Corria el mes d’abril de 2015 i vaig assistir a Sant Andreu (concretament al Centre Social l’Harmonia) al recital de poesia i música que van fer la poetessa Sònia Moll i el cantautor Feliu Ventura. Em van captivar. Sobretot ell quan, guitarra en mà, es posà a tocar la mítica “A Desalambrar” del no menys mític i gran Víctor Jara. Vaig poder comprovar com hi ha versions que poden tenir la mateixa força i intensitat que l’original. Monumental i excelsa la veu d’en Feliu, la versió del clàssic de la cançó protesta en català.
En vaig fer un poema, aquí el teniu :
Canta “A Desalambrar”;
altre cop la sento, torna,
em torna aquella, la força de sempre.
Revisc i (la) visc.
En Feliu me la reviu
com la força d’un riu.
I jo que em dic “estic viu !”.
Que la terra és meva, teva i d’aquell…
Em sento partícep, meu, ple.
I sento que la força de la música
encara és a més de 1000 h3
del cabal de la poesia.
La veu i la guitarra d’en Feliu
em llença tones de litres d’aigua,
cascades que empenyen,
torrenteres d’utopies de plata.
Broll, brogir del riu jove
que, enèrgic, davalla ple de poesia
cap als meus llavis.
Que la terra és meva, teva i d’aquell,
de Pere, Maria, de Joan i José…
Aquella, la força del camí de sempre.
Perquè sóc, som els de sempre;
si, sí a la vida per sempre,
fins la victòria sempre
lluitem el present sempre
on hi guanya l’ànima sempre.
Busquem més sempre,
el tot de tots entre tots i totes sempre.
A Desalambrar sempre,
la teva empenta, sempre.
Rius per dir sí sí sí sempre,
sí a l’amor, sí a teixir versos,
sí a tu, sí a mi, sí a aquell.
Perquè la terra és nostra,
la nostra terra és meva, teva i d’aquell.
Altre cop la sento, torna.
La força de sempre.
Canta a Desalambrar, sempre.
I l’emoció per sentir i creure, sempre.
Fidel; el poeta roig;
Abril de 2015