Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

8 de febrer de 2024
0 comentaris

Berlín 2024: Berlinale Special

D’especial n’és aquesta secció del Festival de Berlín anomenada ‘Berlinale Special‘, autèntic poti-poti barreja de films fora de competició, cinema de mitjanit, sessions maratonianes -hi ha un documental de 14 hores!-, migmetratges, sèries… Amb cineastes reconeguts (Abel Ferrara, Amos Gitai, Atom Egoyan, Edgar Reitz, Nicolas Philibert -guanyador de l’Ós d’Or l’any passat-, Tsai Ming-liang, Kiyoshi Kurosawa), d’altres relativament novençans, documentalistes forjats en el seu treball…

Berlín 2024: Berlinale Special.

D’ADOLPH Jörg i REITZ Edgar, “Subject: Filmmaking” / “Filmstunde_23”. Producció: Alemanya. Durada: 1h29. Guió: Jörg Adolph, Edgar Reitz. Documental. Sinopsi:L’any 1968, una aula d’un institut de noies de Munic es transforma en un estudi de cinema sota la direcció del jove Edgar Reitz. Comença la lliçó de cinema: el primer intent documentat de la història del cinema d’ensenyar l’estètica cinematogràfica com a assignatura autònoma. El 2023, Edgar Reitz, ara mundialment famós com a director de la pel·lícula èpica “Heimat“, és abordat per una dona gran que s’identifica com una de les seves alumnes del 1968. Els dos organitzen una reunió de classe. Recopilat a partir d’un documental realitzat en aquell moment sobre el projecte, les pel·lícules Super 8 rodades pels alumnes i la reunió filmada el 2023, es crea una mena de llarga exposició dels darrers 55 anys d’història del cinema. Les personalitats dels alumnes ja són evidents a les pel·lícules d’exercici? I què tenen a dir les dones ara sobre la cultura cinematogràfica contemporània?Filmstunde_23″ és una declaració d’amor pel cinema. Jörg Adolph: Herford, Alemanya, 1967. Documentalista. Edgar Reitz: Morbach, Alemanya, 1932. Prestigiós autor, entre d’altres films, de la trilogia “Heimat“. Enllaços: IMDB, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

D’ ANDERSEN Brandt, “The Strangers’ Case“. Producció: Jordània. Durada: 1h37. Guió: Brandt Andersen. Amb Yasmine Al Massri, Yahya Mahayni, Omar Sy, Constantine Markoulakis, Jason Beghe. Nota sinòptica: La tragèdia que afecta una família siriana a Alep desencadena una reacció en cadena d’esdeveniments que involucren cinc famílies diferents de quatre països. Sinopsi: Fa més de quatre segles, William Shakespeare va col·laborar amb altres en una obra sobre el personatge històric Sir Thomas More. En ella, va escriure un discurs en què More articula apassionadament una defensa dels refugiats, que culmina amb una commovedora referència a la seva difícil situació. Avancem ràpid fins al present: Alep, en plena guerra civil siriana. L’Amira (Yasmine Al Massri ), cirurgiana pediàtrica, fa una operació que salva vides durant els dies més foscos del conflicte. A través d’un gir inesperat del destí, ella i la seva filla es converteixen en personatges centrals d’una història perillosa que entrellaça de manera intricada les vides de cinc famílies que abasten quatre continents i redefineix totes les seves existències. Les versions d’aquesta història continuen repetint-se al llarg dels segles. Per aquest motiu, Shakespeare va anomenar encertadament aquesta situació com “El cas dels estranys“. Nota: òpera prima. Brandt Andersen: Tampa, Florida, EUA, 13.09.1977. És autor del curt “Refugee” (2020), protagonitzat per Yasmine Al Massri, Massa Daoud, Omar Sy i Jason Beghe, sobre un metge sirià que, amb la seva filla petita, intenta fugir de la seva pàtria devastada per la guerra. Andersen ha treballat en esforços humanitaris centrats específicament en l’assistència als refugiats. L’octubre de 2019, va viatjar amb l’organització CanDo a un hospital i camp de refugiats al nord-est de Síria. Estava entrevistant i filmant metges i infermeres a la regió devastada per la guerra durant la retirada de les tropes nord-americanes i la posterior ofensiva turca. El 2017, en associació amb CARE, Andersen va portar un grup de cineastes al camp de refugiats d’Azraq a Jordània per ensenyar a fer cinema a adolescents refugiats sirians. Anteriorment, Andersen va viatjar amb les Nacions Unides a camps de refugiats a Grècia i Itàlia. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

D’ATHIRIDIS Dimitris, “exergue – on documenta 14“. Producció: Grècia. Durada: 14h -es projecta en dues sessions de 7 episodis cadascuna, amb una pausa d’1 hora en cada cas-. Documental. Sinopsi: La pel·lícula segueix al director artístic Adam Szymczyk i al seu equip de comissaris durant dos anys mentre preparen la documenta 14. Sota el títol d'”Aprendre d’Atenes”, es va celebrar per primera vegada l’edició de 2017 de la que es considera l’exposició d’art més destacada del món tant a la seva casa de Kassel a Alemanya com a Atenes, a Grècia. L’expansió a dues ubicacions, l’intent de Szymczyk d’impulsar els límits de la institució, es va enfrontar a més que obstacles logístics. Finalment va provocar un dèficit financer i un escàndol mediàtic que va enfosquir els mèrits artístics de l’exposició. El seu concepte artístic també va provocar controvèrsia crítica i sovint es va percebre com a didàctic o instrumentalitzador de qüestions políticament urgents com la crisi dels refugiats, el neoliberalisme i l’auge mundial de la política d’extrema dreta. Mitjançant els seus protagonistes i un accés sense precedents, aquesta obra cinematogràfica explicada en 14 capítols convida el públic a una observació entre bastidors del món de l’art institucional i la funció de l’art contemporani en un paisatge global canviant. Dimitris Athiridis: Tessalònica, Grècia.  Documentalista especialitzat en l’estudi de personatges i fotògraf. Enllaços: IMDB, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

De BUNGARTEN Maximilian i Anna-Maria Dutoit, Kilian Armando Friedrich, Indira Geisel, Eva Gemmer, Felix Herrmann, Hannah Jandl, Justina Jürgensen, Hilarija Ločmele, Daniela Magnani-Hüller, Sophie Mühe, Camille Tricaud, Marie Zrenner, “Eleven Tomorrows: Berlinale Meets Football” / “Elf Mal Morgen: Berlinale Meets Fußball”. Producció: Alemanya. Durada: 1h46. Documental. Nota sinòptica: Amb aquesta pel·lícula, el Festival de Berlín contribueix al programa cultural del Campionat d’Europa de Futbol, que enguany organitza Alemanya. Per a aquest projecte s’han encarregat onze curts documentals sobre onze equips de futbol base molt diferents. Les pel·lícules han estat realitzades per estudiants de la Universitat de Televisió i Cinema de Munic en col·laboració amb els mateixos equips i Benedetta Films com a productors. Enllaços: IMDB, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

De D’INNOCENZO Damiano i D’INNOCENZO Fabio, “Dostoevskij” / “Dostoevsky”. Producció: Itàlia. Durada: 4h30. Sèrie de 6 episodis. Guió: Damiano i Fabio D’Innocenzo. Amb Filippo Timi, Carlotta Gamba, Federico Vanni, Gabriel Montesi. Sinopsi: En un poble trist i ombrívol, el detectiu Enzo Vitello (Filippo Timi) s’obsessiona cada cop més amb la recerca de l’assassí en sèrie “Dostoevskij”. L’assassí té el costum de deixar cartes al costat dels cossos de les seves víctimes en què descriu els seus últims moments. Seduït per les notes nihilistes de l’assassí i impulsat pels seus propis dimonis interiors, en Vitello s’embarca en una correspondència amb en Dostoevskij fora del coneixement del seu equip d’investigació. Aquest intercanvi condueix en Vitello als racons més foscos de la seva ànima i l’obliga a enfrontar-se a un secret del seu passat, un secret que el va portar a abandonar la seva filla Ambra (Carlotta Gamba) quan era petita. En Vitello penetra profundament en el cap de l’assassí, però també obre les portes als seus propis pensaments i emocions. Es desenvolupa un extenuant joc del gat i el ratolí. Damiano i Fabio D’Innocenzo: germans bessons, van néixer a Roma, Itàlia, el 14.07.1988 i van començar a fer cinema com a artistes completament autodidactes. Junts, van escriure i dirigir el seu primer llargmetratge, “Hermanos de sangre” / “La terra dell’abbastanza” / “Boys Cry” (2018), que es va projectar a la secció Panorama de la Berlinale. Després van col·laborar en el guió de “Dogman” (dirigit el 2018 per Matteo Garrone), van publicar un llibre de poesia i un altre de fotografies. El seu segon llargmetratge, “Queridos vecinos” / “Bad Tales” / “Favolacce, va guanyar l’Ós de Plata al millor guió a la Berlinale 2020.América Latina” (2021) va ser seleccionada per al concurs de Venècia.Dostoievskij” és la seva primera sèrie. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

D’EGOYAN Atom, “Seven Veils“. Producció: Canadà, 2023. Durada: 1h49. Guió: Atom Egoyan. Amb Amanda Seyfried, Rebecca Liddiard, Douglas Smith, Mark O’Brien, Vinessa Antoine. Sinopsi: La directora teatral Jeanine (Amanda Seyfried) ha de reviscolar la peça més famosa del seu antic mentor i amant, una posada en escena de l’òpera ‘Salomé‘. Mentre treballa en la producció, que tracta el trauma del personatge principal, Salomé, la Jeanine ha de renegociar diverses relacions a la seva pròpia vida. Alhora, el seu viatge es troba inesperadament amb el de diversos cantants i membres de l’equip de producció. A mesura que s’acosta la nit de l’estrena, aquests diversos desitjos i ambicions comencen a topar i és així que la història de Salomé pren un nou significat per a la Jeanine. Nota: pel·lícula presentada anteriorment al canadenc Windsor International Film Festival 2023. Atom Egoyan: El Caire, Egipte, 19.07.1960. Fill de pares armenis, va créixer al Canadà. Els seus 19 llargmetratges i projectes relacionats amb teatre, òpera i instal·lacions d’art han guanyat nombrosos premis, com ara el Gran Premi, el Premi FIPRESCI i el Premi Ecumènic del Jurat a Canes, dues nominacions a l’Oscar, vuit premis Canadian Screen, premis del National Board of Review i el premi a la Millor Adaptació Internacional a la Fira del Llibre de Frankfurt. Després que el Fòrum projectés diverses de les seves pel·lícules als anys noranta, va ser president del jurat internacional de la Berlinale de 2003. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

De FERRARA Abel, “Turn in the Wound“. Producció: Anglaterra, Alemanya, Itàlia. Durada: 1h17. Directors de fotografia: Sean Price Williams, Emmanuel Gras. Documental. Sinopsi: Una pel·lícula sobre la ‘performance’, la poesia, la música i l’experiència de la gent en guerra. Buscant sentit al patiment i als conflictes interminables que es fan ressò del passat, s’hi analitza l’eterna recerca de la llibertat davant l’opressió i la força militar. La veu de Patti Smith, recitant obres d’Artaud, Daumal i Rimbaud, s’uneix a les paraules dels soldats i persones que viuen a les zones de combat a Ucraïna i a les del seu president Volodimir Zelenski. Abel Ferrara: El Bronx, Nova York, EUA, 19.07.1951. Autor de 53 títols, a dia d’avui, així li’n caracteritzen l’obra a l’IMDB: Sovint presenta personatges atrapats en patrons autodestructius (“King of New York“, “Bad Lieutenant“); els seus personatges solen ser individus profundament imperfectes que intenten sobreviure en un món desolador; molts dels seus protagonistes són retratats com a homes inherentment decents que s’han vist atrapats en la violència; les seves pel·lícules sovint acaben amb la mort del personatge principal; tema recurrent de la fe i la redempció; referències freqüents a conceptes filosòfics i religiosos; ús freqüent d’imatges religioses; ambienta sovint les seves pel·lícules a la ciutat de Nova York;  utilitza molt poca, si n’hi ha cap, música a les seves pel·lícules; sovint col·labora amb el guionista Nicholas St.John; captures de càmera llargues Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

De GITAI Amos, “Shikun“. Producció: Israel, França, Suïssa. Durada: 1h25.  Guió: Amos Gitai, basat en l’obra ‘Rinoceront‘, d’Eugène Ionesco. Amb Irène Jacob, Bahira Ablassi, Hana Laslo, Menache Noy, Pini Mittelman. Nota sinòptica: La vida de vint personatges que viuen en un enorme projecte d’habitatges socials al desert del Nègueb. Sinopsi: Inspirada en l’obra d’Eugène Ionesco, la pel·lícula explica la història de l’aparició de la intolerància i el pensament totalitari a través d’una sèrie d’episodis quotidians que tenen lloc a Israel en un únic edifici, el Shikun. En aquest grup híbrid de persones de diferents orígens i llengües, alguns es transformen en rinoceront, però d’altres resisteixen. Una metàfora irònica de la vida a les nostres societats contemporànies. Nota sobre el naixement del projecte fílmic: La pel·lícula va néixer en relació al que constituïa el context a Israel abans del 7 d’octubre de 2023. Els israelians estaven enmig d’un gran moviment de protesta contra Netanyahu i l’intent del seu govern d’extrema dreta de reformar el sistema legal. Aquestes grans manifestacions van reunir grups feministes, soldats, acadèmics, economistes, persones que fan campanya per la convivència pacífica entre palestins i israelians i una gran part de la societat civil. Amos Gitai: Haifa, Israel, 11.10.1950. En Gitai, estudiant d’Arquitectura, va participar a la guerra de Yom Kippur el 1973 com a oficial de reserva i va servir com a part d’un equip de rescat d’helicòpters. Mentre era en aquella guerra, va començar a filmar amb una càmera de 8 mm que la seva mare li va regalar com a regal d’aniversari. En el seu 23è aniversari, l’11 d’octubre de 1973, el seu helicòpter va ser abatut per un míssil sirià. Dels set 7 tripulants, 6 van sobreviure, inclòs el mateix Gitai, que es va inspirar en aquesta experiència traumàtica per deixar Arquitectura i passar al cinema. Ha dirigit nombroses pel·lícules, -sovint centrades en Israel- que li han donat reconeixement internacional i ha estat convidat a festivals com les competicions de Canes i Venècia o diverses seccions de la Berlinale, al llarg dels anys. Enllaços: IMDB, AlloCinéMyMovies, Filmaffinity. DF: Epicentre Films. EF: 06.03.2024. RESSONS.

De GLASS Rose, “Love Lies Bleeding“. Producció: EUA (A24), Anglaterra, 2023. Durada: 1h44. Guió: Rose Glass, Weronika Tofilska. Amb Kristen Stewart, Katy O’Brian, Ed Harris, Dave Franco, Jena Malone. Nota sinòptica: Una història d’amor elèctrica, alimentada per l’ego, el desig i el somni americà. Sinopsi: La Lou (Kristen Stewart), directora solitària d’un gimnàs, s’enamora de valent de la Jackie (Katy O’Brian), una culturista ambiciosa que passa per la ciutat per fer cap a Las Vegas i aconseguir-hi el seu somni. Però el seu amor desferma la violència i les endinsa profundament en la teranyina de la família criminal de la Lou. Nota: Presentada anteriorment al Festival de Sundance 2024. Rose Glass: Anglaterra, 01.01.1990. Després d’una trajectòria com a curtmetratgista, va debutar amb èxit en el llarg amb “Saint Maud” (2019), cinta de terror i misteri -amb sexe lèsbic implícit-, que es va poder veure a Noves Visions del Festival de Sitges de 2020. “Love Lies Bleeding” és el seu següent film. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. DE: Filmin. RESSONS.

De HEO Myeong-haeng, “The Roundup: Punishment” / “Beom-Joe-do-si 4”. Producció: Corea del Sud. Durada: 1h49. Guió: Oh Sang-ho. Amb Don Lee, Kim Moo-yul, Park Ji-hwan, Lee Dong-hwi. Nota sinòptica: thriller d’acció criminal, en què el detectiu Ma Seok-do (Don Lee) s’uneix a l’equip d’investigació cibernètica per atrapar en Baek Chang-ki (Kim Moo-yul), un antic mercenari i cap d’una organització de jocs d’atzar en línia. Sinopsi: Mentre investigaven una aplicació de tràfic de drogues, “Monster Cop” Ma Seok-do i el seu equip descobreixen una connexió entre el desenvolupador de l’aplicació, que va ser assassinat a les Filipines, i una organització il·legal de jocs d’atzar en línia. Mentrestant, a les Filipines, Baek Chang-ki controla el mercat de jocs d’atzar il·legals en línia coreà i propaga el terror amb segrest, assalt i assassinat. El seu soci, el geni informàtic Chang Dong-cheol (Lee Dong-hwi), està planejant un pla encara més gran a Corea. Per posar fi a l’amenaça creixent, el detectiu Ma amplia la seva operació proposant una aliança inesperada… Nota: És el quart lliurament de la saga ‘Roundup’. Heo Myeong-haeng: Corea del Sud, 1979. Ha treballat com a coordinador d’acrobàcies des del 1998 (fins i tot per a l’escena de lluita de martells a “Oldboy“), tasca que li ha valgut un gran reconeixement. “The Roundup: Punishment” és el seu segon llargmetratge com a director. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

De HINTON David, “Made in England: The Films of Powell and Pressburger“. Producció: Anglaterra. Durada: 2h11. Amb Martin Scorsese (narrador). Documental. Nota: Conté material d’arxiu rar de les col·leccions personals de Powell, Pressburger i Scorsese. Sinopsi: Martin Scorsese va descobrir les pel·lícules de Powell i Pressburger quan era nen, assegut davant de la televisió familiar. En aquest documental, explica la seva història d’amor de tota la vida amb les pel·lícules del tàndem. “Per a mi, aquest conjunt d’obres és una presència meravellosa, una font constant d’energia i un recordatori del que són la vida i l’art” -diu Scorsese-. A partir d’una gran varietat de material d’arxiu, Scorsese explora plenament la col·laboració entre l’anglès Powell i l’hongarès Pressburger, que van prosperar davant de l’adversitat durant la Segona Guerra Mundial però que finalment es van veure afectats per la indústria cinematogràfica dels anys cinquanta. Scorsese celebra la capacitat del duet per crear “pel·lícules comercials subversives” i descriu fins a quin punt les seves pel·lícules han influït en el seu propi treball. David Hinton: Guardonat director, Hinton es va passar deu anys treballant a “The South Bank Show” fent perfils de pel·lícules d’una àmplia gamma d’artistes, inclòs Michael Powell, cosa que va fer que els dos es fessin amics. Guanyador de dos premis BAFTA pels seus documentals, també ha realitzat una gran varietat de pel·lícules experimentals i adaptacions teatrals per a la televisió. Va rebre un Emmy per la seva pel·lícula de dansa “Great Performances: Two by Dove” mentre “Strange Fish” (1993) va guanyar un Prix Italia. També ha organitzat un màster de dansa a la pantalla, a la London Contemporary Dance School, i ha impartit tallers de cinema de dansa arreu del món. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

D’ ISHII Gakuryu, “The Box Man” / “Hako Otoko”. Producció: Japó. Durada: 2h. Guió: Kiyotaka Inagaki, Gakuryu Ishii, basat en la novel·la de 1973 ‘The Box Man‘, de Kōbō Abe. Amb Masatoshi Nagase, Tadanobu Asano, Koichi Sato, Ayana Shiramoto. Nota sinòptica: Un home sense nom renuncia a la seva identitat per viure amb una gran caixa de cartró al cap, trobant-se amb tota una sèrie de personatges mentre passeja pels carrers de Tòquio. Sinopsi: Un home amb una caixa de cartró al cap va pels carrers de Tòquio. Mirant el món a través d’una espiera, escriu sense parar en una llibreta el que pot veure. El fotògraf Myself veu l’home i en queda fascinat. Decideix fer el mateix i convertir-se ell mateix en un home amb caixa. Però el seu camí per arribar-hi no és fàcil, innombrables reptes i perills l’esperen. Inclouen un fals metge que vol robar-li la identitat d’home-caixa, un militar que busca utilitzar-lo per al crim perfecte i una dona misteriosa que fa tot el possible per seduir-lo. Pot en Myself aconseguir el seu somni de convertir-se en un home amb caixa? Gakuryu (Sogo) Ishii: Hakata, Fukuoka, Japó, 15.01.1957. La seva pel·lícula “Crazy Thunder Road” / “Kuruizaki sanda rodo“(1980) va fer del director, en aquell moment conegut com Sogo Ishii, la punta de llança d’una nova onada cinematogràfica japonesa. Va dirigir pel·lícules d’avantguarda punk, com “Crazy Family” / “Gyaku Funsha Kazoku” (1984), que es va projectar al Fòrum de la Berlinale de 1985, secció a la qual també va ser convidat el 1986, amb “1/2 Mensch“. “El laberinto de los sueños” / “Le Labyrinthe des rêves” / “Labyrinth of Dreams” / “Yume no Ginga” va ser seleccionada a Panorama de 1997 i al Festival de Sitges d’aquell mateix any. El 2010, va canviar-se el nom a Gakuryu Ishii. Les seves pel·lícules més recents inclouen “The Flower of Shanidar” / ” Shanidar no Hana” (2013), “Bitter Honey” / “Mitsu No Aware” (2016) i “Punksamurai Slash Down” / “Punksamurai Kirarete Sourou” (2018). Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

De KUDO Riho, “August My Heaven“. Producció: Japó. Migmetratge. Durada: 0h40. Guió: Riho Kudo. Amb Yukino Murakami, Shuri Suwa, Takuma Fujie. Sinopsi -traduïda amb molts de dubtes sobre el sexe dels personatges-: La Joe es guanya la vida com a actriu substituta professional de lloguer, interpretant un familiar, amant o amic per als seus clients i assistint a celebracions o reunions. Nanpei treballa en un restaurant xinès freqüentat per Joe i n’està enamorada. Un dia d’agost, la Joe assisteix a un funeral com a dol substitut i coneix la Kaoru, una desconeguda que una vegada va veure en un somni. Després del funeral, la Kaoru visita la Nanpei al restaurant. Abans era la millor amiga de Nanpei, però fa cinc anys que està desapareguda. Moments després, la Joe apareix al restaurant. I així comença un viatge efímer junts. Riho Kudo: Nascuda a la Prefectura de Fukuoka, Japó el 1995, va estudiar producció cinematogràfica a la Universitat de les Arts de Kyoto. El 2018, la seva pel·lícula de graduació “Orphan’s Blues” / “Ôfanzu burûsu” va guanyar diversos premis al Festival de Cinema Pia de Tòquio i al Festival Internacional de Cinema de Nara. El 2020, una beca del Festival de Cinema Pia li va permetre fer “Let Me Hear It Barefoot” / “Hadashi de narashite misero” (2021). La pel·lícula es va projectar a festivals internacionals i va guanyar el Gran Premi del Director Emergent i el premi al Millor Actor Emergent al 36è Festival de Cinema de Takasaki. El 2023, va dirigir un episodi de la minisèrie “OZU”, un remake de les primeres pel·lícules mudes de Yasujiro Ozu. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

De KUROSAWA Kiyoshi, “Chime“. Producció: Japó. Migmetratge. Durada: 0h45. Guió: Kiyoshi Kurosawa. Amb Mutsuo Yoshioka, Tomoko Tabata, Ikkei Watanabe. Sinopsi: La Matsuoka és professora d’una escola de cuina. Un dia, el seu alumne Tashiro diu una cosa estranya durant la classe: “Hi ha un soroll, és com una campana. Algú m’està enviant un missatge”. L’administració de l’escola adverteix la Matsuoka que en Tashiro és una mica estrany. Aleshores, en Tashiro anuncia que la meitat del seu cervell ha estat substituït per una màquina i recorre a mesures dràstiques per a demostrar-ho. A classe, uns dies després d’aquest incident, una estudiant anomenada Akemi expressa malestar per la manera com la fa sentir veure un pollastre sencer. La Matsuoka té una vaga sensació de malestar. Un estrany horror comença a instal·lar-se a la seva vida, tant a l’escola com a casa. Kiyoshi Kurosawa: Kobe, Japó, 19.07.1955. Amb diverses participacions i premis al Festival de Sitges -Premi José Luís Guarner de la Crítica el 2001 per “Kairo” / “Pulse“, Premi Honorífic Màquina del Temps el 2006- i igualment amb diferents seleccions i guardons al Festival de Canes -especialment a Un Certain Regard-, la seva carrera va brillar més fa uns anys, amb títols com “Cure” / “Kyua” (1997), “Kairo” / “Pulse” (2001) i “Tokyo Sonata” (2008); per bé que, cineasta prolífic de dilatada trajectòria, fa poc encara ha tingut pel·lícules programades a Locarno -“El fin de cada tiempo, el principio del mundo” / “Tabi no owari sekai no hajimari(2019)-, Venècia -“La mujer del espía” / “Supai no tsuma” (2020), premi al Millor Director-… La seva pel·lícula “Creepy” / “Kurîpî: Itsuwari no rinjin” va ser convidada a la Berlinale Special el 2016 i “Foreboding” / “Yocho” la va estrenar a Panorama, de Berlín, el 2018. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

De MANIERI Francesca (creadora) i Matteo Rovere, Francesco Carrozzini, Francesca Mazzoleni (directors), “Supersex“. Producció: Itàlia. Durada: 2h25. Sèrie (de Netflix). Guió: Francesca Manieri. Amb Alessandro Borghi, Jasmine Trinca, Adriano Giannini. Nota sinòptica: la historia de la familia d’en Rocco Siffredi, els seus orígens, la seva relació i el context que el va portar a emprender el camí de la pornografia i acceptar que el dimoni en el seu cos és compatible amb l’amor. Sinopsi: En Rocco Siffredi (al film, interpretat per Alessandro Borghi) és considerat l’estrella porno més famosa del món. Nascut Rocco Tano a Ortona, Itàlia, creix en circumstàncies humils. Els seus models a seguir són el seu germà gran Tommaso, que està sortint amb la noia més desitjada de la ciutat, i en Supersex, un superheroi molt particular en un còmic pornogràfic. Quan, en un increïble gir del destí, en Rocco coneix en Supersex, descobreix que tots dos comparteixen el mateix superpoder. Això el pot salvar de les difícils circumstàncies de la seva vida, però també l’obliga a pagar el preu més alt: renunciar a l’amor per sempre, o això sembla. La sèrie descriu una vida a la indústria del porno. Es tracta de sexe i passió, però també de mort. La història examina com es construeix el masclisme i quines qüestions de desig i poder encara dominen la relació entre homes i dones avui en dia. Francesca Manieri: guionista cinematogràfica i de sèries televisives -entre les quals, ‘We Are Who We Are‘, de Luca Guadagnino (2020)-. Enllaços: IMDB, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

De PHILIBERT Nicolas, “Averroès & Rosa Parks” / “At Averroes & Rosa Parks”. Producció: França. Durada: 2h23. Documental. Amb els pacients i cuidadors de les unitats intrahospitalàries d’Averroès i Rosa Parks, Hospital Esquirol, Charenton-le-Pont. Sinopsi: “Averroès” i “Rosa Parks” són dues unitats psiquiàtriques de l’Hospital Esquirol de París. Pertanyen a la mateixa xarxa que l'”Adamant”, la clínica de dia flotant al riu Sena al cor de la pel·lícula “Sur l’Adamant“,  de Nicolas Philibert, guanyadora de l’Ós d’Or a la Berlinale 2023. A “Averroès & Rosa Parks”, en Philibert continua la seva exploració sobre aquest tema. Des d’entrevistes individuals fins a trobades entre pacients i cuidadors, el cineasta se centra a mostrar una forma de psiquiatria que s’esforça contínuament per donar lloc i rehabilitar les paraules dels pacients. De mica en mica, cadascú obre amb facilitat la porta al seu món. Però dins d’un sistema sanitari cada cop més desgastat, com es pot donar un lloc a la societat als abandonats entre els demés? Nicolas Philibert: Nancy, França, 1951. Documentalista de prestigi, entre les seves obres més conegudes hi ha “Ser y Tener” / “Être et Avoir” (2002), “Regreso a Normandía” / “Retour en Normandie” (2007), “Sur l’Adamant” (2023). Enllaços: IMDB, AlloCinéMyMovies, Filmaffinity. VI i DF: Les Films du Losange. EF: 20.03.2024. DE: Filmin. RESSONS.

De RENCK Johan, “Spaceman” / “El astronauta”. Producció: EUA (Netflix). Durada: 1h46. Guió: Colby Day, basat la novel·la de ciència ficció del 2017 ‘Spaceman of Bohemia‘, de Jaroslav Kalfar. Amb Adam Sandler, Carey Mulligan, Kunal Nayyar, Lena Olin, Isabella Rossellini, Paul Dano. Sinopsi: Durant els últims sis mesos, l’astronauta Jakub (Adam Sandler) ha estat en una missió espacial solitària als confins del sistema solar. De mica en mica s’adona que la seva dona, la Lenka (Carey Mulligan), potser ja no l’està esperant per quan torni a la Terra. Decidit a salvar el seu matrimoni a qualsevol preu, en plena desesperació, rep inesperadament l’ajuda d’un ésser alienígena. Juntament amb Hanuš (Paul Dano), el nom de la criatura que ha viscut des del principi dels temps i que s’amaga a les entranyes de la nau espacial de l’astronauta, en Jakub intenta esbrinar què ha anat malament en la seva relació i com pot recuperar la seva dona. Johan Renck: Suècia, 05.12.1966. Director i productor que treballa al cinema, la televisió i en vídeos musicals. El seu treball de direcció per a la sèrie d’HBO ‘Chernobyl‘ va rebre diversos premis, incloent un premi Emmy, BAFTA i DGA. Ha signat, entre d’altres, 3 episodis de la sèrie ‘Breaking Bad‘, 1 capítol de ‘The Walking Dead‘, 2 de ‘Bloodline‘… Com a director de vídeos musicals, ha treballat amb David Bowie, Madonna, New Order, Robbie Williams i Beyoncé. També és cocreador de la sèrie de concerts ‘ABBA Voyage‘.  Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

De SINGER Tilman, “Cuckoo“. Producció: Alemanya, EUA. Durada: 1h42. Guió: Tilman Singer. Amb Hunter Schafer, Dan Stevens, Jessica Henwick, Marton Csókás, Greta Fernández, Àstrid Bergès-Frisbey, Jan Bluthardt. Sinopsi: La Gretchen (Hunter Schafer) viatja als Alps alemanys amb el seu pare i la seva madrastra. A la ciutat turística on s’allotgen, es troba amb alguns secrets foscos. Sent sorolls estranys i està plagada de visions aterridores d’una dona que la persegueix. La Gretchen es veu involucrada en una conspiració que implica experiments estranys per part del propietari del complex que es fa ressò de generacions enrere… Tilman Singer: Leipzig, Alemanya, 1988. La seva òpera prima, “Luz” (2018) va ser presentada a Perspectiva del Cinema Alemany del Festival de Berlín i va participar a Noves Visions del Festival de Sitges 2018. Ara signa el seu segon llargmetratge. Enllaços: IMDB, AlloCinéMyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

De TSAI Ming-liang, “Abiding Nowhere” / “Wu Suo Zhu”. Producció: Taiwan, EUA. Durada: 1h19. Amb Lee Kang-Sheng, Anong Houngheuangsy. Nota sinòptica: Es tracta de la desena instal·lació de la sèrie ‘Walker’ de Tsai, una sèrie de pel·lícules de ‘performance’ meditatives que capturen l’actor taiwanès Lee Kang-sheng, vestit de monjo budista, travessant deliberadament espais públics i privats en una sèrie de ciutats d’arreu del món. Sinopsi: El caminant amb el cap rapat i vestit amb una túnica vermella va descalç. Camina lentament però decidit pel bosc, sobre pedres i prats. També s’obre pas entre les ombres dels arbres i les cases. Posa els peus a l’estació de tren, a l’església i al museu. El sol surt i torna a posar-se. El caminant passa per Washington, D.C. Un altre desconegut també es mou a la ciutat. No estem segurs de si segueix o no el caminant. Tsai Ming-liang va començar la seva sèrie ‘Walker’ el 2011; aquesta és ara la desena pel·lícula. En el paper del monjo, el seu col·laborador de llarga data i actor principal Lee Kang-Sheng viatja per tot el món. La figura està inspirada en Xuanzang, un monjo budista de la dinastia Tang que va viatjar milers de quilòmetres a peu entre la Xina i l’Índia. Tsai Ming-liang: Kuching, Malàsia, 27.10.1957. Resident a Taiwan. Graduat al Departament de Drama i Cinema de la Universitat Cultural Xinesa de Taiwan, va treballar com a productor teatral i director de televisió. La seva òpera prima “Rebeldes del dios Neón” / “Les Rebelles du dieu neon” / “Rebels of the Neon God” / “Qingshaonian Nuozha” es va projectar a la secció Panorama Especial de la Berlinale de 1992. L’any 1994, el seu segon llargmetratge per al cinema, “Viva el amor” / “Vive l’amour” / “Ai qing wan sui” va rebre el Lleó d’Or al Festival de Cinema de Venècia. Les seves pel·lícules també es van projectar a la Berlinale els anys 1995, 1997, 2014, 2019 i 2020; el 1997, “El río” / “La rivière” / “The River” / “He liu” (1997) -tercer film per al cinema, realitzat amb alternança amb ‘TV-movies’- va guanyar un Ós de Plata, Premi Especial del Jurat. L’any següent, 1998, s’endugué el Premi FIPRESCI de la Crítica Internacional amb “The hole” / “Dong” al Festival de Canes –certamen al qual tornarà posteriorment amb “¿Qué hora es?” / “Et là-bas, quelle heure est-il ?” / “Ni na bian ji dian” (2001, homenatge a Truffaut) i “Visage” (2009, coproduïda pel museu del Louvre de París)- i també guanyà premi a Sitges -amb “The hole”-, festival en què rebrà el Premi José Luís Guarner de la Crítica Cinematogràfica el 2005, amb “El sabor de la sandía” / “Tian bian yi duo yun“, brillant i contundent cinta sobre el cinema pornogràfic triplement guardonada prèviament a Berlín, per la seva Contribució Artística, amb l’Alfred Bauer i el FIPRESCI de la Crítica Internacional. Tornant a la Mostra de Venècia, el 2003 va guanyar-hi el Premi FIPRESCI amb la -com sempre- quietista i contemplativa, amb plans d’esplèndida i bella llarga durada -estil marca de la casa, en aquest cas, homenatge a les sales de cinema- “Good Bye, Dragon Inn“; el 2013 amb Les chiens errans” / “Stray Dogs” / “Jiao you” s’emportà el Gran Premi del Jurat i el 2015 hi va rebre el no oficial ‘Queer Lion’ -temàtica recurrent, sovint implícitament, a la seva filmografia- amb el documental “Na ri xia wu“, que mostra una conversa sobre el cinema del director amb l’actor -protagonista dels seus films- i també cineasta Lee Kang-shen. Les instal·lacions de Tsai Ming-liang s’han presentat a les Biennals de Venècia i Shanghai.  Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

De von HEINZ Julia, “Treasure“. Producció: Alemanya, França. Durada: 1h52. Guió: Julia von Heinz, John Quester, basat en la novel·la autobiogràfica ‘Too Many Men‘, de l’escriptora novaiorquesa Lily Brett. Amb Lena Dunham, Stephen Fry, Zbigniew Zamachowski. Nota de gènere: comèdia dramàtica. Sinopsi: Després de la caiguda del teló de ferro, la periodista musical Ruth (Lena Dunham) i el seu pare Edek (Stephen Fry), un supervivent de l’Holocaust, fan una gira per la seva terra natal, Polònia. El seu viatge els porta a Varsòvia, Łódź, Cracòvia i el camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau. La Ruth vol descobrir les seves pròpies arrels i explorar la història de la seva família. L’Edek, que aleshores va prendre la decisió d’anar-se’n de Polònia per sempre i acabar amb el passat, acompanya la seva filla principalment per a vigilar-la. L’encantador bon vivant segueix la seva pròpia agenda divertida durant el viatge, ple de distracció i entreteniment. Només quan els dos visiten l’antiga casa de la família i coneixen la família polonesa que ara hi viu, l’actitud de l’Edek comença a canviar. Per primera vegada a les seves vides, pare i filla s’apropen realment l’un a l’altre. Aquest viatge de dos novaiorquesos per la Polònia postsocialista és un poderós exemple de com tornar a connectar amb un passat dolorós no ha de ser dolorós en si mateix. El passat pot ser un tresor inesperat. Julia von Heinz: Berlín, Alemanya, 03.06.1976. La seva òpera prima “Ce qui compte à la fin” / “Nothing Else Matters” / “Was am Ende zählt” (2007) es va estrenar a la Berlinale. Molts anys després,  “Y mañana el mundo entero” / “Et demain, le monde entier” / “Tomorrow the Entire World” / “Und morgen die ganze Welt” (2020) es va projectar a competició al 77è Festival de Cinema de Venècia. El 2021 signà conjuntament amb Michele Placido, Olivier Guerpillon, Jaco Van Dormael i Michael Winterbottom el film d’episodis “Isolation“, que es presentà a les Giornate Degli Autori de Vènecia, en el qual els cinc directors relaten els efectes -econòmics, psicològics i socials- de la pandèmia de la COVID als seus respectius països. Diu el Festival de Berlín que “Treasure” és la tercera part de la seva trilogia ‘Aftermath’, que tracta sobre les repercussions de l’Holocaust a Alemanya i arreu del món. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: Filmnation. RESSONS.

De WEGNER Agnes Lisa i MLAY Cece, “The Empty Grave” / “Das leere Grab”.  Producció: Alemanys, Tanzània. Durada: 1h37. Guió: Agnes Lisa Wegner, Cece Mlay. Documental. Nota sinòptica: gent de de Tanzània van a la recerca dels seus avantpassats robats, el que els du a Alemanya, on desenes de milers de cranis i ossos de les antigues colònies alemanyes estan emmagatzemats als museus. Sinopsi: Songea, Tanzània. En John Mbano té la missió de trobar les restes humanes del seu besavi, en Songea Mbano, que va ser executat per l’exèrcit colonial alemany. El dol de la família s’ha transmès de generació en generació a la tomba d’en Songea, en la qual el seu cap mai va trobar un lloc de descans (es va enviar a Alemanya per a investigacions racistes). En John i la seva dona Cesilia s’embarquen en un viatge que els canvia la vida. Animats per la seva resistència mentre investiguen, finalment decideixen anar a Berlín per trobar les restes de l’avantpassat d’en John. Allà, es troben amb activistes les veus dels quals lluiten contra la cultura de la negació d’Alemanya. Juntament amb ells, els Mbano s’enfronten als que tenen el poder amb la seva necessitat de portar el seu avantpassat a casa. El que segueix és una muntanya russa de noves esperances i decepcions familiars. Fins i tot la històrica visita del president federal alemany a la ciutat natal d’en John no aconsegueix portar l’estimat avantpassat a casa. La recerca de la família continua. “The Empty Grave” / “Das leere Grab” ofereix una perspectiva personal: darrere del debat global sobre el retorn de les restes ancestrals, trobem persones reals. Persones violades per un passat colonial i les seves conseqüències fins als nostres dies. La seva lluita obre el camí cap a un futur deslligat d’un passat dolorós. Nota: òpera prima. Agnes Lisa Wegner: Després de llicenciar-se en estudis americans i ciències del cinema a Berlín i estudis afroamericans a la Universitat de Harvard, va treballar durant diversos anys en organitzacions no governamentals a Alemanya. Ha escrit i dirigit diverses pel·lícules que s’han projectat en festivals internacionals, així com a la televisió pública alemanya i Netflix Europa. Els seus documentals premiats posen de manifest un intens compromís amb temes com la discriminació, el racisme, els drets humans i la solidaritat. Cece Mlay: originària de Dar es Salaam, a Tanzània, actualment treballa com a ajudant de direcció i supervisora creativa a Kijiweni Productions. “The Empty Grave” / “Das leere Grab”, codirigida amb Agnes Lisa Wegner, és el seu primer llargmetratge com a directora. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

De ZELLNER David i ZELLNER Nathan, “Sasquatch Sunset“. Producció: EUA. Productor executiu: Ari Aster. Durada: 1h28. Film sense diàlegs. Guió: David Zellner. Amb Riley Keough, Jesse Eisenberg, Nathan Zellner, Christophe Zajac-Denek. Nota de gènere: comèdia. Nota sinòptica: Un any a la vida d’una família singular. Capta la vida quotidiana del Sasquatch amb un nivell de detall i rigor que és simplement inoblidable.  Nota del Festival de Berlín: Els fans dels germans Zellner coneixen les seves històries surrealistes. Però “Sasquatch Sunset” supera els límits més enllà de la imaginació. Després del seu curtmetratge “Sasquatch Birth Journal 2“, David i Nathan Zellner ens porten ara a la vida d’una família que s’ha mantingut amagada de la humanitat, immersa al desert nord-americà. (..) La pel·lícula revela que les paraules no són necessàries per explicar una història i que fins i tot les expressions facials humanes poden ser prescindibles si es vol evocar compassió, rialles i llàgrimes. Al mateix temps molt realista en estil i completament surrealista en el seu concepte, “Sasquatch Sunset” es pot considerar l’epítom del treball dels germans Zellner. Nota: presentada anteriorment al Festival de Sundance 2024. David Zellner (Greeley, Colorado, EUA, 1974) i Nathan Zellner (Greeley, Colorado, EUA, 02.08.1975) són uns germans que porten més d’una dècada escrivint, dirigint, produint i apareixent en pel·lícules. Entre els seus curts i llargmetratges premiats hi ha “Goliath“, que es va projectar al Festival de Cinema de Sundance de 2008, i “Kid-Thing“, que va tenir la seva estrena internacional al Fòrum de 2012 a la Berlinale. La seva pel·lícula de 2014 “Kumiko, the Treasure Hunter“, protagonitzada per Rinko Kikuchi, també es va projectar al Fòrum i va ser nominada a dos Premis Independent Spirit. El seu western “Damsel, amb Robert Pattinson i Mia Wasikowska, va participar al Festival de Sundance 2018 i a la competició de la Berlinale 2018. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: Protagonist Pictures. RESSONS.

FOTO DE L’APUNT: Irène Jacob, a “Shikun”, d’Amos Gitai

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!