De tot el que hi havia un temps ja només quedava el grup de tamarells que el capvespre es projectava amb una ombra ratada a les primeres dunes, damunt la cara de ponent. Si encara hi hagués dunes, el capvespre podria seguir fent cine igual, tot projectant, des de la rotonda que ara encercla els tamarells, les vermellures de ponent amb blanc i negre contra aquells pans de figa color d’or.
Li explicaves a don Marçal, que ja no tenia a la mirada només que engrunes i boires d'Alzheimer, com era la teva platja i amb quines ulleres de veure el món tu confegies un paisatge immortalon els records eren empenta de futur i el passat una invasió bàrbara de díficil pronòstic. No en sabrem mai totes les conseqüències...
Coincidint amb la celebració de les I Jornades de Blocs i Literatura a la Memòria de Xesca Ensenyat, a Búger, Fundació ACA, Mallorca, els dies 11, 12, i 13 demaig, i per aquest mateix motiu, us animem a participar a l'homenatge blocaire a Xesca Ensenyat, en el 3er aniversari de la seva mort, dia 14 de maig.
Des d’avui, dia primer de maig, durant els dies de les Jornades i tota la resta de mes us suggerim que pengeu un apunt sobre l’escriptora o la temàtica esmentada, de la que ella en va ser protagonista d’honor. El mes de maig ha de ser el mes dels Blocs i la Literatura.
Els actes principals de les Jornades tindran aquest horari, com heu vist al programa que hem publicat. Us els record:
·Divendres: Acollida i acomodació dels assistents . A les 19h. audició del compositor Antoni Caimari, a la sala del piano i un petit refrigeri.
·Dissabte: Inauguració de les Jornades, a les 10h.
·Taula rodona Blocs i Literatura, a les 10,30h
·Conferència: Els dietaris secrets de Xesca Ensenyat, a les 12,15h.
·Taula rodona: Els amics blocaires de Xesca Ensenyat: a les 13,15h.
·Dinar a les 14, 30h .
·A les 17h, recital poètic al jardí
·A les 18,15h Presentació del llibre de Xesca Ensenyat Una altra vida, obra publicada a posts al bloc decan Vilaweb L’ hidroavió apagafocs.
Diumenge, a les 11h.: Itinerari als llocs de la narrativa de Xesca, del llibre: Quan venia l’esquadra
Participeu assistint a les I Jornades de Blocs i Literatura i penjant un post.
Si voleu penjar un post al bloc que s’ha obert exclusivament per a les IJornades de Blocs i Literatura, feu-ho demanant les claus d’accés a Roser Giner o a mi mateixa.
El cel era d’un blau encès, ahir . El somriure prim i lluminós del creixent de la lluna il·luminava les cases de Ciutat d’una tonalitat obscena com de neó del Mustang Ranch. Ben innocent si hocomparam amb la dansa de la mort que madame Christine Lagarde executava impúdicament al dictat inversemblant de la cobdícia amb una manca d’interèsper a la vida, el patrimoni més preuat de la humanitat.
Què es pot esperar si no hem sabut tenir ni un 0,7% de solidaritat? si mai en vaques grosses ningú ha fet vaga de fam ni vaga general per aconseguir-ho? A la república de Buthan creien que era possible parlar del producte de Felicitat InteriorBrut i algunes persones del cantó d’aquí també ho creiem. Vanes esperances. Malauradament no ha quallat el concepte.
Un domàs gris i blau, fet d’escates de peix, rivetat de coure i porpra, queia suaument i impecablement sobre eldisc de foc, en acabar la representació.
Una escampadissa roja, color d’albercoc madur i vi negre jove, omplia la magnitud de l’horitzó i tot ho tintava, l’aigua de la mar, els cims, el passeigescampatde posidònia, les capçades dels tamarells .
Immòbil ho contemplava.
A la fi, talment el teló del teatre tanca l’espectacle, es va esvair la llum i vam sentir el flaire poderós que la tempestaescampa.
S’enfosquí l’horabaixa, però ens deixà el cos delit, tocat pel miracle.
Avui s'estrena el mes d'abril. És clar i esperançat, després de les dues manifestacions d'un poble que no vol ser cornut i pagar el beure.
La llibertat floreix i s'escampa el sentiment que no volem amos ni senyors, que no volem deixar de ser qui som, que no volem hipotecar el futur i pagar el beure d'aquells que van malgastar el doblers en benefici propi, d'aquells que van malversar els ajuts europeus, ni molt menys d'aquells que especulen amb el pa nostre de cada dia - escombraries, fems, com les seves mercaderies.
Benaventurat aquell que sempre ensopega amb la mateixa pedra i bescanvia amb altri un pam de cara decorada de nafres i saber com ningú que la pedra existeix. Els fets li ensenyen que a força, ell, d'existir seguirà donant-s'hi la morrada més bèstia, a cada vegada incorporant noves savieses entorn a la tècnica de la travelada.
Ella arriba, amb els càlculs estrictes dels tafurs, dia endavant, dia enrera. Avui ha arribat a la matinada, xopa de pluja, vestida de gris cobalt , banyant el dia equidistant de llum intermitent. El sol ni ha gosat sortir, just al migdia per fer-se veure. L'hivern - i ara que ho dic ho fa sovint - no se'n vol anar , s'entossudeix a continuar.
El dia és molt fred. Gelors de neu als cims i a la cara. Aquesta contradicció m'agrada. M'agraden els petits desgavells que contradiuen els costums, quan allò que esperàvem arriba diferent de com ho havíem imaginat, el dibuix del camí que trenca el misteri del bosc per obrir-ne un altre, el forat fosc a la llum uniforme, el fred quan neix la primavera...
A fora el renou de sempre, les mesquineses de cada dia, les malversacions, les corrupcions, les obstinades onades aleatòries de mals-averanys, les tirallongues de por, les notícies tristes i obscures, les decepcions, les morts que no esperaves, les injustícies...Fa temps que he decidit de viure entre el renou i la improvització, ésser al mig, però no de dins, acceptar-ho, saber-ho, lluitar-ho, però no instal·lar-m'hi.
És per això que no vull renunciar a celebrar la primavera, és per això que no vull trair la vida, els petits plaers de ma vida.
Victoria |
Dona |
dimarts, 13 de març de 2012 | 21:40h
Tornen tossudes als seus indrets, les orenelles
"L'exili s'havia acabat. Per sempre. Calia encara sofrir-ne el llast. Per haver tornat de l'exili m'havien retingut tot aquell dia de pluja. Però al meu país. A la meva terra. Ja no tenia vint anys. Esperava un taxi i plovia. Tenia cinquanta anys, però era al meu país. Podrien empipar-me cada dia; podrien cridar-me cada dia a explicar el que vaig fer tal any i el que vaig l'altre. Però no deixaria mai més la meva terra. No me'n foragitarien mai més, ni amb bons modals ni amb dolents.
Arriben les I Jornades de Blocs i Literatura per convocar-vos a la festa de la paraula , l’amistat, la reflexió i la primavera que ens bull a tots a la sang, amb ganes de nodrir-nos i alimentar els pocs espais que tenen valor i no preu , els que neixen de la generositat i la capacitat de reconeixement del valor dels altres i del goig del propi.
Als orígens d’aquestes Jornades hi ha la llavor de l’amor a l’art i a les persones, els lligams de país, l’espai acollidor i estimulador de can Vilaweb, els blocs i la Literatura i, en especial, una valenta dona, Xesca Ensenyat, que va escriure fins a moure i commoure, que va irrompre amb la seva escriptura, xopant-nos el moll de l’os, ambtres novel·les a fascicles, vull dir a posts, com han fet els grans mestres. Esperem que siguin ben acollides les Jornades.
Tot això, ni menys ni manco, ens ha portat a gestar i fer possible aquesta convocatòria des del goig i la generositat. Un grup de blocaires, lectors freqüents deXesca Ensenyat i d’altres blocs escrits des del cor i el cap, que lliuren opinió i poesia generosament, que ens posen al corrent de les novetats editorials, que gaudeixen de la paraula compartida, compromesos amb la vida i les persones...
Les primeres jornades de Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat, Fundació ACA, Búger, Mallorca, 11, 12, 13 de maig 2012. Un bloc que recull tot allò que vulguem publicar de na Xesca, de les jornades i de la temàtica.
