Club 7 Cinema

Sinopsi: Grbavica és una història sobre la Sarajevo d’avui en dia… Esma vol que la seva filla Sara, de dotze anys, pugui anar a un viatge organitzat pel col·legi. Perquè li sortís a meitat de preu, Sara en tindria prou amb un certificat acreditatiu que el seu pare va morir com un màrtir durant la guerra; però Esma no fa res per aconseguir aquest certificat. Pel que sembla, prefereix trobar els diners com sigui i pagar el preu del viatge. Està convençuda que, si no explica la veritat a la filla, la protegeix i, alhora, es protegeix ella mateix.

La directora: Nascuda a Sarajevo el 1974, Jasmila Zbanic debuta en el format dels llargmetratges amb Grbavica (Ós d’Or al Festival de Berlín 2006).

Àngel Quintana (El Punt, 29.11.2006) n’encapçala la crítica amb el significatiu títol: "Les ferides de Sarajevo". Ens explica que Grbavica és un barri de la capital bosniana, especialment castigat durant la guerra, i que la directora utilitza el cinema per poder interrogar-se sobre les ferides provocades per la guerra i sobre la dificultat de superar-les. Considera que, en aquesta pel·lícula n’hi conviuen dues, de pel·lícules, de caràcter força contradictori -diu-. D’una banda, la història argumental, de caire convencional i melodramàtic; per altre cantó, d’entre les imatges d’aquesta història, sembla que brolli una altra pel·lícula, més interessant (..), que no se centra en el pes del drama, sinó en els petits moments de veritat que destil·la una història mínima sobre el patir d’una mare davant la seva filla adolescent. Quintana troba que és en el despertar a la pubertat d’aquesta noieta que hi ha el reflex del difícil despertar d’un país -Bòsnia-. Finalment, valora la pel·lícula com una obra sincera.

La lectura d’aquesta interessant i suggestiva crítica, clicant aquí: Grbavica / Quintana / El Punt

(Per seguir, cal que aneu a "Vull llegir la resta de l’article")

En la relació entre la mare i la filla de Grbavica, Nando Salvà (Exit, suplement d’ El Periódico, de 23 a 29 de novembre de 2006), també hi veu una al·legoria de la relació entre els supervivents de la guerra i una nova generació de postguerra. Considera que, així, s’encara el que són les conseqüències a llarg termini d’un conflicte bèl·lic com el de Bòsnia. Troba que és més aviat prim l’argument de la pel·lícula; per bé que Jasmila Zbanic ho compensa amb una sòlida galeria de personatges secundaris. Per a ell, Grbavica retrata aquesta societat ferida sense excessos de xerrameca o sentimentalismes. Finalment, retreu a la pel·lícula que potser aquesta economia dramàtica juga en contra ocasionalment de la claredat.

El 24 de novembre de 2006, Judit (Espaiisidor.blogspot) celebra la coincidència de l’estrena de Grbavica amb la commemoració del "Dia contra la violència envers les dones". La pel·lícula, la qualifica d’obra valuosíssima i en destaca sobretot la seqüència en què s’encaren de manera violenta mare i filla, remarcant-hi especialment les dues actrius que els hi donen vida. Esmenta també algunes altres escenes, més poperes al documental -diu-, de les quals comenta que, tot i la seva cruesa (..) ens recorden la importància de l’acceptació com un camí per tancar ferides obertes. No en va, Judith ha titulat l’article del seu bloc: "Ferides obertes" i dedica tot el darrer paràgraf de l’escrit a parlar justament d’aquestes ferides.

Sensible, profund i apassionant és el comentari que Judith fa sobretot en aquest darrer paràgraf de l’article.

Us en recomano la lectura íntegra, clicant aquí: Grbavica / Judith /Espaiisidor (un cop al bloc, aneu passant fins a "Divendres, novembre 24" i, tot seguit, ja ve l’article "Ferides obertes")

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!