Mirant el Tour
El lector que siga habitual potser recordarà que el Tour era una de les meues aficions preferides de l’estiu -tot i que em vaig desil·lusionar molt amb els afers de dopatge dels darrers anys. Malgrat tot, però, vist que el Tour passava per Arenys aquest matí m’ho he organitzat per veure el seu recorregut, per primer vegada en la vida.
Un parell d’hores abans del pas dels ciclistes hem baixat fins a la platja amb la meua menuda i el meu nebot Joan, vingut des de Bétera. Ha estat curiós veure el pas de la caravana, un xou que dura hores mentre van circulant tot de camions, carrosses i cotxes publicitaris de tota classe. La caravan aporta al tafaner curiositats ben variades com ara la presència de gendarmes francesos al costat dels mossos, el fet que des del camions repartien fins i tot croassants, una espècie de botiga mòbil dels productes oficials o la presència entre les carrosses de productes tan “peculiars” a priori en un acte comercials com els sindicats francesos. Finalment, enmig d’una pluja molesta però passable, han arribat els corredors amb un grupet de tres escapats primer i el pilot que hem aplaudit amb ganes enmig d’un bosc de senyeres. Al pas del pilot he distingit Lance Amstrong, un dels esportistes que més he admirats els darrers anys.
Sempre havia pensat que un any aprofitaria unes vacances per a anar a veure alguna etapa de muntanya del Tour. No ho he fet mai i supose que no ho faré mai però la veritat és que veure’l passar per casa i el dia de Sant Zenon (honor i glòria!!) ha estat un bon i divertit succedani, una bona forma de passar el matí.