Un abisme separa els que odien Catalunya i els que l’estimen i la volen Lliure, Plena i Rica !

La República Catalana, és per a tots els catalans. Destapem la mentida dels que volen fracturar Catalunya.

Ni Berga-barnia, ni Caga-barnia, ni Arrima-barnia …
(Destapant “Ciuta-barnia”: l’intent de fracturar Catalunya)

Ser Català és estimar Catalunya, la seva gent, la seva terra i la seva llengua, per això no cal oblidar ni renunciar mai als propis orígens

Alguns, ben coneguts, tenen una obsessió en dividir, partir, esquarterar Catalunya … se n’omplen la boca, i a més a més n’acusen als independentistes però fàcilment se’ls veu la de sota.

Algú té present aquella escena bíblica en la que Salomó per acontentar dues mares, l’una falsa i l’altre veritable, proposa partir la criatura en dues parts?

Catalunya no està dividida en tants per cents com pretenen alguns enemics de la Nació Catalana. Hi ha persones que viuen a Catalunya amb autoodi permanent i incapacitat manifesta per a fer-se membres del Poble Català que un dia més o menys llunyà els va acollir. No s’han integrat mai ni es volen integrar mai, i per acció o omissió exerceixen de colonitzadors amb el mateix aire i les mateixes maneres supremacistes de quan els espanyols exercien d’altius colonitzadors a la Guinea Equatorial.

Aquests magnats de l’autoodi i de l’odi encobert a tot el que és genuïnament català volen arrossegar a les seves posicions a molta gent arribada d’arreu fa pocs anys, volen que com ells siguin permanentment immigrats enlloc de transformar-se en persones que sense oblidar les seves arrels s’integrin al cent per cent com a Catalans de ple Dret i bon esperit.

Catalunya és amable i acull a totes les persones. Honorabilitat comporta honorabilitat. Que ningú es deixi enganyar per aquella mala gent que malda per sotmetre Catalunya i els catalans a cap imperi, sigui l’espanyol, el francès o el que sigui. Catalans tots, arribats de tots els temps, no us deixeu arrossegar per aquesta mala gent.

La Catalunya lliure, plena i rica que estem construint és de tots i per a tots, per a ser-ne plenament membres sans i feliços sols cal estimar-la amb un amor senzill i veritable, no pas amb un pretès amor negatiu, colonitzador i alienador.

Ser Català és estimar Catalunya i la seva llengua, viure i deixar viure, defensar aquesta terra i la seva llibertat, la seva independència.

Salvador Molins (CDR*bic) Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC, soci de l’ANC, soci d’ÒMNIUM.

 

Ni Berga-barnia, ni Caga-barnia, ni Arrima-barnia …

Ser Català és estimar Catalunya, la seva gent, la seva terra tota sencera i la seva llengua. Mai s’ha d’oblidar els propis orígens ni la pròpia gent. Tothom qui viu i treballa a Catalunya és cridat i convidat a integrar-s’hi de ple dret i així esdevenir un altre català i ciutadà com tots nosaltres.

Només hi ha una fractura: Un abisme separa els que odien Catalunya i els que l’estimen i la volen Lliure, Plena i Rica !

 

 

NECESSITEM UN ESTADISTA: Puigdemont i el “DORC” ???

 

DIARI OFICIAL DE LA REPÚBLICA CATALANA “DORC” … QUI? … QUAN?

 

TEO VIDAL i SOL Vidal22.05.2018 | 12:19
Gràcies, ens falten eines i proposo (la iniciativa no és meua, ni personal però ve de Catalunya nord sí: J. Becat)

Prou de referint-nos i vigilar el DOGC, el que publicarà o no
Que la generalitat no està ocupada, manada, i atemorida (segons qui)?

QUE
Visqui el DORC!
Qui gosarà engegar-ho i utilitzar lo ARA?

No creieu que no seria unicament tot un simblol però molt més?:
SERIA també una eina concreta i pràctica/útil: publicant textos NOSTRES (al 100%) oficials i per començar els 21 decrets parats i no firmats per què no?
i +: textos internacionals que ens conforten, dels quals a vegada parlem però realment els coneixem? Fent-los nostres.

Els textos als qual ens referirem i seguirem i aplicarem sense esperar, els ciutadans independents i lliures de la república catalana!

QUI?
Puigdemon? Torra? El nostre Parlament? Junts i alhora?

 

https://www.vilaweb.cat/noticies/la-seua-violencia-la-seua-derrota-editorial-vicent-partal/

 

COMUNICAT DEL CDR*bic:_ Dir PROU ! vol dir acabar la feina del 27 d’octubre del 2017

 

COMUNICAT DEL BIC, Berguedans per a la Independència de Catalunya.

Actualment “CDR*bic”, Catalans -nacional i politicament- en Defensa de la República, Catalana i Independent”.

_______

1  –  Ens Reafirmem en el Sí al Referèndum “Vinculant” d’Autodeterminació de Catalunya del dia 1 d’Octubre de l’any 2017.
.
2 –  Ens comprometem i ens preparem per a completar el mandat de la DUI votada al Parlament de Catalunya per la Majoria de 72 diputats a primera hora de la tarda del dia 27 d’Octubre del mateix any 2017. Tot el que va faltar fer, l’ajuda econòmica, política i militar que calgui per fer el que no vam fer.
.
3 –  Creiem que és urgent l’hora en la que cal portar l’esmentada DUI al Tribunal de Dret Internacional de La Haia per a la seva aprovació i certificació, tal com es va fer en el cas de la DUI de Kosovo.
.
4  –  El darrer pas del “Procés de Recuperació de la set vegades centenària Independència de Catalunya (985-1714) serà assolir l’Ingrés de l’Estat Català en forma de República en l’Organització de les Nacions Unides (ONU).
.
BIC*CDR     (President actual i vocals)

IN MEMORIAM de Josep Espelt

  

Publicat dins de General | Deixa un comentari

L’Estat Espanyol i els que li fan costat practiquen el terrorisme d’estat

«Diuen que el meu fill és un terrorista. Volen detenir el meu fill perquè diuen que és un terrorista. M’ho he de repetir una infinitat de vegades per creure-m’ho. És un malson, del qual no en desperto. Jo no sóc experta en lleis ni en codis penals, però des d’un pensament lògic i planer, terrorisme té a veure amb terror. I jo us dic que, de terror, sí que n’hi ha. Qui t’acusa és qui l’imparteix. És terror quan t’entren a casa de matinada advertint que et tiraran la porta a terra. És terror quan escodrinyen tots els racons de casa teva, de la teva intimitat, buscant no saps ben bé què, dient-te “colabore, señora, colabore”. És terror quan troben a l’habitació del teu fill uns cordills, i tot i que els expliques quin és el seu ús innocent, apunten a l’acta de l’escorcoll que han trobat metxes. Impotència. És terror quan tractant-te de manera educada i correcta saps que t’arruïnen la vida en aquell mateix moment. Saps que mai res no tornarà a ser com abans. És terror quan, en marxar, et fan una encaixada de mans però et veuen com la mare d’un terrorista. Això és crueltat, això és cinisme. És terror quan constates que aquells que t’han de protegir de perills dolents t’acusen del que no és cert, del que no has fet i et deixen impotent, exposat i assenyalat i vulnerable. És terror quan, sabent-te amb la veritat i la raó, sents que no tens opcions. És terror quan de manera atzarosa, gratuïta, insensible, agressiva, intencionada, t’utilitzen per a atemorir la societat. Amb l’energia d’un llamp, quan et cau al cap, no et maten, però et pretenen destrossar el fill, a tu, als que més estimes, la teva gent, quan les paraules injustícia, brutalitat, manipulació, violència, desproporció, terror queden curtes és que el problema és immens. Mai no hauria pogut imaginar que una cosa així ens pogués passar a nosaltres, li pogués passar al meu fill. Som gent de pau, social, solidaris, compromesos, amb vocació de servei als altres. Amb la mà ben estesa et donen la gran bufetada, pretenen fer trontollar aquells valors i principis que durant generacions familiars hem anat forjant com un gran tresor. I quan veig la vora de l’abisme penso que el gir punxegut del futur i en el noble fill malmès trobo mans adolorides també, incondicionals i valentes, que m’estiren amunt i em fan mirar el cel. Mai els ho podré agrair del tot. Gràcies. Injectar prepotentment el verí del dolor i de la por és molt mesquí, però el que ignoren és que sabrem transformar el verí en exilir de vida, dignitat, esperances i somnis.»

Mare de l’Adrià


Pacte d’igualtat i reciprocitat, Estratègia Republicana compartida, Pacte de Coordinació Republicana?

On és la Unitat Republicana?    Capdavanters, objectiu, estratègia?

Per la República de l’Elefant de les cadenes pesades que no sap o no es creu que les té trencades. La por de sempre … tard i malament!

Quim Torra és un bon candidat de Primer Ministre Català i Puigdemont ara pot esdevenir com President de la naixent República enclaustrada, ai las, dins de la incubadora, però el Programa estratègic plenament compartit no és prou madur, no és prou madur o més ben dit no es veu per enlloc.

Ho fa la por de Junts x Catalunya i d’ERC envers la CUP, temen que, en un escenari de repressió i amenaces contínues de part dels poders espanyols, la CUP els obligui anar on ells per por a Espanya no volen anar.

És el dolor de l’esclavatge … la por a la presó i a les multes desorbitades d’un amo imperialista, fatxenda i lladre a més no poder, lladre desbocat de bens i de dignitat.

Només el dolor infinit i insuportable ens pot donar força i empenta per abandonar aquesta presó en un acte de ruptura total. Hem de trencar la por però tenim por de fer-ho i la por ens tenalla la ment i ens barra l’estratègia total i compartida.

Estem en guerra, una guerra en aparença freda, una guerra que dura molt més de 300 anys, Espanya o les Castelles per ocupar-nos, absorbir-nos, dominar-nos i fer prevaldre els seus drets de conquesta per sobre dels nostres drets i constitucions, no solament les del Principat, sinó també les de les Illes i del País Valencià, la Franja i la Catalunya Nord.

Estem en guerra, Espanya té les forces d’ocupació i legals, nosaltres l’anhel i la necessitat d’escapar-nos d’una vegada per sempre de les seves urpes, ells ens agredeixen sempre de totes maneres, lleis, escanyament econòmic, limitació d’infraestructures, majories altament desproporcionades al “Parlamento” i al “Senado”, judicatura, policia, exèrcit.

Estem en guerra i Espanya destrueix o intenta destruir, fa tot el possible i més, per anorrear Catalunya i els catalans, la nostra llengua, la nostra escola, el nostre govern i Parlament.

I aquesta guerra en aparença freda s’escalfa quan Espanya veu que Catalunya se’n vol escapar o té possibilitats d’escapar-se’n.

El 27 d’octubre vàrem estar apunt, però la por o la indefinició de Junts x Sí van fer marxa enrere. I la Cup on era? N’era innocent?

Quan s’hagi investit Quim Torra on serà el “Parlament de la República” on seran Junts x Catalunya, ERC i la CUP, quines decisions comunes, consensuades i votades podran constituir una estratègia compartida? El President de la Generalitat de Catalunya tindrà por de moure’s a l`’uníson amb les altres forces independentistes? o s’instaurarà un oblit permanent com el que s’ha establert massa vegades envers la CUP?

En la resposta a això i en el compromís exprés de Quim Torra envers això, potser radica el desllorigador de la Investidura de dilluns.

Cal un contacte directe dels caps de les tres formacions, abans, quan més abans millor de l’acte d’investidura, una taula rodona com la del Rei Artur, on es podés signar aquest acord d’alt nivell, acord de compromís i fidelitat entre tots ells. Com sempre diu el meu company i amic Joan Sabata del BIC de Berga i també membre de Catalunya Acció “seure en una taula i no aixecar-se fins que hi hagi acord, sempre per a Catalunya”.

Per què costa tant això? -perquè hi ha la por enmig i també les ganes de victòria -d’independència, cap altra victòria-. Les estratègies difereixen, fa falta un líder, sí un líder, un home o un equip d’homes que ho regiri tot, amb una força interior clarivident i que arrossegui -un tsunami-. I no em vingueu amb allò de que no hi han o no volem messies! O hi ha lideratge o hi ha submissió i violència i aleshores persisteix la dependència absoluta i alienadora que fa tants anys patim i patirem si no trenquem la por i la ineficàcia.

Salvador Molins, CDR*bic, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM.

Als enemics de Catalunya: marxeu !

 
Ni Tabarnia, ni Bergabarnia, ni Cagabarnia, ni Arrimabarnia …

Alguns tenen una obsessió en dividir, partir, esquarterar Catalunya … se n’omplen la boca.

Algú té present aquella escena bíblica en la que Salomó per acontentar dues mares, l’una falsa i l’altre veritable, proposa partir la criatura en dues parts?

Catalunya no està dividida en tants per cents com pretenen alguns enemics de la Nació Catalana. Hi ha persones que viuen a Catalunya amb autoodi permanent i incapacitat manifesta per a fer-se membres del Poble Català que un dia més o menys llunyà els va acollir. No s’han integrat mai ni es volen integrar mai, i per acció o omissió exerceixen de colonitzadors amb el mateix aire i les mateixes maneres supremacistes de quan els espanyols exercien d’altius colonitzadors a la Guinea Equatorial.

Aquests magnats de l’autoodi i de l’odi encobert a tot el que és genuïnament català volen arrossegar a les seves posicions a molta gent arribada d’arreu fa pocs anys, volen que com ells siguin immigrats permanentment enlloc de transformar-se en persones que sense oblidar les seves arrels s’integrin al cent per cent com a Catalans de ple Dret i bon esperit.

Catalunya és amable i acull a totes les persones. Honorabilitat comporta honorabilitat. Que ningú es deixi enganyar per aquella mala gent que malda per sotmetre Catalunya i els catalans a cap imperi, sigui l’espanyol, el francès o el que sigui. Catalans tots, arribats de tots els temps, no us deixeu arrossegar per aquesta mala gent.

La Catalunya lliure, plena i rica que estem construint és de tots i per a tots, per a ser-ne plenament membres sans i feliços sols cal estimar-la amb un amor senzill i veritable, no pas amb un pretès amor negatiu, colonitzador i alienador.

Ser Català és estimar Catalunya i la seva llengua, viure i deixar viure, defensar aquesta terra i la seva llibertat, la seva independència.

Salvador Molins (CDR*bic)

Ni Bergabarnia, ni Cagarnia, ni Arrimadarnia …

Ser Català és estimar Catalunya i la seva llengua.

  

Demano a Alemanya que respecti la Independència de Catalunya tan com els catalans vàrem respectar i ens vàrem alegrar per la Reunificació d’Alemanya i per la caiguda del Mur de Berlín.

Catalunya completarà la “Creu d’Occident” a Europa un cop acabi i completi, sense por, la DUI

——

“La Creu d’Occident a Europa, la bandera de Sant Jordi i la nostra Estelada”:

Amb Catalunya, Occident pot completar, en el marc d’Europa, un dels seus grans eixos, em refereixo a l’eix anglosaxó que connecta els Estats Units amb Londres i va fins Israel; un estil de democràcia i de defensa de la llibertat en el que Catalunya encaixarà bé i esdevindrà una vàlua que d’alguna manera encara resta pendent.

L’altre eix més significatiu enllaça Alemanya, França i Itàlia.

L’arc del Nord el formen països com Suècia, Noruega, Islàndia i Dinamarca, …

A més, prop d’Europa no és bo que Anglaterra es trobi gaire sola i amb Catalunya hi trobaria un bon aliat i una altra ferma companya.

Aquests eixos ben completats dibuixaran una creu, no pas d’estels lluents com els que dibuixen la famosa i bonica constel·lació anomenada «la Creu dels Mars del Sud» brúixola i nord de vaixells i mariners al llarg de tota la història, sinó una creu formada pels diferents estels blancs corresponents a les nacions europees, estels que simbolitzen la llibertat dels Pobles que frueixen del suprem valor de la seva pròpia independència, estels blancs com el que figura dins del triangle blau de la nostra estelada i que també omplen de magnificencia la bandera dels EUA.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa

foto de Salvador Molins Escudé.
foto de Salvador Molins Escudé.
foto de Salvador Molins Escudé.
foto de Salvador Molins Escudé. 

CATALUNYA S’ALÇA I MIRA FIXAMENT LA SEVA URGENT INDEPENDÈNCIA.

Perill! Estem guanyant i ells ho saben

La RAI va avisar de la detenció d’un important carregament d’armes a Itàlia

Sis mesos després de la proclamació de la República, estem guanyant. I ells ho saben. La bèstia ferida ens voldrà fer mal de debò. El que s’ha vist fins ara es multiplicarà per mil. Cal, doncs, tenir les coses molt clares i fer honor, d’una vegada, als compromisos adquirits per la majoria parlamentària. Perquè estem guanyant i ells ho saben.

A aquestes alçades de la pel·lícula, malauradament, no confio que el president Torrent s’arrisqui a desobeir la darrera (?) andanada del Constitucional.

També dubto que ERC sigui capaç d’apostar per Puigdemont fins les últimes conseqüències.

Però, a veure, els partits polítics no s’adonen que, després de l’error de no proclamar la República el 3 d’octubre, mai no havíem tingut una oportunitat com la d’aquests darrers dies per guanyar el combat?

Cifuentes, la sentència de la Manada, la imputació de Gallardón, el judici dels nois d’Alsatsu, les sentències que poden anar caient les pròximes setmanes sobre la corrupció sistèmica del PP, el nou ridícul d’intentar condecorar uns policies alemanys per la detenció de Puigdemont que ha fet que els alemanys es posin, novament, les mans al cap… Espanya en estat de putrefacció pura, a la vista de totes les potències mundials. I el primer ministre turc, en visita oficial a Espanya, lloant les actuacions del gobierno. Si no aprofitem el moment, senyors polítics, novament tornarem a perdre el tren que està esperant que hi pugem d’una vegada.

I què hem de fer? Doncs deixar-nos de punyetes i fer veure que juguem el seu joc. No volen Puigdemont president? Doncs, nomenem un “president a l’interior” que estigui net com una patena d’imputacions. Si fos de la CUP, millor, al Borbó i a la triple SSS els donaria un infart però no tindrien més remei que signar el decret de nomenament. I els Comuns, que han dit que no votarien ningú del PDeCat, tindrien un problema per votar no, o per abstenir-se.

Perquè parlo d’algú de la CUP? Perquè és segur que ells no trairan Puigdemont, el president legítim. I perquè començaran a posar en marxa els decrets que ja estaven preparats l’1 d’octubre, com ens descobreix en Vicent Partal en el seu llibre. No puc pensar el mateix – i em sap molt de greu- de sectors del PDeCat ni de sectors d’ERC. Un president efectiu, com diuen els espanyols i els unionistes… que es posi a disposició del president legítim a l’exili per deixar el seu càrrec quan sigui possible i, mentrestant, posar en marxa d’una vegada el procés constituent, l’assemblea d’electes i el govern legítim de la República a Bèlgica, Berlín, o on sigui. Pràcticament tota la gent del meu entorn –molts d’ells votants o exvotants de convergència i esquerra- em diuen que això és el que ells farien. El problema és si PdeCat, Junts pel Sí i ERC serien capaços de deixar de mirar-se el melic i acceptar la jugada. I el problema seria si la CUP acceptaria investir algú que no fos Puigdemont, encara que fos del seu propi partit. Que no saben, tots plegats, que la miopia es pot operar amb un senzill raig làser?

Estem guanyant, i ells ho saben. Cal, doncs, mantenir l’avantatge que tenim sobre ells en aquest moment. Deixem el problema del canvi de la llei de presidència per més endavant, queden pocs dies. I no caiguem en el parany de pensar que ells no volen eleccions. I tant que les volen! Algú dubte que convocarien eleccions i declararien il·legals totes les candidatures independentistes? No només la llei de partits continua vigent. És que faran el que vulguin, com fa sis mesos que fan. I què farem, llavors? Pujar a la roda del hàmster i donar voltes davant les instàncies internacionals? I d’aquí a 10 anys ja veurem? Amb presos i exiliats? Amb 700 alcaldes inhabilitats davant les eleccions de l’any que ve?

Però a veure, senyors polítics, que no veieu la realitat?

Estan desesperats. Aprofitem-ho.

Perquè no només estem guanyant.

És que ja hem guanyat.

Només cal que ens ho creiem d’una vegada.

Per Soledat Balaguer

P.S.1) Ja em perdonareu pel to d’aquest article, però jo no sóc política, si no periodista i estic fins als nassos.

P.S.2) Fa un parell de dies, la RAI va avisar de la detenció d’un important carregament d’armes a Itàlia, que tenia com a destinació final Barcelona. Ho dic, perquè aquí ningú no ha dit ni ase ni bèstia. Per si encara queda algú als Mossos que puguin investigar sobre terrorisme.

https://www.racocatala.cat/noticia/44632/perill-estem-guanyant-ells-ho-saben?id_butlleti_enviar=1413&utm_source=butlleti_article&utm_medium=butlleti&utm_campaign=perill-estem-guanyant-ells-ho-saben

  

Investim la República: Unim-nos en unes noves eleccions per la República

 

El 155 i la seva permanent amenaça han de governar Catalunya sense recursos, perquè ells mateixos escanyen els recursos de la Generalitat.

Què còmode és des de Madrid fer de fiscal mentre siguin els catalans els que multipliquin els pans. Governar sense recursos, que ara veuen com n’estant d’escanyats ja és una altra cosa.

Deia el Millo que no havia entrat al Palau de la Generalitat per respecte quan jo sé que no hi han entrat per mandra! ja els va bé moure els fils des de Madrid, això per tal de fotre als catalans io de passada aprofitar-se’n no costa gaire.

No investim ningú amb les lleis de l’embut, ni investim ningú amb les lleis titellaires del l’eterna espanya fascista, perquè abans de néixer els mots fascisme, nacisme o franquisme, expanya-ecscanya ja era l’estat de la inquisició.

Investim la República, neguem-nos a ésser mesells esclaus, som catalans lliures! trenquem la por que volen imposar-nos!

Unim-nos per completar la DUI del 27 d’octubre, organitzem-nos per assolir la Independència, estem davant el darrer mur que ens volen imposar, que sigui allò del Mandela “sembla impossible fins que esdevé”. El Mur de Berlín va caure i el de l’Apartheid també. Alcem-nos i mantinguem-nos alçats!

Davant del terrorisme i la repressió del poderós som dèbils, qui ho pot negar? Però cal que fem el possible i l’impossible per transformar les nostres debilitats en la nostra fortalesa.

Investim la República, actuem en tot com a tal, què esperem en començar el Procés Constituent?

Què espera Sr. President en bastir els òrgans de la República? Necessita potser que l’investim els CDR com a nou Cap d’Estat? Es va equivocar el dia 3 d’octubre? el dia 10? el dia 27? S’equivoca ara? No té fusta de Cap d’Estat? Què espera Sr. Puigdemont en començar a bastir els òrgans de la República?

Salvador Molins, CDR*bic, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM.

 

 

 

Preludi de la Independència.

Carles Muñoz Espinalt, 1992

 

«A tots els qui, amb fe i fermesa,

Han cridat: Visca Catalunya Lliure!!»

C.M.E.

 

 

1r Capítol – PERCEBRE’L

 

 

Són molts els qui voldrien que no se’n

pogués escoltar ni una sola nota. Però el pre-

ludi de la Independència de Catalunya no ha

nascut pas per generació espontània. No és

cap somni ni cap disbarat atabalador. Fa anys

que es deixa sentir amb harmònic frasejar,

per més que cuitin a ofegar-lo o no s’encerti

el to vibrant i clamorós que demana executar-

lo amb tota la seva amplitud.

 

Els motius pels quals no s’ha acabat mai

d’interpretar, sense perdre o robar-nos les

solfes, els podem copsar fins i tot amb fets

aparentment secundaris. En ells, això sí, hi

trobem tàctiques errades, molta bona volun-

tat, excuses de mal pagador i limitada moral

de victòria. Què ens ha mancat? Inspiració?

Homes capaços de dirigir-ho? Ens creem

nosaltres mateixos els inconvenients o ens

venen de fora? Fem el sord o gent impenitent

ens tapen les orelles?

 

 

Sempre que puc repeteixo i faig repetir: Els

catalans prou anhelen la Independència

nacional, però no veuen la manera d’assolir-

la. Cap projecte no es veu viable abans de

plasmar-se amb nítida i vigorosa figura en la

ment dels qui ho voldrien materialitzar. Així

doncs, els artífexs que inculquin en cada

català la clara imatge motivacional de la seva

Independència com a poble, esdevindran els

qui anorreïn per sempre els obstacles que

impedeixen portar-la a terme.

 

No és pas impossible promoure-ho, encara

que la desconfiança en nosaltres mateixos

hagi impedit deixar parlar molt alt els qui

assagen de fer-ho viable. Sovint, els covards,

per no posar-se en evidència, són els més

interessats a silenciar la veu dels coratjosos.

Llavors, els desmoralitzats i els pobres de

tremp, enlloc de cercar un major braor en ells

mateixos, prefereixen —baixet, per no fer

soroll— parlar de mans misterioses que ens

barren el pas.

 

És orientatiu recordar que, entre les moltes

referències que sobre Catalunya va escriure

Josep Pla (Notes per a Sílvia), hi figura el

següent comentari que un dia li féu Manuel

Brunet: «Ja coneixeu la meva convicció:

l’Església en aquest país ho ha fet tot: és la

clau del passat, del present, i probablement

del futur. L’Església creu que aquest país ha

d’estar lligat a Espanya i per això hi ha unitat.

El dia que cregui el contrari es produiran les

conseqüències naturals.»

 

Tanmateix, la rebuscada forma «conse-

qüències naturals», malgrat ésser una

manera d’anunciar-ho amb paraules emmas-

carades, vol que se sàpiga, però amb el

mínim enrenou. Talment com el candorós que

del dimoni en diu «en Banyeta», per l’ances-

tral por que comporta pensar que, bon punt

es pronuncia el seu nom correcte, es desper-

ten les ires de l’infern. Ara bé, amb totes les

reserves imaginables, i per banals que siguin

les precaucions, també amb noms suposats,

entre hermètics i temorencs, s’inicia el preludi

de la Independència de Catalunya que, vingui

d’on vingui el seu clam o tingui clar o insinuós

el seu dir, no sempre el sabem escoltar o no

ens el deixen percebre.

 

Carles Muñoz Espinalt, 1992
——————————————————

Dibuix: Carles Muñoz Espina