La meva opinió sobre Brick, que ja la vaig publicar en aquest mateix bloc immediatament després de veure-la a Sitges 2006, la podeu llegir clicant aquí o buscant l’article. Tanmateix, aquest és un post dels que dedico a recollir el que "altres veus" han escrit sobre les pel·lícules que s’estrenen. Som-hi, doncs ! Benzina (núm. 9, novembre
Coses de la feina que s’acumula, m’adono que no havia penjat al bloc les nominacions dels premis del Cinema Europeu, que es lliuren aquesta mateixa nit. Així doncs, per reflectir una informació més completa, reprodueixo a continuació la llista de candidats. Aquests premis els lliura l’Acadèmia del Cinema Europeu. Tot just creada el 1988, moltes dècades després de
Ramon Barnils és el punt de partida de Dies d’agost, però la pel·lícula va sobre Marc Recha. O, més ben dit, sobre una determinada vivència de Marc Recha: la del cineasta en la cruïlla creativa de fer una obra sobre Ramon Barnils, després d’haver entrevistat familiars i amistats del periodista, la petja del qual és notable
Els articles que vaig fer sobre pel·lícules projectades al Festival de Sitges 2006, els vaig desar inicialment a la categoria "Festivals i premis". Ara bé, a mesura que les pel·lícules es van estrenant comercialment a Catalunya, l’article corresponent passa a la categoria "Pel·lícules". Aprofito l’avinentesa per recordar, a qui no ho tingui per mà, que l’apartat
Sinopsi: Tati Benítez, un bon jan de la selva del nord-est de l’Argentina, sent autèntica devoció per Diego Armando Maradona. Un bon dia troba una soca gegant, que segons ell té una retirada al jugador de futbol. El fet que Maradona hagi hagut d’ingressar a un hospital, per problemes cardíacs, fa que el noi decideixi anar a dur-li
Sinopsi: Grbavica és una història sobre la Sarajevo d’avui en dia… Esma vol que la seva filla Sara, de dotze anys, pugui anar a un viatge organitzat pel col·legi. Perquè li sortís a meitat de preu, Sara en tindria prou amb un certificat acreditatiu que el seu pare va morir com un màrtir durant la guerra; però Esma no
Red Road, Caché, The road to Guantanamo i, tangencialment, Helen Mirren i Ken Loach han estat guardonats en els “British Independent Film Awards”. En reprodueixo la llista, que podeu consultar, clicant aquí o anat a “Vull llegir la resta de l’article” MILLOR PEL·LÍCULA INDEPENDENT BRITÀNICAThis is England MILLOR DIRECTORKevin Macdonald, per The Last King of
David Lynch i Laura Dern, per Inland Empire, han rebut un Premi Honorífic, una distinció especial dels Independent Spirits Awards. Com s’havia anunciat, avui s’han fet públiques les nominacions als ISA (Independent Spirit Awards); és a dir, allò que en solem dir “els Òscar del Cinema Independent Nord-Americà”. Com sempre sol passar, tan sols alguns
Quim Casas (EXIT, suplement d’ El Periódico, 23-29 novembre 2006) remarca especialment el primer terç de la pel·lícula; és a dir tota la primera part de la vida del noi sense olor i amb un nas que tot ho ensuma, filmada d’una manera bàrbara -per bruta i cruel, diu-. Sobretot ho destaca pel fet que
Desembre i gener són uns mesos ben especials per a les cartelleres de cinema. D’una banda, desembre acumula una gran quantitat de dies festius, cosa que va a favor i en contra de la taquilla, ja que tots disposem de més temps per anar al cine, però també hi ha moltes altres activitats, sovint incompatibles:
Ara Philippe Noiret; fa sis anys, Vittorio Gassman i en farà deu, Marcello Mastroianni… De mica en mica, la mort se’n du tota una generació de grans protagonistes del cinema europeu: la que brollà en la refeta de la post-guerra, triomfant en les dècades dels ciquanta, seixanta i, encara, setanta i que, amb la saviesa i personalitat
Ja comença el ball anual de nominacions i premis de cinema i, d’altra banda, quan pràcticament s’acaba el cicle anual de festivals, ja tenim a tocar els primers de 2007. Una certa agenda sempre va bé per a orientar-se i per això he buscat les dates més significatives (Oscar, Globus, Goya, Sundance, Berlín, etc.) i, com
L’estrena de Dies d’agost, la nova pel·lícula de Marc Recha´, serà el dia 5 de desembre de 2006 i no pas el dia 1 com s’havia anunciat prèviament. Caldrà doncs que ho tinguem en compte: els que no marxem de pont, per a regalar-nos els sentits amb aquesta pel·lícula que ens farà aprofitar bé aquells
…una pel·lícula d’estil tan impersonal com de resultats més que notables (..) un film d’extrema correcció i absoluta eficàcia. En aquests termes Judith (ESPAIISIDOR) parla de L’Il·lusionista, en un article que titula "Màgica trama policíaca". Certament, explica el que s’ha perdut en el transvasament del conte primmigeni d’Steven Millhauser a la pel·lícula, li fa alguns
La punyent seqüència de Ficció, que transcorre en el bar i en la qual es fa immaterialitzable l’ostensible l’atracció entre Àlex (Eduard Fernández) i Mònica (Montse German), la remarquen especialment Àngel Quintana, en la seva crítica titulada Corrents d’amor (EL PUNT, 17.11.2006); Toni Vall, a qui Ficció el va deixar aterrit i feliç (BENZINA, núm. 9, novembre de 2006),