Quan el record t’atrapa…
Eixos indrets que no oblides… i que retornes imaginativament quan la realitat et frustra… seure contra el fanal de la Punta della Dogana… i deixar passar, gaudint, el temps…
(Viatjant sense moure’m de casa… si Aladí tenia una catifa voladora, jo tinc un sofà que arranca a córrer amb la imaginació…)
