Mails per a Hipàtia

Aquesta setmana fa trenta anys del GAL, que coincideix amb la posada en llibertat del general Galindo, és clar. El GAL, una unitat de terrorisme d’estat que tot indica que va ser dirigida per Felipe González, van assassinar 25 persones, totes elles militants bascos. I van ser responsables també, per cert, d’una immensa trama de corrupció dins el ministeri espanyol de l’interior.

Entre els assassinats recorde amb especial emoció el de Santi Brouard, líder de HASI i Herri Batasuna, un home molt respectat al País Basc per damunt de les ideologies, metge pediatra i gran activista cívic.

Després de la seua mort vaig assistir a l’enterrament i és una de les manifestacions de dol que m’ha impressionat més en la meua vida i de la qual es poden veure imatges en el vídeo adjunt. Per l’enorme afluència, per la ràbia que era evident en cada carrer, pel dolor intensíssim que vaig veure que sentia la cúpula del que aleshores era Herri Batasuna.

Vaig tenir la gran sort de que se’m deixés entrar al cementiri, on vam accedir molt poca gent a banda dels que eren els seus companys més directes. I durant anys he guardat en la meua memòria el record del que s’hi va dir i del que hi vaig veure. Hi vaig entendre perfectament que Espanya no respectava cap límit moral i que qui s’hi enfrontés ho havia de saber i havia d’estar-ne preparat.