Espanya a fer punyetes. Espanya a la “picota”. Les mentides esfondren l’estat terrorista!

Reafirmem-nos en la DUI del 27 d’octubre. Només República! Pressupostos espanyols a fer punyetes!

TEMA DEL DIA:  (L’última  Pere Martí – Vilaweb)

“Rajoy <brut> pressiona Puigdemont perquè accedeixi a fer un govern ‘net’”

<Volen a Catalunya un govern titella! ells que trepitgen Catalunya  i anul·len els seus drets gosen parlar de neteja, són dictadors i bruts, una merda d’estat, una merda de gent !

Els catalans no claudicarem!

Reafirmem la Voluntat del Poble Català expressada en referèndum d’Autodeterminació de l’1 d’octubre del 2017: L’Estat Català Independent i també reafirmem la DUI del dia 27 que hem de completar i per això ens hem de preparar.

Cap col·laboració ni amb Ecspanya ni amb els espanyols.

Salvador Molins, CDR*bic>



————–

Aixecar el 155. Mariano Rajoy té pressa perquè a Catalunya hi hagi un govern de la Generalitat amb un president lliure de càrregues penals que li permeti d’aixecar el 155. La crisi catalana s’allarga massa, el perjudica l’elaboració del pressupost, tot i que el PNB ha donat el vist-i-plau a la tramitació –que no aprovació– i la judicialització del procés ha obert una escletxa entre el govern i el Suprem amb una guerra descarnada entre Montoro i Llarena que perjudica la imatge de l’estat de dret. El relat judicial sobre el qual se sustentava l’empresonament dels dirigents independentistes, la rebel·lió i la malversació comença a fer aigües i Rajoy no vol que Ciutadans s’aprofiti de la batalla per xuclar-li la poca sang que li queda.

El president espanyol necessita ‘estabilitat’ per vendre als socis europeus que té controlada la situació i que ja poden començar a lliurar consellers exiliats perquè seran jutjats amb totes les garanties. La pressa de Rajoy no és només pel sí del PNB al pressupost, que també, sinó sobretot per la necessitat de recuperar la iniciativa política per a encarar les eleccions municipals i autonòmiques de l’any que ve amb garanties. La crisi Cifuentes, la crisi Llarena, la crisi Puigdemont són massa crisis per a gestionar al mateix temps, i necessita començar a tancar carpetes. A més, la sentència pel cas Gürtel podria ser a mitjan maig i segur que no serà favorable als seus interessos.

Per a tancar la carpeta catalana, necessita que Puigdemont es rendeixi i accepti, com li demanen els seus socis, un govern ‘normal’ a la Generalitat. Però això només pot aconseguir-ho pressionant-lo més, que és el que ha fet avui. En una maniobra indigna, ha aprofitat el 155 per afegir la Generalitat en la demanda contra Artur Mas pel 9-N al Tribunal de Comptes, en la qual també hi ha l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i els ex-consellers Francesc Homs i Irene Rigau. La Generalitat es va oposar al seu dia a les demandes presentades per entitats tan honorables com Societat Civil Catalana (SCC) i Advocats per la Constitució. Aquestes demandes, a què es va adherir la fiscalia espanyola, van ser l’origen del litigi. Per a pagar la finança, els investigats van ingressar en efectiu 2,8 milions d’euros, i per a arribar a la quantitat total de 5,2 milions d’euros, el tribunal els ha permès d’aportar immobles de la seva propietat com a aval. I són a l’espera de judici. Però aprofitant el 155, el Ministeri d’Hisenda espanyol ha ordenat als lletrats de la Generalitat que hi incloguessin la institució. I per si no n’hi havia prou, el consell de ministres ha continuat la purga d’alts càrrecs de la Generalitat, amb la destitució del director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, Agustí Colomines, i la directora general d’exteriors, Marina Falcó, exclusivament per motius polítics.

Tots aquests moviments van destinats a fer créixer la pressió sobre Puigdemont perquè renunciï a la investidura i deixi pas a una presidència sense motxilla judicial que permeti d’aixecar el 155. Mas és un dels dirigents més partidaris de fer govern tan aviat com sigui possible i així ho va fer saber al president Puigdemont quan es van reunir la setmana passada a Berlín. Si ja s’hagués fet una investidura ‘efectiva’, possiblement tot això no hauria passat. Però de moment, Junts per Catalunya no sembla que s’hagi deixat impressionar gaire i manté el calendari previst –que s’acaba el 22 de maig– per a nomenar un nou president o bé per anar a unes eleccions, les quals Puigdemont ja va dir que no volia.

Manifestació 15/4/2018. CATALUNYA PER LA PLENA INDEPENDÈNCIA, L’única garantia de la Llibertat.

Que res no ens faci oblidar el nostre objectiu:
LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, LA LLIBERTAT I PLENITUD DELS CATALANS.

FACTORS PRIMORDIALS:

1 – Reafirmem el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre.
(l’afirmació al món i a nosaltres mateixos de la expressada i votada en Referèndum de la perenne voluntat dels Catalans i de Catalunya)

2 – Completem la DUI catalana del 27 d’octubre del 2017.
(portar a l’acompliment l’Estat Català Independent en forma de República. Procés Constituent i lleis democràtiques previstes, segurament primer les ordres des de l’exili i l’execució de les ordres en estreta col·laboració entre els capdavanters de la República i els CDR com a estructura multicel·lular. Tot el Poble, decidit i esmunyedís.

S.Molins. CDR*bic

………………..

He vist la Nació Sencera, la llengua catalana, els estats independents i possiblement confederats -PPCC-, les constitucions, les pròpies, legítimes i renovades, i definitivament he vist superats i foragitats els Decrets de Nova Planta, i l’actual 155 i la por conseqüent com un malson oblidat del passat.

…………………..

Manifestació 15/4/2018. CATALUNYA PER LA PLENA INDEPENDÈNCIA, L’única garantia de la Llibertat.

Comencem el Procés Constituent. Preparem-nos per a la Proclamació en actes públics com les Consultes …

Reafirmem-nos en l’1 d’octubre. Completem el 27 d’octubre. No caiguem en la trampa: Evitem la violència al 100%. Aquesta ha de ser la nostra lluita. La nostra única victòria serà la Independència.

CDR*bic

Catalans, associacions i Institucions:  Comencem el Procés Constituent. Preparem-nos per a la Proclamació, tàctica i estratègicament, en actes públics com les Consultes … Passem d’Espanya …  Autisme total … braços caiguts … !

CDR*Israel: buscar suports internacionals per a la República

Un dels elements primordials per completar la Proclamació de la República que els catalans vàrem encetar el 27 d’octubre del 2017, és trobar suport internacional.

Com un dia va dir en Nelson Mandela“Sempre sembla impossible fins que es fa”.

CDR Israel

 Ahir es va fer públic el manifest fundacional del CDR d’Israel:

“El CDR d’Israel neix amb l’objectiu de fer visible la causa catalana en aquesta país, denunciar la injustícia que està patint el poble català i buscar suports internacionals per a la República.

Els membres del CDR Israel som catalans residint a Israel. Estem involucrats en la vida quotidiana israeliana i també som part de la seva societat.

Sabem que vivim en un país en conflicte. I també sabem que aquest conflicte acapara constantment els mitjans de comunicació d’arreu del món.

Som conscients que la defensa dels drets del poble català va de la mà amb la defensa de tots els pobles que lluiten pel dret a l’autodeterminació a la seva terra. Per aquest motiu, els membres del CDR d’Israel també tenim vincles amb els sectors més progressistes de la societat israeliana, que lluiten dia a dia contra les injustícies d’aquest conflicte.  …/…”    (Jaume Renyer, Per l’esquerra de la Llibertat)

El CDR*bic, més que un CDR és un CDR. Factors primordials.

FACTORS PRIMORDIALS:      (Dia sí, dia també)

1 – Reafirmem el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre.
(l’afirmació al món de la voluntat dels Catalans i de Catalunya)

2 – Completem la DUI catalana del 27 d’octubre del 2017.
(portar a l’acompliment l’Estat Català Independent en forma de República. Procés Constituent i lleis democràtiques previstes, segurament primer les ordres des de l’exili i l’execució de les ordres en estreta col·laboració entre els capdavanters de la República i els CDR com a estructura multicel·lular. Tot el Poble, decidit i esmunyedís.

I el CDR*bic ?

El Comitè de Defensa de la República, del BIC, està format per no més d’una dotzena de persones que ja estaven associats i actuaven des de l’Any 2000, i com diuen les seves sigles “Berguedans per a la Independència de Catalunya” fa anys que treballen i lluiten com a tals, en aquest cas amb estatuts constituïts i associació registrada com a tal.

Així que el BIC es van adonar de com s’estava organitzant el Poble Català el mateix 1 d’octubre del 2017 i dies previs, i tot seguit es va adonar com el Poble Català va entendre que els primigenis Comitès de Defensa del Referèndum, un cop passat el 27 d’octubre, prenien de forma espontània, lliure, auto gestionada i convençuda, el nom de CDR, les mateixes sigles però ja no de Defensa del Referèndum, que naturalment també, sinó de Defensa de la República naixent.

Poques hores i poques reunions van servir per fer tot seguit el canvi, passàvem de ser el BIC a seques a ser el CDR del BIC o sigui CDR*bic.

Cada CDR és diferent i autogestionari. No es tracta de cap Piràmide sinó de quelcom més petit, milers de vegades més petit, es tracta d’una “CDR” -cèlul·la de defensa de la República-. Sí el CDR*bic és una cèl·lula formada per pocs individus però molt actius, fem tot el que podem i encara més coses totes pacífiques i en defensa dels drets de Catalunya.

El CDR*bic, per condicions de l’edat dels seus membres no es dedica normalment a tallar carrers ni carreteres ni a facilitar el pas dels espoliats ciutadans pels peatges abusius i ja amortitzats, no! el CDR*bic es dedica a penjar cartells de conscienciació del que vàrem fer l’1 d’octubre, de com ens hi hem de mantenir ferms, i del que ens falta acabar del que el Parlament Català va votar i aprovar per majoria absoluta a primeres hores de la tarda del 27 d’octubre del 2017: La Declaració Unilateral d’Independència de Catalunya “la DUI catalana del 27 oct 2017”, de com organitzar-nos i de com materialitzar-ho, poble i institucions.

El CDR*bic també ajuda en tot el que pot sols per voluntat pròpia i espontàniament a l’ANC, i acudeix en suport dels actes organitzats per l’ÒMNIUM també per voluntat pròpia i espontàniament.

Els membres del CDR*bic estem contents perquè la lluita ens allibera i no hem parat ni un moment de fer la nostra obligació: Precipitar l’Estat Català Independent en forma de República.

La decisió és ferma, la determinació absoluta, no hi ha pas enrere, hem cremat les naus i ens hem tapat les orelles per no sentir els cants de sirena que venen de tot arreu, d’Europa, de totes les crostes polítiques de múltiples països i dels mateixos partits catalans que acollonits malden per recuperar institucions autonòmiques caduques i que espanya vol titelles i encra més supeditades als interessos espanyols.

Espanya no dialogarà, els CDR no ens aturarem, la via Unilateral no ha mort, que ningú s’ho empassi això!    Haurem de ser valents i intel·ligents i saber defensar la DUI catalana del 27 oct del 2017 davant del món i també davant del Tribunal de Dret Internacional de la Haia.

… i més coses!  totes bones, legítimes i justes … és clar !

Catalans, sumeu-vos als CDR. Si cal constituïu nous CDR.

Molt aviat hauríem de fer un Congrés de CDR.

Salvador  Molins, cap del CDR*bic, conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana-, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM.

Que els CDR no siguem carn de canó: L’Estat i la judicatura espanyoles practiquen descaradament el terrorisme d’estat.

Crec i es la nostra modesta opinió, han de parar, esperar que s’ aclareixi la situació……..uns quants dies, és a dir, a veure què passa amb el president Puigdemont, a veure què passa amb l’ investidura a la Generalitat i coordinar les seves accions de manera que els poders de l’ estat no les interpretin super malament, com solen fer, i serveixin pel que esperen aquests poders, que és justificar les accions que fan i les que pensen fer dient que hi ha violència a Catalunya.

Potser caldrà anar a fer conferències als barris i no pas treure el peatge de les autopistes. Es dificil de dir, però s’ ha de canviar el xip.

2 Respostes a “Els CDR, han de parar…….i reinventar-se en una nova situació.”

  1. Groc ha dit:

    Hi estic totalment d’acord, no podem donar peu a la mes minima base sobre les seves calumnies … seny, calma, hem de veure per on tira la justicia alemanya, no els donem el que busquen

    Joan Guàrdia i Grau ha dit:

    No entenc com el model de coordinació pot influir en la interpretació que l’estat faci d’una acció.

    Les actuacions s’han de rumiar, sempre, però per què convé esperar-se?

    Esperar o canviar el xip són afirmacions, però per què, quins arguments aconsellen esperar-se o canviar el xip?

Completar el 27oct’2017: Via Bàltica -tots junts- o UPDIC -Units per Declarar la Independència-

<Per això cal  Completar el 27oct’2017 amb L’UPDIC O QUELCOM SEMBLANT>

1 – Via Bàltica -tots junts- sota el paraigua d’una ANC desacomplexada i transformada per emprendre sense embuts el camí d’inplantació de la República Catalana Independent i fer per via ràpida el Procés Constituent.

2 – UPDIC -Units per Declarar la Independència-  Fer el que manqui fer per completar el 27oct’2017.

………………………………

Tenim els recuperacionistes, porucs, enfainats i atabalats en quelcom impossible: cap recuperació …

Tenim els Presidencialistes, sense convenciments clars i amb pensaments mesells, enganyosos i porucs, com el que l’Autodeterminació es pot fer sense la independència. De pactes impossibles i referèndums marmota.

Tenim els CDR voluntariosos sense cos ni sense cap.

Tenim l’ANC/ÒMNIUM  renunciant a la Via Bàltica i sense correcció possible, per naturalesa pròpia condicionada secretament. Seria un camí, però qui la descondicionarà?. Paluzie? …  Via tancada!?

Ens fa falta l’UPDIC. UNITS PER ACABAR (o per fer) LA FEINA COMENÇADA EL 27 oct 2017.

Tenim “el groc” ens falta el capdavanter “Adams” i la seva “plana major”.

Salvador Molins, CDR*bic, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC, s/ANC, s/ÒMNIUM

……………..

Completar el 27oct’2017

Profecies: Aquesta i la de la Implosió.

…/…

“sí que vull tancar aquest paperot amb una profecia (naturalment laica):

per re del món, no llencem al cove tot el que s’ha fet. <entenc: 1 oct i 27 oct del 2017)

I estiguem segurs, com si fóssim Tetul.lià (i no impresentables tertul.lians),  que la sang (la real i la metafòrica) vessada per les persones perseguides i represaliades pels poders estatals corruptes, de l’Executiu i de la tan sospitosa maquinària de la Justícia, no haurà estat vessada en va.

Els que manen, i els seus encarregats de ‘la propaganda muy y muy española’, sobreactuen perquè se saben a punt de quedar colgats  per tota la corrupció que arrosseguen… i que han tractat de deixar en segon pla gràcies a legítimes lluites catalanes.

Però no: aquest cop, i m’hi jugo un bon còctel de cava, no se’n sortiran. Per què? Perquè els que més hi perden són els que ara ens trepitgen amb bóta de legionaris agressius.

En el fons, però, saben quina és la raó de fons del seu desassossec:   no és pas que Catalunya no pugui viure sense Espanya, sinó que Espanya no pot subsistir sense Catalunya o sense Euskadi <EUSKADI ÉS UN COS `PETIT QUE DÓNA APARENÇA DE DIGNITAT PER SOLS PER UN OBJECTIU: TENALLAR CATALUNYA>. Són ells els que no saben com sortir-se’n, de l’atzucac. I és aquí on rau el meu missatge d’esperança, tal com el formulava Salvador Espriu els anys 60 del segle XX: “Canto l’esperança desesperançadament”.

Ignasi Riera,   Madrid, 26 de març de 2018.

https://blocs.mesvilaweb.cat/xafumi/?p=268024



CDR*s – Distanciament i implosió.

Els CDR*s són els protagonistes i els precipitadors de l’implosió com ho foren els activistes berlinesos que van pressionar i desmuntar el mur pedra a pedra, moltes vegades jugant-s’hi la pròpia vida, mentre els piolins de la RDA els amenaçaven amb porres i metralletes.

Els CDR*s molt més encara que tallar carreteres i esquivar antiavalots, defensen l’esperit que ens portarà a l’Estat Català Independent en forma de República: Reafirmar el Referèndum de l’1 d’octubre i completar el que li falta al 27 d’octubre del 2017.

CDR*s estiguem a punt, preparem-nos i coordinem-nos per precipitar la gran Implosió.

Salvador Molins, CDR*bic, CA, UPDIC, ANC, ÒMNIUM

………………..

Ahir J. Comellas G. em feia una confidència, em deia “des de la meva perspectiva m’adono que Espanya s’està distanciant de Catalunya a marxes forçades, tant que els lligaments es van trencant l’un rere l’altre, no sé amb precisió quan s’esdevindrà la ruptura però tinc el presentiment que serà aviat … una implosió, potser? com va passar amb el Mur de Berlin que de cop i volta i pedra rere pedra es va esfondrar”

Ens estem distanciant sense adonar-nos-en. Són dos estils incompatibles, dues maneres de veure la vida, dues maneres totalment oposades d’actuar, en tot, en la bonhomia, en com veiem el món, la vida, la política, les lleis, el dret, la llibertat i la independència ,,, en tot!   ells sotmetre i supervisar-ho tot, fiscalitzar-ho tot …  nosaltres, viu i deixa viure, respecta’t i respecta als altres. Nosaltres llibertat i dignitat, ells odi, repressió, presó, aixafament i destrucció de l’adversari, nosaltres excel·lència, ells robatori, espoliació, suplantació i supeditació. I així fins l’infinit!

Això em lliga amb l’entrevista de l’altre dia que va fer Vilaweb a Terricabres:
“—Trigarem a ser independents?
—No, no pot trigar més de tres anys. Hi haurà una implosió”

https://www.vilaweb.cat/noticies/josep-maria-terricabras-lautonomia-a-catalunya-sha-acabat-per-sempre/

…………

Eduard Solà “Els Heterodoxos”:

La darrera revolució o ilustració heterodoxa de la història està passant ara a Catalunya: “El Procés de Recuperació de la Independència dels catalans” que esta`deixant en evidència el supremacisme, el dogmatisme i el totalitarisme espanyol en tot el que es refereix a Catalunya, a la qual vol destruir i subjugar des de fa centúries.

“Quan Edward Snowden, pocs dies abans del Referèndum de l’1 d’octubre es va fer ressò de la relació entre el cas català i l’observança dels Drets Humans, vaig escriure un post per a tenir presents les seues paraules en els propers mesos, que a mi ja em semblen anys.”

“I diràs que hi som <enmig de la darrera il·lustració de la història>, tot i que no sabem cap on tombarà tot plegat, tot d’una, potser. “ <implosió?>

“Personalment, sóc un escèptic que tendeix al pessimisme. Em salva, però, sentir-me un entusiasta de la voluntat d’evolucionar. Cap a on? Cap a l’esperança en l’adveniment de nacions interdependents, capaces de du a la pràctica formes no dependents en relació amb el medi i el treball. I capaces, per tant, de resoldre els conflictes sense prejudicis, des de la fraternitat del diàleg i la discussió i amb una visió universalitzant del present.”

Els heterodoxos.  Extret del blog “Solcades” d’Eduard Solà

https://blocs.mesvilaweb.cat/eduardsola/?p=281412


“Fins quan pagarem perquè ens piquin?” Carles Muñoz Espinalt)

RENEGUEM D’ESPANYA ! L’1 d’Octubre és viu ! Catalunya Independent lluny d’aquesta gent.

Sols l’1 i el 27 d’octubre del 2017 comporten un compromís: L’1 Declarar la Independència i un cop declarada, el 27, completar la República. Ara ens cal acabar la feina que resta pendent.

Comunicat (manifest) del CDR*bic de Berga, 6 de març del 2018:

1 – Només hi ha un camí per aturar la repressió:

República en tot i per tot!  República Catalana Independent!

2 – Reafirmem-nos tots en la Declaració d’Independència que el 27 d’octubre del 2017 va votar el nostre Parlament en fidelitat al nostre mandat -del Poble Català- del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre del mateix any.

3 – Nom caiguem en la trampa de tenir en cap consideració el que va passar el 10 d’octubre, ja que fou tan sols un empàs, declaro, aturo i espero re-emprendre.
La reactivació, de la Declaració compromesa en la convocatòria del Referèndum vinculant, es va fer el 27 d’octubre, veritable data de la Declaració d’Independència de Catalunya en forma de República.

4 – El que ara cal fer és preparar i preparar-se per fer amb èxit i prendre aquelles decisions d’estat que haurien donat forma al que es va Declarar. Qui ho havia de fer eren el President Puigdemont i tot el seu equip de govern, Vicepresident i demés Consellers.

5 – Els defensors de la República Catalana Independent no renunciarem! Si no fan la feina els polítics la farem nosaltres, el Poble menut, com sempre. “Això no ho aturarà ningú perquè no renunciarem. Irene Negre”

6 – El President Puigdemont que es deixi de lamentar per si el 10 d’octubre es va equivocar o no, perquè el 27 d’octubre a la tarda i a la nit es va tornar equivocar, i si no es posa a treballar com a Cap d’Estat de la República Catalana es continuarà equivocant fins l’infinit.

7 – Ens hem de comprometre en implementar la República, ens hem de coordinar tots i hem de preparar l’estratègia per fer-ho.

No fer-ho és la veritable causa que transforma qualsevol persona que vulgui exercir el càrrec de President de la Generalitat del Principat de Catalunya en titella de l’invasor espanyol. Un President i un Parlament titelles o que actuïn com a tals no mereixen ser investits.

Estem tips de la falsa autonomia de cartró pedra a la que l’estat espanyol sempre ens aboca. Durant massa temps hem acceptat aquest enganyós joc.

Ara ja hem dit “Prou!”  no hi ha marxa enrere.

Salvador Molins, en nom del CDR*berga.