Angelpas
badar,guixar,clicar...
Després de 37 anys de docència (amb 33 com a tutor) estic buit i necessito omplir-me de nou. Cap al mes de juny passat vaig comunicar al director del meu centre concertat que el final de la meva etapa estava molt a prop. Però llavors em va demanar que ho medités, que tenia la seva plena confiança i que, en tot cas, no ho podia comunicar ni als meus companys ni als alumnes perquè tot hauria estat problemàtic. Ara és definitiu. Lamento la incertesa que he generat sobre la meva continuïtat ja que donava la sensació d’estar fora de joc. Probablement ha estat un error. Sóc el tercer professor des que l’escola existeix( i ja fa 70 anys) amb més anys i hores globals d’activitat en el centre. El que he fet és una excepció perquè els professors ara es desgasten més de pressa, duren menys temps. I he durat molt perquè no hi havia més remei, és cosa de subsistència, però la meva força ha anat desapareixent. Me’n vaig amb la sensació del treball ben fet, del deure complert. A qualsevol treball, i més ara tard o d’hora et foten al carrer, i volia ser jo qui marxés perquè un acomiadament sempre deixa arestes. El proper que vingui donarà coses que ja no puc donar. Serà fort. Hauria estat perillós que hagués continuat perquè hauria pogut fer mal als meus alumnes. Els tinc molt d’afecte i mai no m’ho perdonaria. El substitut que entri serà, ben segur, una persona més que capacitada. El cole l’encerta amb ell. Ve a donar-li el que jo ja no podia donar-li. A ningú li interessa què faré a partir d’ara, vull fer altres coses. Tard o d’hora tornaré a ensenyar. Ni jo sé quan. Ara no en tinc ganes. El director m’ha ofert algun càrrec de manteniment o de suport o reforç…però he d’estar fora si vull omplir-me de nou.
Si algú, malpensat, hi veu en aquest relat algun paral·lelisme, amb altres fets, és pura coincidència. Jo no tinc 10 o 15 milions d’euros al banc; tampoc un xec en blanc per entrar en qualsevol altra escola; i si em recupero, m’omplo i puc tornar a fer la meva feina amb honestedat, serà gairebé impossible trobar un altre lloc de treball.
El profe.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja veura que no hi ha mal que per bé no vinga.
Bon courage!, i feliç dissabte
En qualsevol cas, mil gràcies, Àngel, per tot allò que ja has donat; a mi i a milers d’altres nens i nenes que de ben segur et deuen recordar amb el mateix afecte que jo.
Un petó.
gemma