Fòrum Narcís Monturiol

Som a la tardor de  l’any 1937. El Riu Ebre és ple de sang d’homes molt joves morts, malferits…

Des de  dalt de  qualsevol turó , un general feixista, baix i panxut contemplava la retirada  que comandava un general prim, valent i catòlic, fidel a la República: el gran militar Vicente Rojo.

No ho recordo ben bé però – des del tram de l’esquerra del Riu que va de Flix al Pont de Tortosa , on encara i roman un fastigós monument  franquista- fugien molts joves.

Entre  Flix i Benifallet, observats amb binocles, corrien entre plors i gemecs,dos joves d’uns  18 anys. Un d’ells fort, “guapot”,republicà, fugia- sota el comandament del general  Vicente Rojo – cap a la Catalunya Nord; era de la Nissaga d’en Colau de Ros de Gandesa. En Colau era ja un jove capità .LA GUERRA CIVIL EL VA CONDUIR , com  en Rojo cap a l’EXILI.

100 metres més avall  també fugia un jove de la  “quinta” d’en Colau. Era el fill petit d’un burgés bon “vivant” i assidu lector i tertulià de l’Ateneu Barcelonès.

Aquest vailet va desertar de l’ Exercit Roig;  prop de les GUILLERIES va saltar del camió – ple de joves “republicans”- i s’atansa a peu cap a Barcelona. Si l’atzar l’hagués situat cara a cara amb  el  general comunista Enrique Líster …. ERAN ALTRES TEMPS.

Avui, també una freda nit de desembre de l’Any del Senyor de 2017, quina llàstima de guerres!

S’acosta el Pleniluni  i tinc fred al Cap i Casal.

BON SOLSTICI D’HIVERN , El Llop del Montsant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!