Angelpas

En el gran altar de Delfos, ciutat sagrada d’Apol·lo, un ésser humà agonitza.

Té tubs a les venes, a l’estómac i a la bufeta de l’orina.

Un ferida a les entranyes li va llevant la vida: gota a gota se’n va, s’esvaeix l’alè del ser.

Els sacerdots esperen. Ausculten el malalt i esperen.

Hi ha una llista sagrada d’agonitzants.

Hi ha una filera vora l’Olimp dels que han passat davant.

Duen un cofre amb els noms i els historials mèdics.

I una farmacologia interminable.

Quan es mouen dringuen les pastilles dins les ampolletes de vidre.

Els laments ja han callat o són llunyans.

Oncle Jordi…al capdavant fent tertúlia.

Ningú es vol colar en aquesta fila.