Angelpas

Estic immobilitzat a casa per una lumbàlgia. Com si al voltant dels meus lloms una anella d’acer em comprimís. Però el cap no el tinc lligat, sinó que el tinc ben lliure. I he tingut unes bones estones per pensar. En el calaix del cervell se m’acumulaven moltes carpetes plenes d’idees, records, projectes, recursos per la feina i altres assumptes que calia ordenar, desentrellar, posar al dia… Em sento com es deu sentir un nàufrag: sol amb els meus pensaments.
Feia dies que no escrivia res aquí. No sé per quins set sous quan introduïa els meus signes d’identitat en les caselles rectangulars, no podia accedir a “escriure al meu bloc”. Em feia mandra d’investigar el perquè això passava…però també és cert que altres obligacions no em deixaven tant temps per dedicar-lo al bloc de Vilaweb.

Ara, forçat a tenir paciència, n’he pogut treure l’aigua clara…

Així que us saludo de nou des el meu bloc i de passada us desitjo un any nou ple d’oportunitats…

i que tots puguem enviar molts missatges per tal d’aprofitar-les o canviar el signe dels temps ni que sigui, amb el vell, atrotinat, cansat i reiteratiu CORREU de quisigui@mainoemrendeixo.cat

Àngel