Retrobant Berlín (6)
He anat a visitar l’illa dels museus, sobretot amb ganes de veure el Neues Museum. La col·lecció d’art de l’antiguitat, especialment romà, grec i egipci tomba de tos. Però tal i com sospitava la reforma arquitectònica de David Chipperfield ja paga la pena per ella sola. (Hi ha una interessant aplicació per a visitar-lo virtualment ací).
L’arquitecte anglès ha fet una restauració de l’edifici excepcional. Lògica, elegant, que integra a la perfecció les parts antigues amb les noves i espectacular sense arribar a eclipsar el museu mateix, que és un gran perill. Una obra mestra, amb molts crítics com era d’esperar, a la qual cal afegir una distribució de les peces molt ben treballada i un desplegament museístic de primer nivell pel que fa a la senyalització, les explicacions, l’ordre etcètera. Un goig de visita que té en la contemplació del bust de Nefertiti un moment especial.
De nou costa imaginar que durant prop de setanta anys aquest museu estigués tancat, després de l’enorme destrucció que va patir en la segona guerra mundial.
Les teves sis cròniques (fins al moment) sobre el retrobament emocional amb Berlín són realment magnífiques, i més per algú que hi ha estat recentment, com jo, però sense poder-ho comparar amb el passat, perquè mai abans l’havia visitat. Però sense haver conegut el Berlín del mur, l’impacte que m’ha causat la capital alemanya també ha estat molt fort i comparteixo algunes de les sensacions que tu hi has tingut, com ara la presència imperceptible però constant de la història recent, el gran encert del monument a l’Holocaust al bell mig de la nova ciutat o l’espectacularitat de la cúpula de Nroman Foster al Reichstag.
Un plaer llegir-te, com sempre.
I records als amics comuns catalano-berlinesos!!!
Joan