Els germans Luc i Jean-Pierre Dardenne preparen el llargmetratge El silenci de Lorna. Guanyadors de la Palma d’Or de Canes amb Rosetta (1999) i L’enfant (2005), els Dardenne gaudeixen d’un prestigi tangible des que el 1996 es van fer un lloc en el cinema d’autor, amb La promesse. Amb un ritme de producció, pel que
No és pas que les meves relacions amb el cinema de Godard, ni amb la seva trajectòria "política", siguin pas d’allò que se’n diu cordials: gens ni mica. Paradoxes de la vida: alguns dels directors que més admiro són o deixebles reconeguts de Godard o li tenen una considerable admiració. I dels meus amics cinèfils,
Ingmar Bergman fa 89 anys avui. El més important dels directors de cinema vius actualment i un dels més grans de tota la història del setè art, Ernst Ingmar Bergman va nàixer el 14 de juliol de 1918 a Uppsala (Suècia). Tot i que oficialment està retirat des que ens llegà la monumental Fanny i Alexander
Finalment, s’ha estrenat comercialment a Catalunya i al País Valencià Red Road, d’Andrea Arnold. Si no ho recordo malament, la tardor passada ja es passà a la Mostra de Mataró; a Perpinyà, n’han disposat des del 6 de desembre i, a l’Alguer, des de final de març d’enguany. Ran de la presentació que se’n féu a
Fast Food Nation, de Richard Linklater, és d’aquelles pel·lícules que desfermen un fàcil interés mediàtic. El renom del llibre d’Eric Schlosser, que adapta; l’atractiu popular dels temes que toca, i la presència d’actors com Ethan Hawke, Bruce Willis, Rosanna Arquette, Gregg Kinnear o Kris Kristofferson, en intervencions més o menys breus, n’expliquen el ressó periodístic. Amb un guió
Cortés i Brendemühl s’inspiren en el conte de misteri psicològic a l’estil de Henry James, però la seva deriva acaba dibuixant un mapa a mig camí entre la faula moral i l’especulació irònica, escriu Carlos Losilla, de Yo / Me, a la crítica que publica l’ Avui del 6 de juliol de.2007 i que podem llegir
Fal·lera de debò ha agafat a la crítica nostrada, per la pel·lícula Requiem for Billy the Kid, l’aproximació cinematogràfica a l’home i a la llegenda que signa Anne Feinsliber. Quim Casas (al número 40 d’ Èxit, suplement d’ El Periódico, setmana del 5 a l’11 de juliol de 2007) assegura que l’autora reflexiona sobre l’home i el mite en
De mica en mica, el calendari cinèfil tornarà a engrescar-se. Ara, l’agenda va prou lleugera, però d’aquí a quatre dies ja tindrem la programació dels primers festivals del mes d’agost i pim, pam, no haurem acabat de tornar de vacances -aquí- que tindrem a la nostra disposició, per seguir-les de lluny o de prop, un
Juliette Binoche protagonitza la portada del número 17 de Benzina (juliol de 2007). L’actriu, entre d’altres, de Michael Haneke, André Téchiné, Léos Carax, Krzysztof Kieslowski; la inoblidable Tereza de L’insuportable lleugeresa de l’ésser, en què Philip Kaufman adaptà Milan Kundera, i la dona "ferida" a Damage, de Louis Malle, ara excel·leix novament a Le voyage du
Segons que ha fet públic l’organització de la 64a Mostra Internazionale d’Arte Cinematografica, altrament coneguda com a Festival de Venècia, que enguany tindrà lloc del 29 d’agost al 8 de setembre, s’anunciarà la programació de les diverses seccions, el dia 26 de juliol. Tanmateix, ja es coneixen alguns detalls d’aquesta edició. Per exemple, que la clourà Blood
Pep Prieto (Diari de Girona, 6 de juliol de 2007) considera que la principal diferència entre aquest film dirigit per Juan Carlos Fresnadillo i 28 dies després, de Danny Boyle, és que Fresnadillo prefereix centrar-se més en la radiografia d´un nucli familiar que en les lectures polítiques. Així, assenyala que el seu film funciona com a
L’estrena a Catalunya i a les Illes de la pel·lícula Yo, del mallorquí Rafa Cortés, la cobreix el mateix dia el diari Avui de manera adequada i que cal aplaudir, amb una entrevista de Bernat Salvà al director i la crítica de Carlos Losilla. Res a dir quant a la sensibilitat que cal tenir amb el "nostre" cinema,
Al diari El Punt (04.07.2007), Imma Merino escriu: En l’anterior pel·lícula de Nuri Bilge Ceylan, (..) hi havia una mirada força crítica a un dels protagonistes masculins, un fotògraf solitari i maniàtic que exhibeix una subnormalitat emocional que el fa incapaç d’una comunicació afectiva. Amb el personatge que ell mateix interpreta a Els climes / Iklimler
Fidel al seu compromís, El documental de mes no fa vacances aquest juliol de 2007, tot i que (sense perdre rigor) potser s’ho agafa de manera un pèl més lleugera, a to amb les ganes de passar-nos-ho bé que, en aquestes dates, sembla que tots tenim especialment excitades. Segons se’ns informa, Souvenirs, el títol de
Un despatx d’agència ha confirmat la trista notícia que el director taiwanès Edward Yang ha mort. Tot i ser una figura cabdal de la “nouvelle vague” taiwanesa (al costat dels Hou Hsiao-hsien i Tsai Ming-liang), a casa nostra a penes si se’l coneix com l’autor de Yi Yi (2000). I no és pas poc, ja