Mails per a Hipàtia

Des de dijous al migdia he anat de bòlit. Primer vaig anar a Valls a la inaguració de l’exposició sobre Ramon Barnils, que fan a la Casa de la Cultura. Ens havien convidat a fer una taula rodona a la Montse Palau, el Pep Bargalló i jo mateix, amb la presentació de l’Andreu Barnils. La cosa, com era de preveure, va derivar en una conversa plena d’anècdotes on tots ens anàvem trepitjant i el públic va aportar també il·lustracions fantàstiques sobre el Barnils tardoral, que va viure i sigué feliç precisament en aquestes terres. Com que un sopar magnífic arrodonia l’ocasió vaig arribar a casa a las quinientas i a les set ja havia de ser dempeus de nou, cap al sud. Aquesta vegada a Puçol.

A Puçol feiem la primera trobada d’Escoles en Xarxa on es van aplegar cent trenta xiquets valencians i de la resta del país per a tota una sèrie d’activitats relacionades amb el periodisme. La cosa es va fer a la Casa de la Cultura, amb una organització perfecta de l’Institut de Puçol i l’Ajuntament que es van desviure per tal que tot anara com calia. Els xiquets hi van fer ràdio amb un muntatge espectacular de XTEC Ràdio que em va deixar commocionat, van fer entrevistes presencials a gent com Juli Esteve (director d’InfoTV i puçolenc ell), fotos, blocs i fins i tot una videoconferència amb Xavi Sarrià d’Obrint Pas, des de Berlín, on anit tocaven.

Tot va ser tan bonic com caòtic (paella inclosa) però vull destacar l’esforç enorme que va fer Xavi Sarrià per a xerrar amb els xiquets. Tocaven a Berlín, la nit anterior havien acabat a les tantes, no tenia el seu ordinador i es va dedicar tot el matí a buscar un ordinador, un micro i una webcam per a poder fer la xerradeta. I després s’esperà més d’una hora a que li tocara el torn, ja que tot s’havia retardat. Des de Berlín va respondre amb paciència a tots els xiquets i xiquetes que li feien preguntes i va demostrar de nou el motiu pel qual, més enllà de la seua música, és una persona tan apreciada.

I quan tot va acabar cap a casa. Vaig arribar, vaig caure al llit i ara comence a recuperar-me. Josep Maria Foix, en tornant, va fer la frase que tots els que recorreguem sovint el país diem una vegada o una altra: ja ho podia haver fer més quadrat el rei Jaume. Però veure ahir com una xicona d’Es Migjorn, un de Mataró i una de València feien un programa conjunt de ràdio ja pagava la pena el quilometratge. Sonava tan bé…