Tirant i Aljama
M’havien demanat de parlar a la Universitat de l’Associació Cívica Valenciana Tirant Lo Blanc sobre la comunicació en el món 2.0. Als del Tirant els seguisc amb admiració des de fa anys pel seu esforç de contruir sempre en positiu i evidentment era un goig poder xerrar amb ells. Especialment si a més tenia al costat el Xavier Aliaga. Va ser una trobada debat on m’ho vaig passar molt bé (ací teniu el vídeo), acompanyada d’un apassionant dinar centrat, com era lògic, en discutir què implica la independència del Principat per al País Valencià.
Amb la pressa a la panxa encara vaig arribar a Barcelona amb temps de passar unes hores llargues amb els amics de l’Aljama. De tot arreu em van arribar comentaris extraordinàriament positius sobre les seues dues actuacions a la ciutat. Entre els interessats, pel que escolte, han triomfat definitivament. I això m’omplia i m’omple de goig. La gent de l’Aljama treballen molt seriosament per recuperar el patrimoni musical del Camp de Túria i del País Valencià i estan guanyant estadis de solidesa dia a dia.
Diumenge al matí, quan tornaven cap al poble, els vaig acompanyar a l’autobús i els vaig veure francament contents. És molt important perquè només ells saben quantes hores dediquen cada setmana, en silenci i sense focus, a perfeccionar cada pas, cada cançó, cada moviment. Que tanta feina es veja recompensada per l’aplaudiment tancat i homogeni de la Plaça Sant Jaume o el Pla de la Seu és una cosa bona i merescuda, que tots els amics que tenen, els de Barcelona començant pel Francesc i els de Bétera començant per l’Albert, hem viscut amb una particular emoció.