecció envers qui no ens respecta, ara li toca el torn a la Unió Europea. Sense aquesta europa viurem millor. Millor lliures fora d’europa que esclaus dins d’europa.

Multitud de catalans per no dir tots ens sentim greument ofesos per l’actitud oficial d’EU i dels EUA. El món no s’acaba ni a europa ni a l’amèrica del nord. Buscarem relacions comercials arreu del món i també protecció econòmica i militar.

Catalunya renega interiorment de l’Europa que no respecta de fet el Dret d’Autodeterminació dels Pobles. Europa s’haurà d’empassar el monstruós deute espanyol. Aquesta actitud hipòcrita dels EUA i de la EU la pagaran cara i no pas perquè nosaltres els vulguem o els puguem fer cap mal, però haurien de recordar que el que va començar a la península ibèrica l’any 1936 contra la República a Catalunya els va costar tres anys després quaranta milions de morts.

El món serà català, de bona gent i treballadora o de gent terrorista i opressora com ho és l’estat espanyol:

Catalunya és paradigma de la gent que respecten als altres, la deriva espanyola i europea camina en la direcció contrària, la dels que ocupen nacions i maltracten gent.

Catalunya no deixarà aixafar la seva Independència. Pactarem comerç i defensa militar amb l’Efta, amb Rússia, Xina, Anglaterra, Commonwealth. Només amb qui ens respecti com República Independent.

Catalunya, estat independent com Suïssa i Israel, aportarà a la comunitat internacional tot un nou estil de fer pel bé del progrés de la humanitat i, com demostrà Pau Casals, pel bé de la Pau, dels Pobles i de totes les persones.

No ens deixarem subjugar i aixafar, renunciem a europa i a tothom que ens giri la cara.

Jo mateix i ara mateix renego de la que se suposa seria la meva i nostra ciutadania europea, i em consta i ho palpo que no sóc sol.

Catalunya serà millor sense la EU i sense els EUA. N’estem segurs!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa

“Millor lliures fora d’europa que esclaus dins d’europa”

President faci-la, la DUI de veritat no pas “simbòlica”! No tingui por, aquest pas l’hem de fer TOTS junts, i de seguida començar a actuar com un estat.

Missiva de Daniela Grau:

L’espera  em desespera. No entenc el perquè de les dilacions governamentals
Daniela Grau, Catalunya del Nord. (11,59 fa 3 hores)

Resposta Salvador Molins:

Hola Daniela, crec que tot va bé, però el moment és molt fort. Ara els que han defensat el “Processisme” es troben davant de l’hora de la veritat, no són mala gent, alguns potser si, són mortals com tots nosaltres, però ara s’enfronten a l’hora de la veritat, l’hora suprema.

Ells pensaven anar fent sense trencar cap ou, però Espanya els acorrala, Espanya ens vol acorralar a tots, però no se’n sortirà, ara no, hem anat massa lluny.

Sé quines són les temptacions que tempten als que estant al devant apunt d’haver de fer la DUI. Nosaltres el Poble no els permetem anar enrere. Tandebó puguéssin anar enrere, pensen, però no poden. Voldrien fer una DUI de paper de fumar, una DUI simbòlica, deixava anar el Sr. Mas al The Economist, tal com han sigut fins ara totes les ampuloses Declaracions que ha fet el Parlament català: Som Sobirans, Declaració d’Inici de Procés, i tot seguit corra esporuguits cada vegada que el TC espanyol ha obert la  boca, ara això ja no els ho permeterem, seria continuar amb l’autoengany i les mentides contra el nostre poble, aquella manera de fer en la que al Poble se li parlava d’una manera i als mitjans internacionals d’una altra, per quedar bé suposo a fora i adins per embaucar als pobres, rucs i incults catalans. Aquest doble llenguatge ara ja s’ha acabat no els el permetrem!

L’autoengany de pensar que ho podien fer amb el consentiment d’Espanya arriba a l’extrem final. Tenien raó Jordi Fornas, Josep Castany i Santiago Espot quan deien que s’ha de fer la DUI, i tenien raó quan deien que el pas conseGúent a la DUI és el de començar a actuar com Estat Independent, o sigui ocupar el territori i els llocs de poder, donar les ordres precises i contundents un cop feta la DUI, als deu minuts següents.

Però primer fem la DUI. Que el President Puigdemont i els altres capdavanters no tinguin por, hem arribat molt lluny, fa molt poc no ens ho podíem pensar, ho desitjavem i feiem tot el possible i l’impossible per assolir-ho, ara tot el Poble Català, els que estimem de veritat aquesta terra i la seva llibertat estem al seu costat.

Si aquestes dues setmanes passades han sigut dures, ara prescindint del que faci Espanya encara seran més dures perquè nosaltres ens haurem de treure la son dels ulls i començar a actuar com un estat independent que és el que serem.

Decisió, DUI, curset accelerat de decisions i accions d’Estat.

Repeteixo, que Déu ens agafi confesats, perquè no ho haurem de fer per Espanya que sempre ha estat una fàcil escapatòria sinó que ho hem, de fer per a nosaltres mateixos.

No tinguem por, el món ens necessita i ens espera. Ho farem, ens farem costat i ho farem.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre d’UPDIC de Jordi Fornas. Soci de l’ANC, Soci de l’ÒMNIUM.

President: DUI !!! ___ 2.744.038 catalans, majoria absoluta (90%+) pel Sí a la Independència, refarem el millor país del món.

2.044.038 catalans més 700.000 catalans als que se ‘ls ha robat el vot a punta de porra, d’odi i de ferotge violència, com sempre han actuat Castella i la seva concreció actual anomenada Espanya, constitueixen una majoria absoluta (90%) pel Sí a la Independència de Catalunya, i el nostre President ha de complir la seva paraula per la dignitat del nostre Poble Mil·lenari.

Els 2,744.038 catalans que guanyàrem el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya ens frisem per començar a refer el millor país del món i demostrar a tota la Nació Catalana com de bons seran el nostre present i el nostre futur:

Sr. President, faci-la !   (Santiago Espot 4-10-2017, Plaça de Sant Jaume, 8 vespre)

Faci-la !      Sr. President  … la Declaració d’Independència, la Proclamació de la Independència de Catalunya.

No tinguem por!   ens en sortirem, ara sí !    Som-hi doncs!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa

 


EN CAS NECESSARI LA DUI ES POT FER EN UN ALTRE LLOC QUE NO SIGUI EL PARLAMENT. EL LLOC NO LA CONDICIONA. SIGUI AL LLOC QUE SIGUI S’HI HAN DE REUNIR ELS DIPUTATS PER FER LA VOTACIÓ.

FA ANYS, SÍ! ANYS!    QUE L’ESTAT ESPANYOL PARLA DE LA DUI (PER DESPRESTIGIAR-LA NATURALMENT) I ELS NOSTRES CAPDAVANTERS SEGUEIXEN A LA LLUNA DE VALÈNCIA, COM DIUEN ELS ANGLESOS … “TARD I MALAMENT” …

SIGUEM PRUDENTS, SIGUEM URGENTS ….    DUI  IMMEDIATAMENT.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de l’UPDIC,
soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

_______________________

Josep Usó05.10.2017 | 22:26

Malgrat tot el què es diu i es diu que es farà, per al dilluns només resten tres dies. I, cosa curiosa. Tota la premsa del món, des de Rússia today fins la BBC, el New York Times o El Washington post, ja parlen de Catalunya com d’un nou estat. Només resten els quatre diaris de Madrid i les tres teles d’allà defensant la seua “victòria”. És un dels problemes de no saber idiomes. Que només t’assabentes del què diuen els del teu poble. Potser és el que li passa a Santi Vila. O és una bona jugada d’estratègia. Vés a saber. Per al final del dilluns, resten 72 hores
Tic tac, tic tac…

Editorial Vilaweb: Vicent Partal, Director.

“Al final, tot va a parar al mateix sac: la proclamació de la independència, dilluns, té tota la credibilitat i tothom la considera cosa certa. A Madrid la camisa no els toca el cos: falten tres dies i tenen molt poc marge de maniobra. Per això trauran tot allò que puguen traure i més, conscients que després de dilluns la situació canviarà radicalment. Que no vol dir que res serà senzill, però que evidentment significa que res no tornarà a ser igual. Mai més.

Sobre això, crec que tots hauríem de ser ben conscients que la resposta a tot plegat, una resposta ja definitiva i rotunda, s’ha de manifestar dilluns, al Parlament de Catalunya o allà on els diputats es puguen reunir. I actuar en conseqüència, evitant que puga passar res que trenque els plans del parlament. Sóc conscient que hi ha molt neguit i molta ansietat i que algunes de les coses que passaran aquestes hores vinents poden ser molt indignants. Ells provaran de fer-nos eixir de la via com siga, a la desesperada. La resposta ha de ser de control. De manera que deixeu que en el vostre cervell ressone molt lentament, com si fos un mantra: ‘dilluns-tic-tac, dilluns-tic-tac, dilluns-tic-tac’. Que després de demà vindrà diumenge i dilluns ja ho tindrem tot a una nit de distància, només.”

https://www.vilaweb.cat/noticies/catalunya-respondra-dilluns-editorial-vicent-partal/?f=amat

MANIFEST PER LA DUI: La voluntat del Poble Català i el compromís del President de Català.


Manifest per la declaració d’Independència

Després del resultat del referèndum d’autodeterminació sobre la independència de Catalunya del dia 1 d’Octubre, que dona una victòria contundent del Sí.

Atesa la repressió violenta dels drets fonamentals per part de les forces policials comandades per l’estat espanyol.

Obeint la Llei del Referèndum aprovada pel Parlament de Catalunya que fa del referèndum un acte polític vinculant.

Amb respecte pels sacrificis i lliçó de dignitat que els ciutadans de Catalunya van mostrar l’1 Octubre, protegint el dret a vot i exercint el dret a l’autodeterminació.

Els sota-signants exigim que el Parlament de Catalunya proclami la República catalana independent en els terminis que marca la llei tal com va afirmar el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, el dia 1 d’Octubre a la nit, això és, 48 hores després de la proclamació del resultat definitiu.

La comunitat internacional només reaccionarà si el Parlament i el govern compleixen els seus compromisos.

L’única negociació possible amb l’Estat espanyol és posterior a la proclamació de la República Catalana i només en relació al reconeixement de la República Catalana independent.

L’única manera de fer possible la supervivència de les institucions catalanes és sostenint-les en la voluntat popular expressada l’1 d’octubre i amb la majoria del Parlament sorgida el 27 de setembre del 2015.

Donem suport als nostres representants en el compliment del mandat de declarar la independència, decisió presa pels catalans en referèndum. Aquesta decisió no pot dilatar-se, i menys quan l’Estat està conculcant greument els drets dels ciutadans, processant els seus servidors públics i utilitzant la violència i l’amenaça.

En aquest context de repressió i intervenció, qualsevol cosa que no sigui declarar la independència significa acceptar la submissió, el retrocés i l’empobriment.

Només la República Catalana obre la via cap a la llibertat, el progrés i la prosperitat.

Barcelona, 5 d’octubre de 2017
https://proclamacio.cat/