Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Arran de la notícia publicada a Vilaweb, sobre la reacció contrària a la pel·lícula SALVADOR, que, sobre el cas Puig Antich, ha dirigit Manuel Huerga, amb Guió de Lluís "Cor de la ciutat" Arcarazo, a partir del llibre de Francesc "TV3" Escribano, em sembla éscaient de penjar aquest post en què reprodueixo el que en dic a "Un cop d’ull a Canes 2006" i n’amplio algun aspecte.
Nota: per un error informàtic, aquest post m’ha saltat al 22 de juliol de 2006, però no hi he canviat res, respecte al que vaig escriure fa un mes i escaig.
Salvador, de Manuel Huerga. Emotiva i commovedora, la pel·lícula no aporta res de nou sobre la figura i el cas de Salvador Puig Antich. S’hi ha optat per la simple evocació dels esdeveniments coneguts i explotar-los de manera descaradament sentimentalista, sense aportar cap mena de reflexió ni sobre la ideologia de Puig Antich, ni del MIL, ni sobre la pena de mort, ni sobre les contradiccions socials i polítiques. El guió de Lluís Arcarazo, escrit a partir del llibre de Francesc Escribano, resulta d’una pobresa esfereïdora, sobretot en una primera part, en què el protagonista relata al seu advocat, la vida i lluita que ha menat fins que l’han detingut. Tot i que millora a la segona part, quan Puig Antich és a la presó i, a fora -gairebé el·lípticament-, tenen lloc el judici, la resposta dels amics i els esforços per salvar-li la vida, els personatges segueixen sent plans, sense cap mena d’aprofundiment. I Manuel Huerga, amb el seu superficial cinema d’estètica videoclipera i publicitària, converteix la recreació de l’època en un estèril póster satinat, fins que, clarament, s’imposen les condicions de l’astut productor Jaume Roures i, durant 45 minuts, el film esdevé un artefacte lacrimògen d’altíssim voltatge. La versió musical del I si canto trist, de Lluís Llach, al moment de l’execució, ho acaba de reblar.
Hi ha un moment que Puig Antich diu que no vol fer el joc als polítics, no vol convertir-se en una pintada a la paret, que vol viure; doncs bé, ara l’establishment de casa nostra, amb Salvador, l’han convertit en un simple producte de Roures.
També podríem comentar-ne el tractament que s’hi dóna a la llengua catalana, discutible, tot i que s’hi denuncia la repressió que el règim exercia sobre la nostra llengua. D’una banda, em trec el barret pel fet que Daniel Brühl hi parli (i molt bé) en català. Podrien haver triat un actor d’aquí, certament; però, acceptant l’opció presa de fitxar-lo a ell (que, a més, a la segona part, fa un grandíssim treball interpretatiu), resulta admirable la professionalitat amb què assumeix el tema llengua i la disponibilitat que hi té. Ara bé, per altre cantó, se les han engiponat perquè molta part de la pel·lícula, el personatge de Puig Antich hagi de parlar en castellà a l’advocat Oriol Arau. Per molt que hagin insistit que, a la presó, els feien parlar en espanyol, resulta inversemblant que, a les seqüències on no es veu cap guàrdia que els vigili, ells segueixin parlant en castellà. Inversemblant, no: covard, especulatiu i poca-vergonya. Fins se m’enfot la possible base històrica: se’ls veu el llautó, d’estalviar-se metratge en català, amb "prextext". Ah! I no us ho perdeu: la versió amb què la pel·lícula s’estrenarà a la resta de l’Estat Espanyol, encara tindrà menys presència del català que la versió que n’hem vist a Canes!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No entenc com en aquest país la gent funciona així. D’acord, en Huerga és un videoclipero, però també hagués pogut ser més. En Roures és un productor d’esquerres que tracta als treballadors com si fos de dretes però, també hagués exigir més rigor històric, més qualitat. En Llach també s’hagués pogut documentar amb qui es jugava els quartos, per més que l’Huerga li hagués fet alguna escenografia agraida. Talent per a qué?. Per a fer una rebregada a la història, una revolcada. M’agradarà veure en Segarra que en diu de tot això.
Senyors Huerga i Roures perquè s’han quedat a la superficie? per vendre més?. Si no els fa falta
De l’Escribano no cal parlar-ne, em sembla que encara no sap qui és i quan es mira al mirall s’hi veu amb cara de bon noi, no ha notat que fa temps els altres li veiem les banyetes de nen entramaliat,
Ningú sap qui és en Rouillan i que hi fa a la presó
Tinc ganes de veure aquesta pel·lícula!
Respecte al tema de la llengua transcric -literalment- el que en va dir Manuel Huerga, preguntat per Àlex Gorina, a La Finestra Indiscreta del 28 de maig passat:
ÀLEX GORINA: Hi ha un tema que no està resolt del tot i ho sento però t’ho he de comentar que és el del català a la pel·lícula; Abans de l’estrena al mes de setembre jo vull fer una reflexió; és a dir, no és una mica absurd que ara tinguem que barallar-nos per si hi ha més o menys català en una pel·lícula que s’estrena a Espanya per explicar la història d’una gent que lluitava per la llibertat d’expressió i la normalització d’aquestes coses, Manel?
MANUEL HUERGA: Bueno “yo” no sé per qui ho dius però “yo” no sóc partidari de doblar aquesta pel·lícula. Si et refereixes “en” això… no, no, “yo” crec que la pel·lícula l’hem fet respectant la realitat. En aquest sentit és… aquí a Barcelona, a Catalunya es parla aixins. Parlem en castellà i en català en funció “de amb” qui estem i no tenim més problemes amb això. El problema és si aquest fet podria posar obstacles o podria ser un obstacle perquè la pel·lícula es veiés amb més… amb absoluta normalitat fora de Catalunya. “Yo” personalment sóc partidari “de que” se subtitulin aquelles coses que no es puguin entendre perquè estan en català i punt. “Yo” sóc partidari d’això eh? En tot cas, no depenen de mí. Determinades decissions no depenen de mí.
És a dir, que en Gorina li pregunta per la injustificable mancança de català a la pel·lícula i l’altre es fa l’orni i -entre sorprès i indignat- es posa el xip ploramiques per dir-nos que no vol que la pel·lícula es dobli en la seva versió espanyola. De moment, aqui ens l’empassarem en la forçada -i tergiversadora- versió bilingüe imposada per les circumstàncies de producció. Si Roures & Cia buscaven un cert verisme linguístic, perquè no rodaven la pel·lícula en català? Que potser tenien por que se’ls acusés d’espardenyaferits? Ara hem d’empassar-nos un Salvador que parla indistintament en català o en castellà segons li raja, perquè a Catalunya, segons el Sr. Huerga, som així; “naturalment” bilingües. Això si, a la resta de l’estat parlarà en castellà, que així segur que els cau millor.
No n’aprendrem mai!