Joan Margarit: pregó lúcid i estructures castelleres
He tingut l’honor de conèixer Joan Margarit justament la mateixa setmana que l’haurà conegut molta gent, la setmana que més s’ha parlat d’ell, probablement, al llarg de tota la seva carrera. Sabia de la seva existència però molt poc de la seva obra -no soc un gran lector i tampoc de poesia- en tot cas en tenia algunes referències properes que en els últims dies havia repassat gràcies a algunes amigues (una arquitecta, l’altra dona de lletres) que en són unes admiradores fervents. Així m’han arribat a les mans “Joana“, “Casa de Misericòrdia“, “Trist el que mai no ha perdut per amor una casa“, o “Càlcul d’Estructures“, el llibre que vaig fer servir d’excusa per barrejar la professió de Margarit (arquitecte especialista en càlcul matemàtic d’estructures), el seu ofici de poeta i els castells del nostre programa televisiu, arguments pel qual l’entrevistàvem al Quarts de Nou amb motiu de que era el pregoner de La Mercè d’aquest any.
I quin pregó tan fantàstic, valent i lúcid.
Si en voleu una petita torna, no us perdeu el Quarts de Nou (dilluns a les 20.00 al Canal 33: http://www.quartsdenou.cat).
Us adjunto (als Arxius) un PDF amb el pregó de La Mercè 2010 i també aquest enllaç a Vilaweb TV: http://www.vilaweb.cat/noticia/3780127/grups-municipals-tret-pp-aplaudeixen-prego-margarit.html i al BTV Notícies amb un bon resum del pregó: http://www.btvnoticies.cat/2010/09/23/el-prego-de-joan-margarit-crida-a-revisar-les-relacions-amb-espanya/
Quan li vàrem dir que el volíem entrevistar, es va entusiasmar amb la idea: barrejar castells amb estructures arquitectòniques i la poesia com a llenguatge dels sentiments, tot plegat en el marc de la festa de Barcelona, li va semblar fantàstic; i el resultat no ens va decebre, ben al contrari, Margarit és un bon coneixedor des castells -com ja intuiem- que els contempla i els analitza en tota la seva dimensió: la tècnica i matemàtica, la poètica i estètica, i la simbòlica, identitària i universal.
El poeta ens va avançar (l’entrevista va ser dimecres, un dia abns) que al pregó proposaria que Catalunya cancel·lés el pacte d’unitat que fa segles va fer amb Espanya. Vàrem prometre guardar-li el secret (el programa no surt fins dilluns) i ni ell ni nosaltres -n’estic segur- ens pensavem que s’armaria tanta polseguera.
En tot cas, proposo fins i tot als menys independentistes, escoltar o llegir amb deteniment el pregó de Joan Margarit, perquè el que diu és tant cabal, tan senzill, tant inteligible que crec que és el millor argument polític que he escoltat des de fa mesos: desfem el pacte que vem fer fa segles, perquè els pactes i els acords, com les sardanes, es fan i es defan.
“Potser la necessitat de supervivència, de progrés material i espiritual que té Catalunya en aquest moment crític de canvis en l’equilibri social i econòmic del món fa que avui s’hagi de renunciar al tipus d’unió que fa segles va convenir a les dues parts. Perquè ara, quan hem passat a creure i a dependre d’un ens superior que és Europa, ens adonem que ens pesa més que mai veure amb quina força perviuen encara les dues Espanyes de les quals parlava Antonio Machado.
Potser ha arribat el moment d’acceptar que cal canviar profundament la relació amb aquesta Espanya si els ciutadans de Catalunya, sigui quina sigui la llengua materna que parlem, volem que la nació esdevingui una Holanda, o una Dinamarca en aquest nou ordre mundial”
Proposo també als que han conegut -com jo- a Joan Margarit per “culpa” del pregó de La Mercè, que aprofitin per capbussar-se en la seva obra. Val la pena.
Per acabar un detall personal: em va dedicar el llibre “Casa de Misericòrdia” amb una referència al lloc on varem fer l’entrevista, “un edifici sentimentalment impactant per als dos”. Era la seu de la Universitat Pompeu Fabra a les antigues casernes de Jaume I; ell és l’autor de la coberta impactant de forja blanca que cobreix un pati, jo li havia comentat de passada (em semblava que ni se n’havia adonat) que jo allà hi vaig fer la mili.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo no m’esperava un pregó tant polític i potser el traslladaria el discurs a unaltre moment i no al pregó de les festes d’una ciutat. Però quan? la veritat es que quan a un poeta se li dona tant de resó en els medis i envoltat de polítics avui en dia? Molt poc, per no dir mai. I avui en dia, abans d’escoltar un polític de parlar de política millor escoltar un poeta que parli de política.
És més interessant encara que espero que els polítics no vulguin convertir-se en poetes.