Club 7 Cinema

Víctor Alexandre (Tot Sant Cugat, núm. 1036, d’01.12.2006) assegura que, en la ment de l’espectador que veu Borat, volta l’esperit de Michael Moore, però la visió Borat ofereix de la societat nord-americana és molt més estripada que la de l’autor de "Bowling for Columbine". Primer, Alexandre ens presenta Sacha Baron Cohen, el factòtum d’aquest film, de l’humor del qual se n’ocupa a la part final de l’article. Tanmateix, encara té un moment per assenyalar que es fa befa de la gent del Kazakhstan.

L’article, el podem llegir al bloc de Víctor Alexandre: Borat / Alexandre / Victoralexandre.cat

(Per seguir, cal que aneu a "Vull llegir la resta de l’article")

Borat és tan poca-solta, tan animal (..) que al final rius. I rius molt, explica Joan Pons a la seva crítica (Benzina, núm. 10, desembre 2006), descriptivament titulada "Ridiculitzar Amèrica passant pel Kazakhstan". Pons també parla de la mena d’humor d’aquest film i admet que hi haurà qui el trobarà barroer, ofensiu, escatològic, obvi…; però justament en remarca que el fet que no estigui fet per agradar i complaure tothom. A continuació, el crític comenta el fenomen mediàtic de Borat i l’origen televisiu del personatge, per tot seguit exposar fins a quin punt la pel·lícula pot arribar a decebre, ja que en la petita pantalla és molt més sagnant -afirma-. Malgrat tot, i a manera de ritornello laudatori, Pons es manté ferm en la defensa de la pel·lícula: una comèdia com cap altra. Parla del format de fals documental i les accions gairebé de càmera oculta, de l’agosarament i la mala llet i de com tant els espectadors com els creadors tenim la sensació de ser davant d’una comèdia nova. Remarca la personalitat del director del film, Larry Charles, i el tàndem que forma amb Sacha Baron Cohen, que no respecten res: ni races, ni fronteres, ni religions, ni sexes, ni banderes, ni edats…

La lectura de la crítica de Joan Pons sobre Borat, a la pàgina 31 del número 10 de Benzina, desembre de 2006.

D’"Incorrecte i divertit revulsiu", Judith Vives titlla Borat al seu bloc (Espaiisidor.blogspot, 14.12.2006). Considera que els que hi surten més mal parats són els nord-americans: De les incursions de Borat -el personatge- en rodeos, misses, reunions socials, grups de joves i fins i tot el Senat se n’extreu un retrat un retrat tan incorrecte com divertit del vessant més hipòcrita, conservador, fanàtic i homofòbic de la societat americana -afirma Judith-. Tanmateix, ens fa notar que som davant d’un pseudodocumental, pel que fa a empassar-nos la veracitat d’algunes seqüències, sense deixar de reconèixer el paper que juga aquesta pel·lícula.

La lectura de l’article sencer de Judith Vives, clicant aquí: Borat / Judith / Espaiisidor (un cop al seu bloc, aneu baixant fins al dijous, desembre 14).

A Èxit (suplement d’ El Periódico, 23-29 de novembre de 2006), Nando Salvà parla de "Borat i altres hereus de Lenny Bruce". Evoca el paper  que va jugar Lenny Bruce en la batalla per la llibertat d’expressió, el seu compromís amb l’honestedat, com va trencar les regles socials i legals del decòrum (..) com les seves actuacions eren atacs contra la hipocresia, la religió, el sexe i les relacions de raça. I es pregunta qui continua la lluita Lenny Bruce, avui en dia. En primer lloc, Salvà esmenta Borat Sagdiyev i el seu alter ego i creador Sacha Baron Cohen, dels quals diu que es riuen a la cara de fatxes, rednecks, nord-americans en general i, de manera especial, jueus… La llista, el crític la segueix amb noms com Sarah Silverman, Chris Rock, Howard Stern… i s’explica.

L’article complet de Nando Salvà, el podem llegir a la pàgina 16 d’ Èxit (23-29 de novembre de 2006)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!