Xavier Capdevila, en bloc

Els castells ja són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Ho ha decidit la UNESCO aquest dimarts en la seva assemblea a Nairobi (Kènia) i, tot i que n’estavem tots convençuts, la proclamació ha provocat una gran alegria col·lectiva a la gran família castellera, exterioritzada especialment a Valls -amb una encertada festa a la Plaça del Blat en el moment de la proclamació-, a Tarragona -que també han seguit l’acte des del Palau de Congressos- i al si de totes les colles castelleres.

Us remeto a la informació que n’ha fet Lamalla (http://www.lamalla.cat/) i a l’article d’opinió que m’han demanat en calent ( http://www.lamalla.cat/castellers/opinio/article?id=421698 ). També podeu consultar la notícia que n’ha donat Vilaweb (http://www.vilaweb.cat/noticia/3811641/castells-cant-sibilla-patrimoni-cultural-immaterial-humanitat.html). I a l’editorial del Periódico de demà dimecres (http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/20101117/castells-universals/590492.shtml )

Perquè demà serà un no parar.

Acabo de sentir a la tele al president de la Coordinadora de Colles Castelleres, el meu amic Miquel Botella,  dient que això “no és un lloc d’arribada, sinó un punt de sortida”. I m’agrada coincidir amb ell, quan jo afirmava en l’article de Lamalla que “això no és un regal, sinó que és un gran  repte”.

(La BBC també en parla:   http://news.bbc.co.uk/2/hi/8806330.stm )
Interessant article a La Vanguardia d’avui- Si no us funcioa l’enllaç l’adjunto als arxius: http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=54072809819&ID_PAGINA=3744&ID_FORMATO=9&PARTICION=2006&turbourl=false&PAGINACIO=-1

Avui ha estat un dia complicat. Les notícies de Nairobi arribaven amb lentitud, i al matí tot feia pensar que la cosa podia endarrerir-se fins a dimecres; a més un intent d’impugnació d’un grup feixista valencià ha causat un ensurt, que s’ha liquidat ràpidament des de la pròpia delegació espanyola que presentava les candidatures. I coordinar els preparatius del Quarts de Nou de diumenge (Especial des de Terrassa, a les 18.00 i per TV3) amb el seguiment de la UNESCO també s’ha fet feixuc.

No vull allargar-me més comentant els detalls de la notícia que podreu trobar en tots els mitjans, ni tampoc insistiré en el que ja dic en l’article de Lamalla sobre el que m’ha semblat la nominació.

Si que vull insistir en que aquest reconeixement universal dels castells no només se l’ha d’apuntar (que també té tot el mèrit) la delegació catalana que els ha portat fins a Nairobi, sinó que en són mereixedors tots els castellers i castelleres que en més de 200 anys han cregut en aquesta activitat, com una expressió de festa i d’esbarjo, i també com una manera de viure la cultura i la identitat. Tots els castellers i castelleres, des dels que venen de nissagues centenàries a les terres del Camp de Tarragona i el Penedès fins els que han format colles recents a comarques que fins fa poc no els coneixien, i aquí inclouria la gent de Xile que van trobar en els castells tant i tants valors grandiosos, que fins i tot van ajudar a  re-descobrir-los als propis casteller catalans;  i potser aviat podriam incloure als nous castellers xinesos que tinc moltes ganes de conèixer.

Reconeixement als protagionistes. I també a tota la gent que des de l’afició o des dels mitjans de comunicació ha apostat (hem apostat) perquè aquesta no fos una tradició tancada i repetitiva, en un territori o en un unes patents d’autenticitat exclusives, sinó que fos una proposta oberta i viva que es pogués compartir amb tot el país, i d’aquí amb tot el món.

Avui TV3, recordava que ja fa 20 anys que segueix el món casteller; sense treure cap mèrit al paper decisiu que en aquest èxit també ha tingut la nostra televisió nacional, jo també vull recordar que  TVE-Catalunya ja va emetre fa 25 anys i per primera vegada un Sant Fèlix en directe, era el 30 d’agost de 1985 al programa “Comarques“, justament el dia en que els verds van fer el seu primer cinc de vuit.

Avui que s’ha recordat el paper impulsor de la revista “Castells” a aquesta candidatura, jo també vull recordar experiments de revistes castelleres com el “Terços Amunt!”.

Avui que parlem del paper que les teles i les ràdios locals han tingut en la difussió dels castells en els seus territoris, vull dedicar un altre record a “L’Aleta“, el programa radiofònic pioner que va engegar al 1973 a les ones de Ràdio Penedès de Vilanova i la Geltrú.

Avui que els diaris més importants obriran portada parlant de castells, jo també vull retre homenatge a aquelles cròniques humils dels anys 70 a “El Correo Catalán” i “El Noticiero Universal“, escrites en castellà, o la del “Mundo Diario“,  la primera escrita en català. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!