Angelpas

Us vull contar un somni que vaig tenir una nit d’aquest agost passat.

Un ocell rapinyaire molt gros i negre planava amenaçador per damunt del meu cap i del cap de tots els que érem junts formant una pinya. Aleshores, incomprensiblement, l’ocellot es va anar transformant i les seves urpes i bec amenaçadors van anar minvant, van tornar-se més petites, les urpes, i el bec cada cop més ridícul. Fins a tal punt el seu poder va fer figa que planant lentament, sense energia, va anar descendint i acabà ajocant-se al terra. Obria el bec i aletejava provocant lleus nuvolets de pols i era evident que s’anava fent més petit cada cop, que s’anava transformant en un senzill pardalet. Al final d’aquesta metamorfosi morí i s’assecà prenent la textura del cartó. Tot en el somni anava succeint sense interrupcions i a mesura que l’animal anava minvant també ho feia la nostra angoixa. Allà al terra que fou l’au, ara inofensiva i rígida, uns vailets que formaven pinya amb nosaltres van començar a envoltar-la de sorres i pedretes de colors, tal com havien après a fer a l’escola per guarnir el terra del pati, i va quedar com mostro a la imatge del principi. En aquest punt, molt alleujat, em vaig despertar.