Ai…
Dionís i Pau han pujat aquest cap de setmana des d’Elx per a anar a la Meca, és a dir el Camp Nou. Com que avui dilluns els valencians afirmem que és Sant Vicent (contra l’opinió de l’església) a Elx és festa i per tant aquest cap de setmana era perfecte per a pujar sense problemes ni pors i gaudir del partit.
Van gaudir de l’estadi i de l’ambient, això sí. Però del partit? No. Van, vam, patir. Sembla mentida que un equip com el Barça tinga tant poca traça precisament el dia que pot separar-se dels seus rivals en la lluita pel títol.
Allò més sensacional de la vesprada, però, va ser que vam seure davant tres personatges contradictoris a més poder. Estaven contra tot i contra tots. Ara la culpa la tenia Ronaldinho i ara Ronaldinho era un sant. Txiki? Un caradura o l’únic que sap del que parla -amb pocs minuts de diferència. Saviola quan va eixir a escalfar va provocar frases de burla i ells mateixos l’aclamaven quan va entrar al camp. Un despropòsit que no sé si representa el món del futbol però que resultava curiós per bé que et feien vindre mal de cap.
I en l’últim minut gol (i a qui li importa si va ser de rebot!), Pau somrient de banda a banda i jo content que això no haguera acabat a zero precisament el dia del seu pelegrinatge.