Som aquí, per recordar l’agressió que varen patir els nostres avantpassats ara fa 303 anys.
Fa tres segles els catalans van donar una lliçó al món de com es defensen les llibertats nacionals!
Llavors, tant el màxim representant polític, el Conseller en Cap Rafel de Casanova, com el militar, el general Antoni de Villarroel, van ser a primera línia de combat i van ser ferits a la batalla.
Aquesta demostració de coratge fixada en el temps, deixa en evidència el comportament dels que ara han de recuperar les nostres llibertats, perquè fugen de la responsabilitat de declarar la independència, tal com s’havien compromès al programa amb el que es van presentar a les eleccions!
En lloc d’això, volen fer un altre referèndum i el President ha manifestat que, si guanya el NO convocarà eleccions autonòmiques.
..
Quin pes que es traurà de sobre!
Però com que tot fa preveure una victòria clara del Sí diu que: <implementarà el resultat i farà una transició, breu, pactada i negociada>
Implementar el resultat?
Això què vol dir?
Ni davant d’un repte d’aquesta magnitud és capaç de parlar clar!
Però ja s’entén amb el que ve a continuació:
<Pactar una transició breu i negociada>
Sr. President, la única transició breu que es pot fer és la declaració d’independència!
Es tant breu que es fa en un dia, el dia de la independència!
Negociar i pactar la independència?
Però que no ho sap que Espanya no pacta i mai ha negociat res?
Miri Sr. Puigdemont, la independència no és negociable i per tant ni es negocia, ni es pacta, es declara!
Aquests polítics, amb un llenguatge infantil, retòric i fals, volen amagar les seves covardies i no fer res que perjudiqui els seus interessos personals i de classe política.
Parlen d’anar “de la llei a la llei” com si la independència fos només una qüestió legislativa i fent una llei de “desconnexió” es pogués resoldre una dominació de tres segles.
Però on s’ha vist mai una llei de desconnexió?
El món no reconeix desconnexions, el món només reconeix declaracions d’independència!
Un Estat amb ànima totalitària i imperialista com l’espanyol no cedeix les seves colònies i menys encara si es tracta del país que es van annexar a sang i foc, que intenten assimilar i que els sustenta econòmicament.
L’imperi espanyol o castellà mai ha negociat res i sempre ha viscut de l’espoliació dels qui ha pogut subjugar, per tant s’oposaran per tots els mitjans possibles al nostre alliberament i si aquesta vegada no han enviat l’exèrcit, és perquè la seva pertinença a la UE i a l’OTAN no els ho permet.
Pretendre arribar a la independència a través de lleis i referèndums no és possible, cal una DUI.
O bé els nostres polítics són uns ingenus, o són uns indocumentats.
Amaguen que disposen de la majoria necessària i neguen el compromís que van adquirir el 27 de setembre del 2015 de declarar la independència!
Tenen la barra d’anar repetint que el compromís era fer un referèndum!
Amb aquest engany eviten la independència i van allargant el que anomenen “el procés”, perllongant el domini de l’Estat espanyol.
Refusen l’enfrontament polític que representa fer la DUI i s’espolsen de sobre la responsabilitat, dient que tot es resoldrà votant!
Com si Felip V hagués ocupat la nostra pàtria fent un referèndum!
Un país ocupat no necessita referèndums, necessita representants que proclamin el seu alliberament!
Aquesta és la única manera d’acabar amb aquesta situació ignominiosa!
Aquests representants que tenim són tous, no han entès que no som una regió que es vol separar, sinó una nació que es vol alliberar!
No gosen fer el pas decidit i imprescindible que els enfronti amb l’Estat que ens nega la llibertat i per dissimular utilitzen tota mena de subterfugis sense dir mai les coses clarament i pel seu nom.
Del dret d’autodeterminació, en diuen dret a decidir.
De declarar la independència, en diuen desconnectar.
De fer fora els ocupants, en diuen marxar.
Sempre amagant la realitat amb sinònims i mitges veritats.
Ens han fet votar infinitat de vegades els darrers cinc anys!
En totes les ocasions s’han produït majories claríssimes en favor de la independència de la Nació, ja sigui en referèndum com en eleccions al Parlament, però mai ho troben prou clar, prou legal, prou legítim o prou ampli i sempre busquen una nova excusa per poder repetir el cicle sense prendre mai cap responsabilitat ni cap risc.
Van dient que aviat serem independents, ja havíem de ser-ho al 2014, al 2015 al 2016 i per aquest 2017 fins i tot havien previst i assegurat que ja seriem independents al complir els 18 mesos d’un programa que incloïa una proclamació de la independència.
La van canviar per un altre referèndum i ja han passat dos anys.
Mentides, incompliments i enganys, d’això sí que en saben!
No paren de proclamar-se demòcrates però s’ajupen davant l’Estat més corrupte i antidemocràtic dels països de l’Europa actual, mentre ells mateixos practiquen el pensament únic i el control dels mitjans de comunicació.
Prefereixen ignorar que les darreres Constitucions Catalanes, que van ser aprovades quan Catalunya encara era un Estat independent, declaraven il·legítims els reis de la casa de Borbó!
Llavors, en què consisteix la seva defensa de la democràcia?
En una excusa per anar-hi donant voltes i confondre els catalans.
Estan legitimant una monarquia que els representants dels catalans van rebutjar amb la llei a la ma, mentre el poble ho feia amb les armes a la ma, fins l’11 de setembre del 1714!
Cal trencar amb aquesta infàmia que fa tres segles que dura i això només es pot fer proclamant-se independents!
Que potser no ho saben?
La Declaració d’independència és la forma legítima i democràtica per assolir la llibertat, reconeguda per la legislació internacional i utilitzada per la majoria de països que ens han precedit.
Massa catalans encara diuen que cal seguir confiant en aquests polítics, que cal tenir paciència, que cal esperar, que cal ser prudents i darrera aquesta prudència s’amaguen els que la prudència ha convertit en traïdors!
Al Parlament català hi ha una majoria política folgada, milions de catalans s’han manifestat al carrer any rere any reclamant la independència i han demostrat repetidament la seva voluntat de llibertat en comicis electorals.
Per tant, és intolerable que aquests polítics que es volen fer passar per independentistes només parlin de votar, en lloc de fer el que correspon als que representen un poble que vol ser lliure: proclamar al món que ja és lliure i comportar-se com una nació Lliure!
Els hem sentit dir que, després del referèndum que diuen que faran l’1 d’octubre, declararan la independència… al cap de 48 hores.
A la vista de tants enganys i incompliments no ens els creiem i per això, hi hagi o no hi hagi referèndum, us convoquem a tots els que ja esteu farts d’esperes, mentides i excuses, a reclamar-los el compromís el 4 d’octubre a la plaça de Sant Jaume!
Feu sentir la vostra veu, veniu a exigir la DUI, ja no valen més excuses!
Tenim uns representants que cada dia que passa es fan més indignes del càrrec que ocupen i del poble que representen.
Són el resultat de quaranta anys d’autonomisme i tres segles d’esclavatge i no saben superar aquest acomplexament.
Ho delata la manca de dignitat que demostren: quan l’enemic els amenaça i els humilia ells intenten negociar-hi!
Són mesells de mena, amb gent així serà molt difícil aconseguir la llibertat!
És declaren no identitaris, per a ells la pervivència de la Nació és una qüestió banal o secundària, ni tant sols es reconeixen com a integrants d’una nació i d’una pàtria.
Parlen d’un nou Estat d’Europa, potser són tant ignorants que no saben que nosaltres teníem un dels Estats més antics d’Europa!
Parlen d’una nova Constitució.
No han vist que les Constitucions Catalanes eren tant avançades al seu temps que, amb alguns retocs, poden ser totalment vàlides i fins i tot capdavanteres avui dia!
A més, recuperant-les també recuperem els nostres drets històrics!
O potser ho han vist, i s’han adonat que fent-ne una de nova podrien introduir-hi millor els seus interessos polítics i econòmics.
Això s’evidencia quan en la que projecten, entre altres renúncies i apareix que: la llengua dels castellans, que ha estat imposada a sang i foc i a cop de decrets durant segles, tindrà el mateix rang i drets que la dels catalans, que hem hagut de patir aquesta imposició i aquest genocidi cultural a punta de baioneta.
Ni en aquest aspecte tant fonamental tenen el mínim coratge i dignitat per dir que la llengua de Catalunya és el català!
El seu discurs gira a l’entorn del “dret a decidir” i el “volem votar” sempre la mateixa retòrica populista i ambigua, sense substància ni tremp.
Es declaren servidors de la Unió Europea i en demanen l’empara.
Estan tant acostumats a la dependència, que no creuen que Catalunya pugui sobreviure sense la tutela d’algun altre organisme, ni que es pugui alliberar per si mateixa. No confien ni en si mateixos, ni en els catalans.
El seu interès és exclusivament econòmic i de ideologia política, que vol dir la imposició d’un determinat model econòmic.
Només els preocupen els diners i la seva ideologia!
La independència no és una qüestió de diners i els catalans ja hem demostrat des de sempre que ens en sabem sortir fins i tot en les condicions més adverses.
La independència no és una qüestió de democràcia, és una qüestió de llibertat i de dignitat!
Cap home és lliure si la seva nació no ho és!
Sense llibertat no hi ha democràcia!
Sense independència no hi ha dignitat!
La independència no es demana ni es negocia!
La independència és innegociable!
La independència es declara i es defensa!
Declarem la independència!
Via fora els ocupants!
Llibertat!
Visca la terra!
Visca Catalunya lliure!
11 de setembre del 2017
Jordi Fornas (fotografia)
President de UPDIC
