Els tres ponents, Joan Grimalt, Gabriel Borràs i Manel Tomàs van disertar sobre aquestes temàtiques:
El progrés tècnic i econòmic dels humans ha donat lloc a un important augment de CO2 a l’atmosfera. En els darrers 150 anys la seva concentració ha pujat unes 120 parts per milió (ppm) degut a l’acció humana que és més gran que la concentració natural cada vegada que el nostre planeta passà d’època glacial a època interglacial (90 ppm). A més el nivell actual (410 ppm) és més alt que el de totes les èpoques interglacials (280 ppm) i glacials (190 ppm) del Quaternari. El planeta es troba en unes condicions totalment imprevistes segons l’evolució natural.
Amb una probabilitat del 95% la temperatura mitjana dels últims anys és superior a l’observada en els darrers 2000 anys. Aquest augment (actualment 0.9ºC) ha generat un desgel generalitzat a les muntanyes però que també s’observa en zones dels pols nord i sud. Degut a aquest desgel i a l’augment de temperatura de les masses d’aigua, el nivell de la mar ha pujat, en l’ordre de 30 cm en el segle XX.
Malgrat això, només som a l’inici del procés. El Panell Internacional sobre el Canvi Climàtic en el seu darrer informe de l’any 2007 prediu per a finals de segle nivells de CO2 entre 500 i 950 parts per milió que produiran increments de temperatura mitjans addicionals (respecte a l’interval 1980-1999) entre 1.1ºC i 6.4ºC i increments addicionals del nivell de la mar entre 18 i 59 cm.
A nivell de precipitació atmosfèrica, treballs que comparen el període 1900-1970 i 1971-1998 mostren una disminució de precipitació en els temps recents de 5-10% a la zona Mediterrània. Aquests mateixos treballs prediuen disminucions del 20% per a l’any 2040.
La disminució de precipitació en aquesta zona és un fenomen local perquè la major temperatura fa que hi hagi més humitat a l’atmosfera i per tant més facilitat per a inundacions a segons quines zones del planeta. Igualment, la major humitat atmosfèrica afavoreix la formació de tempestes fortes, com s’ha constatat al Mar Carib amb l’augment significatiu de les tempestes tropicals de força 5.
Una major temperatura també es tradueix en una major sequedat dels arbres i més riscos d’incendis, com s’ha observat en zones on abans no hi havia aquests fenòmens com a zones del Pirineu.
A nivell d’acció humana cal dir que tots els convenis internacionals signats per alguns països, Kioto i altres, no han evitat que l’increment de CO2 no segueixi una funció quadràtica amb el temps.
És imprescindible La creació de plataformes socioambientals que col·laborin amb científics i tècnics per a la protecció dels ecosistemes naturals.
FNM
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!