Little children complementa l’anterior pel·lícula de Todd Field, A l’habitació / In the bedroom / En la habitación, i alhora n’és tot el contrari. Mentre en aquella anava supurant la foscor de la condició humana i així es negava el caire paradisíac de la bucòlica comunitat de Nova Anglaterra en què transcorria l’acció, a Little children -també ambientada en un barri benestant de Nova
L’últim rei d’Escòcia, de Kevin Macdonald, i El laberinto del fauno, de Guillermo del Toro, amb tres guardons cadascuna, encapçalen la llista de pel·lícules premiades per l’acadèmia britànica del cinema, BAFTA, en què La reina / The Queen, d’Stephen Frears, ha estat considerada com la millor pel·lícula i Paul Greengrass, el millor director, per United
L’espanyolíssima Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics (ACCEC), de la qual sóc membre -dissident, però membre tanmateix- també vota les millors pel·lícules de l’any. A diferència del Col·lectiu de Crítics de Girona, que votem pel·lícules, a l’ACCEC es voten banderes i pel·lícules; és a dir, diferencien entre “cinema espanyol” i “cinema estranger”. És així
Articles de cinema al número 12 de Benzina (febrer de 2007): Paul Verhoeven: dossier de Quim Casas centrat en l’etapa europea del director de Black Book / El libro negro 100.000 Retinas, programadors d’ Ambigú, organitzadors del Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona (BAFF): els entrevista Xavi Serra D’època: article d’opinió de Joan Pons, a
Coses de l’atzar. Aquesta tarda era al Renoir-Floridablanca, de Barcelona, veient Little children, de Todd Field, i, en unes seqüències que van de touchdowns, quaterbacks i terminologies d’aquestes del futbol americà, no sé per què -o potser sí que ho sé, massa que ho sé- el cap se me n’ha anat a Paul Auster i a
Carlos Losilla (Avui, 08.02.2007) considera Black Book com un dels treballs més interessants del director holandès Paul Verhoeven, perquè congria amb força i elegància el vessant més autoral del cineasta i la seva passió pel cine espectacle i els gèneres clàssics. Tot i que reconeix la manca d’originalitat de l’argument, opina que Verhoeven i el
El periodista Edward R. Murrow informava a través de la CBS i va plantar cara a la cacera de bruixes del senador McCarthy que, en nom d’una presumpta defensa de la llibertat, atemptà reiteradament contra les llibertats i els principis democràtics que inspiren la constitució nord-americana. En un clima polític i mediàtic de discurs anticomunista,
Ran del breu article en què vaig comentar les diferències entre el cartell inicial (orgiàstic) de Shortbus i el que més fan córrer ara (que sembla un anunci de “gent Coca-Cola”), un amic va penjar-hi un comentari en què explicava documentadament la petita història d’aquells cartells, de com la censura nord-americana s’hi va ficar pel
Amb motiu de l’estrena de Little Children, recupero una crítica breu que vaig publicar l’abril de 2002 sobre A l’habitació / Inthe bedroom / En la habitación, l’anterior pel·lícula dels seu director, Todd Filed. Sinopsi: en una petita localitat de Nova Anglaterra, Matt (Tom Wilkinson) i Ruth (Sissy Spacek) Fowler duen una vida tranquil·la. Ell és metge i
No donarem l’abast! Si es compleixen les previsions, no sé pas d’on treurem el temps per veure la quantitat de pel·lícules d’un cert interés que s’estrenaran. Algunes perquè les han nominades o premiades i sembla que han d’estar bé; altres, perquè fa temps que n’hem sentit parlar… Com sol passar cada any, ara tot de cop,
Em sembla particularment necessari començar aquest recull d’articles sobre 13 Tzameti amb el de l’entrevista de Xavi Serra al director, Géla Babluani, que ha publicat el número 11 de Benzina (gener de 2007); perquè el cineasta hi revela qüestions que val la pena tenir en compte en valorar la pel·lícula. Sóc dels que pensen que
La sortida de C.R.A.Z.Y. al mercat del DVD em sembla una bona ocasió per recuperar la crítica que Eulàlia Iglesias va fer-ne, al número 7 de la revista Benzina (setembre de 2006) i que aporta una reflexió a tenir present sobre una mena de cinema i com l’encaixem. Precisament, Iglesias comença l’article fent-se ressó del fenòmen
Shortbus, de John Cameron Mitchell, celebració del que encara queda de vida disbauxada en cert univers “underground” de Nova York, amb un bon farcell d’orgies, de sexe explícit de tota mena de tendències (per bé que amb predomini de l’opció gay-lèsbica) i amb una autèntica rua de cossos, fal·lus, sessions sado, petons i més petons, transvestits pintorescos…
Àngel Quintana (El Punt, 28 de gener de 2007) considera Ventura Pons com el cineasta més productiu de l’Estat Espanyol i que, a més, li agrada apostar pel risc, dins d’un marc que li resulti còmode. Explica la inflexió del cineasta, a meitat dels noranta, quan va substituir els guions originals pels guions adaptats i com, malgrat
Víctor Alexandre (al seu bloc Victoralexandre, 01.02.2007) troba en Bobby una bona oportunitat de parlar de la dècada dels seixanta: un temps de trencament de tabús, de canvis de valors i d’explosió creativa, que és natural que sigui recordat com una època irrepetible -al darrere de la qual vingué la fi de la innocència-. Alexandre remarca fins a quin punt Robert