Club 7 Cinema

Rèquiem, de l’alemany Hans-Christian Schmid, va guanyar el premi a la millor pel·lícula i el premi José Luís Guarner, de la crítica cinematogràfica, en la darrera edició del Festival de Sitges i la protagonista, Sandra Hüller, va ser guardonada com a millor actriu del certamen, com ja ho havia estat, per aquest mateix paper, al Festival de Berlín.

Sinopsi: inspirada en el cas real de l’estudiant catòlica Anneliese Michel, morta a Klingerberg el 1976, com a conseqüència de l’inacabable reguitzell d’exorcismes a què la van sotmetre, Requiem explica una història fictícia, per poder lliurement reconstruir els fets i reflexionar sobre els vint anys que tenia la noia i les tensions físiques, psicològiques, sexuals, religioses, familiars, socials… que la sacsejaven.

L’ Avui del 22 de desembre de 2006 publica la crítica d’aquest film, signada per Carlos Losilla, que va ser membre del jurat que va premiar-lo a Sitges 2006, i amb el títol de la qual ja ens queda ben clara l’opinió que en té: "Sòlida i correcta".

(Per seguir, cal que aneu a "Vull llegir la resta de l’article")

Losilla considera que Rèquiem  és  un producte honest, amb molt bones intencions, que no amaga el seu caràcter tradicional tot aportant una elegància i una sobrietat no gaire habituals. I és que, segons el crític barceloní, només en algunes ocasions la pel·lícula cau en els vicis de bona part del cinema europeu, de barrejar de manera més aviat arbitrària els postulats del moviment "Dogma" i un cert academicisme de "qualité". Opina que la història de la noia té força i convicció, i dibuixa un determinat paisatge social sense cap complaença (..) que tot queda en un drama íntim sense estridències … Tanmateix, li retreu la manca d’ambició i el que, per a ell, són tan sols correctes imatges de Hans-Chistian Schmid, el director.

La lectura sencera de la crítica de Carlos Losilla, clicant aquí: Rèquiem / Losilla / Avui (un cop al web de l’Avui > Hemeroteca > 2006 > desembre > 22 > Cultura i espectacles > "Sòlida i correcta")

Ran del Festival de Sitges i en el seu programa de Catalunya Ràdio, "La finestra indiscreta",  Àlex Gorina va entrevistar Hans-Christian Schmid, el director de Rèquiem i a Sessiocontinua.com l’han transcrita. Parlen dels èxits recents del cinema alemany; de la polèmica sitgetana per la selecció i premi de Rèquiem, per allò que es basa en fets reals; comenten que els fets s’ambientin en un enclavament catòlic, de religiositat fonamentalista, enmig de l’Alemanya protestant, i acaben cantant les excel·lències de Sandra Hüller, la molt guardonada protagonista del film.

Podem llegir-ne la transcripció a Sessiocontinua.com, clicant aquí: Rèquiem / Gorina / Sessiocontinua.com  

Actualització (24.12.2006)

Quim Casas (Èxit, suplement d’ El Periódico, 14-20 de desembre de 2006) explica que, a Requiem, la possesió diabòlica apareix com una malaltia de l’ànima, com una disfunció que afecta el comportament d’una noia de províncies que pateix atacs d’epilèpsia i viu turmentada per la repressiva moral familiar. I descriu la mirada del director, Hans-Christian Schmid, com respectuosa i gens complaent, gairebé ascètica i d’arrel documental. A continuació, avisa l’espectador que això no té res a veure amb el cinema de vòmits verds, ulls en blanc… de la mena de L’exorcista (William Friedkin, 1973) i que Requiem busca més la inquietud per allò que l’espectador es pot imaginar que no pas el terror mostrat per la càmera -diu- (..) estudia un comportament esquerp i de quina manera la societat l’encara…

Podem llegir la crítica de Quim Casas sobre Rèquiem a Èxit -suplement d’El Periódico- de la setmana del 14 al 20 de desembre de 2006.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!