El Pep, vint-i-dos anys després
M’arriba una nota de premsa del PSAN que informa que Josep Guia ha guanyat un recurs al suprem espanyol contra l’ínclit advocat ultra Esteban Gómez Rovira. La sorpresa és que resulta que fa vint-i-dos anys que el tema va en marxa. Vint-i-dos!
Això és que al 1987 el Moviment de Defensa de la Terra va fer una campanya contra aquest paharo criticant la seua constant mobilització contra el català. La recorde. Enmig de la campanya unes declaracions polítiques del Pep Guia contra ell van ser portades als tribunals encetant un procés que ha durat fins ara. El suprem espanyol ara ha dit que les paraules del Pep eren polítiques i les pronunciaven en tant i en quant que polític i representant d’un partit polític, de forma i manera que ja no calia més explicacions, que tenia dret a fer-les i punt. Enhorabona Pep!
Ara espere trobar-me al personatge en qüestió. Per aquelles coses de la vida el tal Gomez Rovira vivia molt a prop de la que era la meua casa abans i encara pul·lula pel barri. Ja no té l’aureola de ser el màxim defensor de l’espanyol, però. En aquells anys era habitual veure casa seua plena de pintades o, per exemple, recorde que durant anys el Correfoc de Sant Antoni començava a la seua porta i la deixaven per a canviar-la literalment. Alguna vegada que me’l vaig trobar pel carrer, fa anys, li vaig retreure les constants mentides i manipulacions que ha usat contra el català aquests anys. Ara, si me’l trobe, seré molt més precís: ‘que n’ha de ser dur que els teus donen la raó als altres… és que ja no te’n pots fiar de ningú’ :-)))
Vicent, gracies per esbombar-ho.
En Pep és un bon home. I tota la família, bons amics.
ENHORABONA PEP !!!!
És una bona notícia pels que estimem la llengua, la catalana, vull dir.
Això mateixa pasant.
No m’estranya que un unioniste acabe donant la raó a un altre unioniste d’un altre signe, quan a més el primer es sap molt més ben parat en la comparació.
Encara que faci 22 o en faci 300 d’anys, amb lluitadors com el Pep, tornarà la independència de tota Catalunya, ja que la raó ens acompanya.
Vint i dos anys per una sentència trivial.
A mi no em fa cap mena de gràcia, és només un altre exemple de que no hi fem res a Espanya.
Molt bé Pep! Enhorabona!
Unionista, que si tal o si d’alló, fotesses, tant de val…
És molt senzill, és diu dignitat, una paraula que a la nostra nació cada cop s’utilitza menys.
Que si cercar el que ens uneix, que si tal (de nou).
Tot és massa senzill, no li doneu tantes voltes, dignitat.
I en Pep Guia, en té per a parar un carro.
Au.