Rèquiem, de l’alemany Hans-Christian Schmid, va guanyar el premi a la millor pel·lícula i el premi José Luís Guarner, de la crítica cinematogràfica, en la darrera edició del Festival de Sitges i la protagonista, Sandra Hüller, va ser guardonada com a millor actriu del certamen, com ja ho havia estat, per aquest mateix paper, al Festival de
A la secció de "Cultura i espectacles" de l’Avui de dissabte 23 de desembre de 2006, es publica un article sobre l’estrena de Pérez, el ratoncito de tus sueños. La pel·lícula, se la identifica amb el títol original castellà i no pas amb el de la versió doblada en català que s’ha estrenat a Catalunya: En Pérez,
Amb més de dos anys de retard ha arribat finalment a la cartellera barcelonina, el film de l’italià Paolo Sorrentino, Les conseqüències de l’amor / Le consegüenze dell’amore / Las consecuencias del amor / Les conséquences de l’amour. Produïda el 2003, la presentà mundialment el Festival de Canes de 2004 (secció Oficial), s’estrenà a Itàlia el setembre de 2005 i a França
L’Associació de Crítics de Cinema de Nova York (NYFCC) ha guardonat United 93, la pel·lícula sobre el quart avió de l’11 de setembre, com a millor film de l’any. De les virtuts d’aquesta obra de Paul Greengrass, en vaig parlar arran de la seva estrena (si us interessa recuperar-ho, cliqueu aquí: United 93 / Vol 93);
La llista. Ara només se m’acut penjar al bloc la llista de guardonats, que em sembla que parla per si mateixa i confirma com està el gremi a Catalunya. Per veure la llista, aneu a "Vull llegir la resta de l’article" Per consultar la llista de nominats, podeu clicar aquí: Premis BCN de Cinema angúnia
He volgut deixar passar uns dies, des de l’estrena a Catalunya de Dies d’agost, per completar-ne el comentari. Així com del "paisatge" i del que la pel·lícula té de "ficció autobiogràfica" em semblà millor parlar-ne abans que arribés a les sales, en un modest intent de presentar-la, he pensat que fóra més convenient esperar fins ara a enllestir
Víctor Alexandre (Tot Sant Cugat, núm. 1036, d’01.12.2006) assegura que, en la ment de l’espectador que veu Borat, volta l’esperit de Michael Moore, però la visió Borat ofereix de la societat nord-americana és molt més estripada que la de l’autor de "Bowling for Columbine". Primer, Alexandre ens presenta Sacha Baron Cohen, el factòtum d’aquest film, de
Alatriste, d’Agustín Díaz-Yanes, amb 15 nominacions; Volver, de Pedro Almodóvar, amb 14; El laberinto del Fauno / Pan’s Labyrinth / Le labyrinthe de Pan, de Guillermo del Toro, amb 13, i Salvador (Puig Antich), de Manuel Huerga, amb 11, encapçalen les nominacions als Goya, que l’Academia del Cine Español concedirà el darrer cap de setmana
Ja ha sortit el número 10 de Benzina. L’acabo de fullejar i hi he trobat articles sobre cinema, de debò atractius: Cesc Gay: l’entrevista Xavi Serra. Agnès Jaoui, cantant, actriu, guionista, dramaturga i directora de cinema: l’entrevista Imma Merino Brick: crítica de Quim Casas Babel: crítica d’Eulàlia Iglesias Més enllà del mirall: crítica de Xavi Serra Infiltrats
"Torre de Babel" és el títol de l’article en què Judith (espaiisidor.blogspot) comenta de manera divertida el desgavell "lingüístic" de les nominacions dels Globus d’Or. Un article, que us en recomano del tot i que, al meu entendre, demostra una vegada més el caire obsolet de les convencions arcaiques que, sobre nacionalitat de produccions i identitats cinematogràfiques,
És possible que alguns espectadors hagin descobert que el Kazakhstan existeix gràcies a la pel·lícula Borat. He de confessar-vos que, amb la meva mediocre formació geogràfica, no va ser fins el 1998 que vaig saber que aquell país existia. País de l’Àsia occidental, l’extensió del qual coincideix aproximadament amb la superfície de la República Socialista
Babel, d’Alejandro González Iñárritu, encapçala les nominacions als Globs d’Or, amb 7 nominacions, seguida d’ Infiltrats, de Martins Scorsese, amb sis. Leonardo Di Caprio n’acumula dues com a actor i Clint Eastwood, dues com a director. Com a anècdota, Letters from Iwo Jima és candidata a millor pel·lícula de parla no-anglesa, categoria en què participa també
La batalla de Chile, el díptic de Patrício Guzman sobre el govern d’Unitat Popular de Salvador Allende i el cop d’estat del militars encapçalats per Pinochet i assessorats i ajudats per interessos europeus i el govern nord-americà, vaig veure’l els dies 12 i 19 de maig de 1978, al cineclub del meu poble. La sala era
Letters From Iwo Jima / Cartes d’Iwo Jima / Lettres d’Iwo Jima, de Clint Eastwood, continua acumulant premis. Ara ha estat guardonada com a millor pel·lícula de l’any per Los Angeles Film Critics Association (LAFCA). I, per cert, The Queen / La reina / La regina, d’Stephen Frears, ha quedat finalista, el que ells en