Del decenni a les Decennals
No escriure al Bloc, de moment, no és sinònim d’estar malalt, de no tenir-ne ganes o d’haver disolt el “club de fans”. No. Ho és més aviat, d’atabalament desendreçat, d’urgències que es mengen importàncies, de propòsits que, com la majoria dels bons, s’esvaeixen amb el cava poques hores després de la nit de Cap d’Any. Per tant, res de nou, ni l’any.
Tampoc he anat de rebaixes, encara. I això que a mi m’agrada estrenar. Posats a estrenar coses i davant de la vulgaritat d’estrenar un nou any que de seguida se’ns fa vell, vaig decidir estrenar el decenni.
L’etapa 2001-2010 ha estat complicada i canviant, per tant he decidit considerar-la “provisional” i pensar que, realment, el primer decenni del segle XXI comença ara, amb totes les complicacions i incerteses d’aquest moment, però també amb tota l’energia per plantar-li cara.
L’estreno -aquí- amb retard, com sempre, però per fi l’estreno. I l’estreno per fer jocs de paraules coincidint amb les Decennals de Valls (http://www.vallsdecennals2011.cat/) , que a part de ser unes festes molt interessants han suposats també la primera gran moguda de curro de l’any (si no l’heu vist no es perdeu el primer QUARTS DE NOU de la temporada: http://www.quartsdenou.cat).
M’he quedat amb ganes, però ja hi haurà ocasió, de comentar coses sobre el canvi-retorn a la Generalitat de Catalunya. Sobre el govern “dels millors” i el fitxatge estrella de’n Ferran Mascarell. Sobre el “debat-debacle” dels sociates catalans o sobre el què fan i deixen de fer els nostres veïns d’ Espanya o els de més al sud, de Tuníssia o d’Egipte.
També de fer balanços castellers o reflexions interessants sobre la Castellística, ara que som Patrimoni de la Humanitat. A Valls, dissabte passat, es va fer el 1er Simposi Casteller i penso que va ser una oportunitat poc aprofitada per encetar el debat necessari sobre el present i el futur dels castells, la seva presència en els mitjans de comunicació i la seva projecció internacional, temes que es presentaven en els titulars del Simposi i que no van tractar-se amb la dimensió que -a parer meu- necessitaven.
No us he explicat tampoc la meva descoberta d’Astúries en una setmaneta d’escapada per Cap d’Any, principal al·licient d’unes vacances (pendents de l’any 2010) escapçades pel retorn precipitat a la feina. O comentar-vos algunes sensacion familiars i d’amistat que -com el Almendro- tornen sempre per Nadal.
Tampoc les reflexions sobre la vida a les que ens conviden els comiats de persones estimades. Aquest gener se n’ha anat l’Àlex Aguiló, després de combatre amb un humor admirable el càncer que l’havia condemnat des de feia gairebé dos anys; i també el pare del meu amic Salvador que va decidir morir-se quan les forces l’impedien fer allò que més li agradava a la vida, treballar.
O alegries recents, com retrobar-me ahir amb el Queco, fent de director de Vilaweb per un dia (http://www.vilaweb.cat/noticia/3843950/20110204/queco-novell-ahir-director-convidat-vilaweb.html) o, simplement comentar-vos que avui fa 27 anys que va nèixer el Jofre (http://www.facebook.com/album.php?profile=1&id=576935125#!/jofrecf), que per cert s’ha estrenat en un bloc que estar a punt d’eclipsar la bona premsa que fins fa poc tenia el Bloc del seu pare ( http://jofrecapdevila.wordpress.com/).
He decidit que si aconsegueixo enrollar-me menys en general (també per escrit) i ser més concís i selectiu, aquest Bloc tindrà una periodicitat més sovintejada i probablement un interès superior, tant per la teràpia personal que em comporta, com per la lectura generosa que en feu els meus amics.
Amen.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estimat Xavier.
Sigui més o menys sovint, sempre és un plaer llegir-te.
Jo crec que els qui teniu blocs no cal que us disculpeu per no renovar-lo tant com voldríeu. En sou amos i senyors, ningú us paga per fer-losi no teniu cap compromís espinasià o barriler. A més, en deu paràgrafs ja ens has posat al dia. Si la teràpia ho reclama ja entraràs més a fons en algun dels temes i si no, sempre els podem deixar de tema de conversa per algun dia no massa llunyà, potser a Berlín, potser a Amsterdam?
Una abraçada D100AL.
Martí
No ho facis pas!. No facis cas de qui et diu aquestes coses…… Si-us-plau xerra pels descosits i no paris. No siguis politicament correcte…. No et vulguis perdre la sal de la vida…