  |  |
badar,guixar,clicar...
|
|
Quatre estudiants de Belles Arts han creat aquesta performance... Motor de conducta from arnau pascual on Vimeo. Privats d’emocions, perdem les nostres referències més bàsiques i som incapaços d’escollir en funció del que ens importa de veritat. Alguns estats mentals es tradueixen en una falta de contacte d’aquest tipus. Qui ho pateix podria dir-se que es troba exiliat en una “terra de ningú” emocional. “Motor de conducta” acaba essent la referència de les quatre disciplines artístiques que hi són presents. Pretén ser un recorregut on a través de les càmeres en circuit tancat, el diàleg és el fil conductor emotiu del projecte. Ara bé, qui és motor de qui?
 Estic immobilitzat a casa per una lumbàlgia. Com si al voltant dels meus lloms una anella d'acer em comprimís. Però el cap no el tinc lligat, sinó que el tinc ben lliure. I he tingut unes bones estones per pensar. En el calaix del cervell se m'acumulaven moltes carpetes plenes d'idees, records, projectes, recursos per la feina i altres assumptes que calia ordenar, desentrellar, posar al dia... Em sento com es deu sentir un nàufrag: sol amb els meus pensaments. Feia dies que no escrivia res aquí. No sé per quins set sous quan introduïa els meus signes d'identitat en les caselles rectangulars, no podia accedir a "escriure al meu bloc". Em feia mandra d'investigar el perquè això passava...però també és cert que altres obligacions no em deixaven tant temps per dedicar-lo al bloc de Vilaweb. Ara, forçat a tenir paciència, n'he pogut treure l'aigua clara... Així que us saludo de nou des el meu bloc i de passada us desitjo un any nou ple d'oportunitats... i que tots puguem enviar molts missatges per tal d'aprofitar-les o canviar el signe dels temps ni que sigui, amb el vell, atrotinat, cansat i reiteratiu CORREU de quisigui@mainoemrendeixo.cat Àngel
Segadors, alguns no sou de la bona colla. No sabeu com ni quan utilitzar la falç i perjudiqueu clarament la imatge del bon grup. Ja altre cop ens tocarà passar vergonya aliena. Per si no ho sabíeu, les bretolades impulsives justifiquen els sistema policial controlador i repressiu i, a més a més, s’hauran d’invertir més recursos en reforçar-lo, per tant no hi veig la gràcia, perquè l’únic que heu aconseguit és crear més despesa als catalans; bé l’únic...i mala imatge arreu, i més tensió social, i més confusió política... També us heu equivocat en l’on s’ha de segar. El primer que ha de saber un bon segador és a quina finca segar. D’acord que tenim una autonomia ridícula i escarransida...però si a sobre la matxuquem...No anem bé amb aquesta mala mena de segadors que pixen fora de test.
Angelpas |
divendres, 27 de maig de 2011 | 17:15h
colpejant sobre els braços estesos dels indignats que només demanaven diàleg i comprensió.  Senyors de la Vanguardia: Què fem amb el Magazine dels diumenges que no surt en català? El primer diumenge després de la "reconversió" em vaig pensar que era una errada del quiosquer o una badada meva. El segon diumenge altra volta el Magazine en castellà. Avui he trucat a la Vanguardia i m'han dit que de moment en castellà. Opino que s'equivoquen. No anem bé. El Dominical del Periódico primer ja va ser en català. On és el problema? A cabussar-se senyors de la Vanguardia, a cabussar-se del tot, no a mitges aigües!
són falses les esperances de perpetuació dels racons de temps (enteses aquestes com una ànsia de perennitat ) No tenim la facultat d’agafar els retalls del temps (ni les persones que hi fan morada) i retenir-los indefinidament. No existeix el museu de la conservació del temps i els seus protagonistes. Cada cop que se’ns presenta una ocasió de crear, compartir amb altres semblants experiències constructives, engrescadores des del punt de vista artístic, o una simple ocasió de conversar amb algú que posseeix el tresor de la saviesa, el compartir instants, hores o dies amb els amics, el fer noves amistats, cada cop, dic, que això es fa possible ho hem de considerar com el més preuat dels tresors. Cadascun d’aquests instants és el got de vi flairós que cal agrair al destí i que cal beure amb plaer. És com una sortida de sol. El dia que sense pensar-ho ni preparar-ho et reuneixes amb els camarades davant una taula per interpretar un àpat simfònic. El dia que el savi professor s’asseu amb tu en el cafè i t’explica retalls impagables de la seva existència. El dia que et visita el músic virtuós per compartir festa i toca una peça que aplaudiran tots els teus i també aquells veïns que passaven pel carrer. El dia que embadalit davant les obres d’art d’un museu plores emocionat, la pell esborronada, mentre la història que t’està evocant aquella visió penetra en el més profund el teu cervell i cor. El dia que veus treballar al gran fotògraf i t’explica part dels seus secrets. El dia que el joglar d'infatigable memòria et posa un braç a l’espatlla i guaita com tu a la càmera fotogràfica que us està immortalitzant (engruna d’ un curs de recitació emotiva) El dia que el teu fill, filla o esposa obren el bagul dels seus secrets fets de desitjos, dèries, il·lusions i amor. El dia que... I així seguiria fins on la memòria i el temps avar em posessin límits. Àngel Pascual Sauch Barberà del Vallès. 10/04/2011
 L’ amor de fill que sento per vosaltres ha anat creixent amb el temps. I amb la distància. Trobo que tinc molt per tornar-vos i tal volta ja poc temps per compensar-ho. No podré de cap manera restituir tot l’amor que m’heu regalat. Sí, ja sé que em direu que l’amor no és cap moneda, i que precisament, si és regalat, no necessita contrapartida, però jo dec ser molt mercantilista i no acabo d’assumir-ho. Heu sigut massa generosos i jo no n’he sabut tant. Em jutjo egoista.  Hi ha matins que em llevo d'hora per fotografiar les sortides de sol. 
Però ha arribat el dia marcat amb un dos i un cinc al calendari, i no ens ha deixat quasi ni pensar aquest vint-i-cinc de l’últim mes de l’any.  NO L'UTILITZO I ENCARA ÉS FORÇA NOU PER RECICLAR-LO... 
NO SIGUI SEMPRE EL MILLOR AMIC DEL GOS... (ergo...)  Al matí del 28N anant a comprar pa vaig topar-me amb aquesta imatge. Al carrer doctor Moragues de Barberà del Vallès, damunt un cartell electoral del PSC, algú havia pintat un cercle vermell al mig de l’apèndix nassal del president i amb el mateix tint havia tapat unes lletres a sota per capgirar el seu missatge. Vaig tornar a casa i vaig baixar de nou amb la càmera per fer la foto.  Alguns productes de les meves llibretes.  0001 _____________________________ Hi ha persones que saben callar... El problema és que no saben quan. _____________________________ 0002 ________________________________________________________ (en sortir un alumne de la classe de socials el dia de les notes finals) "Sortosament ja puc dir que la Història ja és història!" ________________________________________________________ 0003 _____________________ No sé què és pitjor... si fracassar en tenir èxit o bé tenir èxit en fracassar. ______________________ 0004 ______________________________________________________________ CONFLICTE GENERACIONAL Mentre l'adolescent no oblida que ho és, l'adult no recorda que ho ha sigut. ______________________________________________________________ 
moix en aquest jardí colgat de sement, distingeixo ta buidor. amples el bes i la dolçor. (Em deleixo Des de l’erm et guaito. Tinc el cos vençut. Àngel Pascual Sauch 11/VI/08 
|
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosAMICS
EDUCADORS/ES
FILOSOFIA DE LA SUPERVIVÈNCIA
FOTòGRAFS/ES
LITERATURA
PINTORS/ES
POLíTICA I DIVISIó.
RECERCA
RECURSOS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
