Angelpas
badar,guixar,clicar...
Quin goig feia Vic aquest cap de setmana passat! Tot ple d’estelades…i enmig del Mercadal el dissabte a la tarda em vaig topar amb una manifestació folklòrica de danses nigerianes. En la primera tres dones i un home; en la segona cinc dansaires jovenetes…Hi havia un càmera filmant i algú que semblava dirigir els tempos d’intervenció dels artistes…Mentre capturava amb la meva compacta les imatges que aquí us ofereixo, pensava en mentalitats obertes i mentalitats tancades. I ho relacionava amb el fet de l’esperança independentista del poble català…i, és clar, si penses et fas preguntes: És realment Catalunya una terra d’acollida? Si arribem a l’autodeterminació serem igual de tolerants amb les altres cultures? Som més tolerants els catalans cap a manifestacions culturals foranes pel fet de sentir-nos nosaltres mateixos engavanyats i oprimits per l’estat espanyol? (O preguntat d’una altra forma) Aquesta permissivitat i tolerància bastant general en les nostres contrades és directament proporcional al grau d’incomprensió, ofec i menyspreu que manifesta l’estat espanyol cap al Principat? Preguntes…i com existeix aquella dita de: “tants caps tants barrets” suposo que és bastant lícit i raonable suposar que en deu existir una altra que diu, si fa no fa: “tantes preguntes, tantes respostes…” i entre aquests pensaments també apareix la imatge d’una tal Camacho que amb una mirada fixa i penetrant, va predicant la seva ideologia monolítica, invariable, avorrida, de preu fet, de escassa flexibilitat…i m’encantaria saber que contestaria ella a aquestes preguntes i si canviaria de residència en una Catalunya alliberada, i si es tornaria més tolerant……Però no em faig il·lusions tot i que m’encantaria que la Camacho fos feliç en una Catalunya lliure i pluricultural. Jo seria altament tolerant amb la senyora Camacho (i suposo que més que no ho sóc pas ara…)
Es poden veure dos videos relacionats a https://vimeo.com/51384795 i https://vimeo.com/51384794
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!