Fòrum Narcís Monturiol

Fa una mica de fresca, la nit comença a endinsar-se per aquests petits carrers que van del “Paralelo” a la Rambla de les Flors. He begut una mica, al capdevall dues cerveses, a un bar de mala mort, ple de fum i meuques, que regenta un vell contratista d’obres en Josep Llavinés, tafurer i molt putero; té  bon cor.

Camino , “xino -xano”, pujo pel carrer Sant Rafael i tot just a la cantonada amb el carrer de la Cadena m’emociono, em cauen dues llàgrimes cara avall. L’any 1923 van assassinar  a aquesta cruïlla al ” Noi del Sucre”.

Quin gran orador, com va saber aturar la gran vaga de la “Canadenca”. Em penso que era de la CNT i amic d’en Macià.

Ara ja tinc 32 anys, m’he fet gran i estic afiliat a l’UGT i prou amoïnat, aquest fill de puta d’en Primo de Rivera està fotent enlaire  tot el catalanisme; segueixo caminat, semblo una barqueta de pescadors de la Barceloneta seduïda per les brises marines…

Sabeu, encara estic guapo, els meus ulls blaus , el meu cabell ros pentinat enrera … i la meva rialleta , i la camisa blanca, neta, planxada per la mare;  els pantalons i l’americana  grisos són senzills i nets.

Fa 10 anys, essent aprenent d’estucador, vaig caure de genolls d’una bastida mal lligada des de una alçada de dos pisos i em vaig fer ferides   molt doloroses al topar  amb les llambordes del carrer Sant Lluís; no m’importa; tota la vida semblaré, mentre camino, una petita barca que feineja    vora mar.

De sobte alço la mirada i el veig ; collons! de porc i de senyor se n’ ha de venir de mena!

 A la Rambla davant de l’esglèsia de Betlem , s’alça, sota la llum d’un fanal  la figura d’un xicot alt, bru, cabell negre frondòs, nas d’àliga imperial; fa un rictus trist, porta els pantalons blancs tacats, el llaç de la seva indumentària  reposa a terra.

M’hi atanso poc a poc. Què et passa xaval!! Què t’ha desvirgat una meuca italiana i mamelluda?

” Señor, señor, por favor no se enfade. Me llamo Agustín . Soy hijo de una familia de hacendados de Zaragoza. tienen la funeraria más grande de la ciudad”.

“Señor , mi padre me envió hace un mes a Barcelona con el objetivo de rastrear esta gran ciudad I husmear futuros negocios”.

“Me he gastado todo el cheque en orgías i bacanales”.

– Alguna cosa de valor porta a la seva butxaca dreta- : “oye bandarra que llevas en el bolsillo”?

“Señor por favor, sólo me queda este – el treu de la butxaca- reloj de oro macizo, al menos vale 10 duros”.

L’agafo per l’espatlla, busco dins la meva americana dues pessetes i faig el canvi amb el xicot : els diners pel rellotge d’or.

El guardo …, de sobte el trec de la meva butxaca,  li torna al noi; ell em mira sorprès. Li dic: hòstia si sembles aquell argentí que diu la bona gent que es passeja, alt i repentinat pel “Paralelo”!

l’Agafo pel braç dret i li espeto : Agafem el metropolità i anem cap a casa de la  mare.

Uns 900 metres més amunt, un home calb, ulls molt vius i ben posat, atura un carruatge. Ha abandonat fa una estona la seva tertúlia de l’Ateneu;  taciturn puja al vehícle.

Diuen que en Primo de Rivera pot clausurar-lo.

El Llop del Montsant

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!