Club 7 Cinema

El Jurat presidit per la directora nord-americana Greta Gerwig, de totes les pel·lícules projectades a la Competició del Festival de Canes 2024, ha decidit premiar:

Palma d’Or 2024.

“Anora“, de Sean Baker (fent bons els pronòstics!):

De Sean BAKER, “Anora”. Producció: EUA. Durada: 2h28. Guió i muntatge: Sean Baker. Fotografia: (en 35 mm) Drew Daniels. Amb Mikey Madison, Mark Eydelshteyn, Yuriy Borisov, Karren Karagulian, Vache Tovmasyan, Ivy Wolk. Nota sinòptica: Comèdia dramàtica sobre una treballadora sexual, ambientada entre Nova York i Las Vegas. Sinopsi: Anora, una jove stripper de Brooklyn, es transforma en una ventafocs moderna quan coneix el fill d’un oligarca rus. Sense pensar-s’ho, es casa amb entusiasme amb el seu príncep encantador; però quan la notícia arriba a Rússia, el conte de fades es veu ràpidament amenaçat: els pares del jove fan cap a Nova York amb la ferma intenció d’anul·lar el matrimoni…

Informació: A diferència dels títols més coneguts de Sean Baker, “The Florida Project” (2017) –Quinzena dels Realitzadors– i “Red Rocket” (2021) -en Competició, a Canes-, no serà la totpoderosa A24 que li distribuirà el film als EUA, sinó Neon*. “Anora” és, dels seus films, el que ha comptat amb un pressupost més elevat. Ha declarat que ha pres Jess Franco com a gran referent, per a aquesta pel·lícula, i ha revisat el cinema eròtic dels anys setanta. A la filmografia de Sean Baker -especialista en els mons suburbans nord-americans- hi ha diversos títols sobre treballadores sexuals i pornografia. VI: FilmNation* + Focus Features*. DF: Le Pacte. | Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Entrevista Fotogramas (esp), altres enllaços.|

Algunes reaccions a la projecció del film: RESSONS.

Grand Prix.

“All We Imagine As Light“ (la sorpresa de l’Índia, a la darrera hora de la Competició):

De Payal KAPADIA, “All We Imagine As Light“. Producció: Índia, França, Països Baixos, Luxemburg. Durada: 1h54. Guió: Payal Kapadia. Amb Kani Kusruti, Divya Prabha, Chhaya Kadam, Hridhu Haroon. Sinopsi: El trajecte de la Prabha, una infermera de Bombai enredada en un matrimoni concertat amb un home que se’n va anar a viure a l’estranger i de qui rep un regal que li capgira la vida diària. L’Anu, la seva jove companya d’habitació, busca un lloc on per fi pugui fer l’amor amb el seu xicot. Les dues dones van a un poble costaner balneari. Allà una selva mística es convertirà en el lloc on els seus somnis i desitjos es faran realitat. Informació: És la primera pel·lícula índia que participa a la Competició des de fa dècades. | VI: Luxbox. DF: Condor Distribution EF: 02.10.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

La directora: La cineasta índia Payal Kapadia va tenir seleccionat a la Cinéfondation el curtmetratge “Afternoon Clouds” (2017) i el seu documental “A Night of Knowing Nothing” (2021), programat a la Quinzena dels Realitzadors, va guanyar l’Oeil d’Or, el guardó al Millor Documental de Canes 2021. Amb “All We Imagine As Light” debuta en el llargmetratge de ficció. Pel·lícules de Payal Kapadia disponibles a Filmin.

Algunes reaccions a la projecció del film:  RESSONS.

Premi a la Millor Direcció.

Miguel Gomes, (la crítica estarà contenta pel reconeixement) pel seu film:

De Miguel GOMES, “Grand Tour“. Producció: Portugal, Itàlia, França. Durada: 2h09. Guió: Miguel Gomes, Telmo Churro, Maureen Fazendeiro, Mariana Ricardo. Amb Crista Alfaiate, Gonçalo Waddington, Teresa Madruga, Jani Zhao, Lang-Khê Tran, Manuela Couto, . Nota sinòptica: Imperi britànic. Una núvia abandonada persegueix el seu promès funcionari fugitiu a través d’Àsia, fent un ‘grand tour’. Sinopsi: Rangún (actualment anomenada Yangon), Birmània (actual Myanmar), 1917. Edward, un civil que serveix per a l’Imperi Britànic, fuig de la seva promesa Molly el dia que hi arriba per casar-se. Durant els seus viatges, però, el pànic deixa pas a la malenconia. Contemplant el buit de la seva existència, el covard Edward es pregunta què ha estat de la Molly… Decidida a casar-se i divertida amb el moviment de l’Edward, la Molly en segueix el rastre en aquesta gran gira asiàtica. Informació: Film multilingüe. | VI: The Match Factory. DF: Tandem/Shellac Films. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Variety (ang).|

El director: Cineasta portuguès, Miguel Gomes va estudiar a l’Escola Superior de Teatre i Cinema de Lisboa, va treballar com a crític de cinema entre 1996 i 2000, període en què va publicar també articles de teoria cinematogràfica; ha dirigit diversos curtmetratges que han estat seleccionats a festivals com Locarno, Rotterdam, Buenos Aires i Viena i el pas al llargmetratge el va fer el 2004 amb la comèdia fantàstica, una mena de conte sobrenatural (Wkp), “A cara que mereces“. Habitual de la Quinzena dels Realitzadors de Canes -hi ha presentat  “Aquele querido mês de agosto” (2008) –els amors contrariats entre una cantant i el seu cosí, ambientats al mes d’agost i ambientat amb llargs trams amb música popular i personatges de la regió de Coïmbra (op. cit.)-, el tríptic “As mil e uma noites – Vol1, Vol2, Vol3-” (2015) –la crisi econòmica que afecta[va] Portugal utilitzant la faula perquè l’espectador gaudeixi del conte [sense] carregar-lo de missatges socials (op.cit.)- i “Diarios de Otsogoda” (2021)-, va guanyar el Premi FIPRESCI de la Crítica Internacional a un film de la Competició de la Berlinale amb “Tabu” (2012) –uns amors impossibles i dramàtics, en un idíl·lic Moçambic, i les seves seqüeles solitàries a la metròpoli al cap dels anys, mostrant lateralment els efectes adormidors del colonialisme i la violència de la descolonització (..) Fa ús de la música popular de diversos països (..) com a rerefons (op.cit.)- i el 2020 va realitzar “Selvajaria“, adaptació lliure de ‘Os Sertões: campanha de Canudos’, d’Euclides da Cunha, relat d’una guerra obscura a Bahia, el 1897. Enguany debuta a la Competició del Festival de Canes. Pel·lícules de Miguel Gomes disponibles a Filmin.

Algunes reaccions a la projecció del film:  RESSONS.

Premi del Jurat.

“Emilia Pérez” (que arreplega dos premis en aquest Palmarés!):

De Jacques AUDRIARD, “Emilia Pérez”. Producció: França (Why Not Productions, Saint Laurent Prod., Pathe, Page 114, France 2). Durada: 2h10. Guió: Jacques Audriard, amb la col·laboració creativa de Thomas Bidegain. Cançons: Camille. Música: Clément Ducol. Coreògraf: Damien Jalet. Amb Karla Sofía Gascón, Zoe Saldaña, Selena Gomez, Edgar Ramírez, Adriana Paz, Anabel López. Nota sinòptica: A Mèxic, avui en dia. La Rita és una advocada d’un gran bufet que un dia rep una oferta inesperada: ajudar el temut cap d’un càrtel a retirar-se del seu negoci i desaparèixer per sempre convertint-se en la dona que ell sempre ha somiat ser. Informació: Comèdia musical de crim i transexualitat. El personatge principal, que dona nom al film, s’ha inspirat en un capítol de la novel·la ‘Écoute‘, de Boris Razon del 2018. S’havia de rodar a Mèxic, però acaba fent-se a la vora de París, amb interiors molt amexicanats. El 2018, l’actor Carlos Gascón es va declarar transexual i es canvià el nom a Karla Sofia (Karla Sofía Gascón).| DF: Pathé. EF: 28.08.2024. VI: The Veterans**. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Unifrance, altres enllaços.|

El director: Jacques Audriard va guanyar la Palma d’Or el 2015 amb “Dheepan“, el Grand Prix el 2009, amb “Un profeta“, i el Premi del Millor Guió el 1996, amb “Un héros très discret“. Amb el seu últim film, “Les Olympiades” / “Paris, distrito 13” (2021) va participar per cinquena vegada a la Competició de Canes (perquè també hi havia presentat “Rovell i os“). El 2018, va guanyar el Premi de Millor Director a la Mostra de Venècia, amb “Els germans Sisters“. El seu és un cinema abocat als personatges. Pel·lícules de Jacques Audriard disponibles a Filmin.

Algunes reaccions a la projecció del film:  RESSONS.

Premi Especial del Jurat.

“La llavor de la figuera sagrada” (un gest polític i humà del Jurat, que l’ha volgut present al Palmarès, amb aquest guardó especial):

De Mohammad RASOULOF, “The Seed of the Sacred Fig“/ “Les graines du figuier sauvage”. Producció: Alemanya, França, Iran. Durada: 2h48. Guió: Mohammad Rasoulof. Amb Soheila Golestani, Setareh Maleki , Missagh Zareh, Mahsa Rostami. Sinopsi: Iman, un jutge d’instrucció del Tribunal Revolucionari de Teheran, lluita amb la desconfiança i la paranoia mentre les protestes polítiques a tot el país s’intensifiquen i la seva arma desapareix misteriosament. Sospitant de la implicació de la seva dona Najmeh i les seves filles Rezvan i Sana, imposa mesures dràstiques a casa seva, fent que les tensions augmentin. De mica en mica, les normes socials i les regles de la vida familiar se suspenen. | VI: Films Boutique. DF: Pyramide*. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

El director: Mohammad Rasoulof, nascut a Shiraz a l’Iran el 1972, va començar a fer teatre de petit, abans d’escriure i dirigir obres de teatre. Durant els seus estudis superiors, va estudiar sociologia a la Universitat de Shiraz i després muntatge cinematogràfic a l’Institut Sooreh d’Estudis Superiors de Teheran. L’any 2002 va realitzar el seu primer llargmetratge, el documental “The Twilight“. El mateix any, després de les manifestacions posteriors a les eleccions presidencials iranianes de 2009, va ser detingut amb Jafar Panahi, amb qui estava filmant. Acusat d”actes i propaganda hostils a la República Islàmica de l’Iran’, va ser condemnat a sis anys de presó i una prohibició de rodatge de vint anys. Va ser absolt en apel·lació i se li va reduir la pena a un any de presó. No s’aplica però s’acompanya d’una prohibició de sortir del país. Això es va aixecar el 2011, després de la selecció de la seva pel·lícula “Goodbye” [2011] al Festival de Canes, que li va valer el premi al millor director a la secció Un Certain Regard, de la qual es va convertir en un habitual. “Les manuscrits ne brûlent pas“, de fet, també es presenta en aquesta secció dos anys després. Al seu retorn al seu país natal, al cineasta li van confiscar el passaport i els seus efectes personals a l’aeroport de Teheran. Quedà en llibertat sota fiança. Va tornar a la Croisette amb el conte moral i polític “A Man of Integrity” el 2017, encara a Un Certain Regard, d’on va sortir amb el Gran Premi. Després va volar al Festival Telluride dels Estats Units per presentar aquesta implacable acusació contra la corrupció a l’Iran. Una vegada més, el seu passaport va ser retirat al seu retorn a Teheran i se li va privar de llibertat per moure’s i treballar. El juliol del 2019 va ser condemnat a un any de presó, seguit d’una prohibició de dos anys d’abandonar el país i una prohibició de participar en qualsevol activitat social i política. La seva següent pel·lícula, “There is No Evil” , es va fer de manera clandestina. Aquest llargmetratge, que reuneix quatre històries al voltant de la pena de mort a l’Iran, va guanyar l’Ós d’Or al Festival de Cinema de Berlín 2020; un premi atorgat en absència del director, obligat a romandre al seu país. El 9 de juliol de 2022, el cineasta va ser empresonat per haver signat una crida on demanava a les forces de seguretat iranianes que no amenacessin més els civils amb les seves armes, en el marc de les protestes enfurismades que s’han multiplicat des de l’enfonsament d’una torre a Abadan, al sud-oest de la ciutat. país. Els seus compatriotes i cosignataris, Mostafa Aleahmad i Jafar Panahi, també [han estat] empresonats (AC). El 2022 va dirigir el documental “Jenayat-e amdi“, sobre el que va passar amb Baktash Abtin. La pel·lícula narra els esdeveniments de la seva detenció i hospitalització a través de converses amb els seus familiars i companys de cel·la. A continuació, durant una conversa amb experts en l’àmbit de la medicina i el dret, s’explorarà el retard en el tractament d’aquest pres polític, que finalment va provocar-li la mort. L’any passat, Rasoulof havia de ser al Jurat d’Un Certain Regard, però les autoritats del país no ho van permetre. I ara, aquest 2024, els membres de l’equip del film han estat durament interrogats i pressionats perquè retirin la pel·lícula de la Competició del Festival de Canes i gairebé segur que Mohammad Rasoulof no hi podrà assistir, perquè acaba de ser condemnat a 8 anys de presó (aplicables, 5), flagel·lació, multa i confiscació de bens, segons el seu advocat: El motiu principal per dictar aquesta sentència és la firma de declaracions i realització de pel·lícules i documents, que a parer del tribunal, és el seu exemple de conspiració amb la intenció de cometre un delicte contra la seguretat del país. Actualització del 14.05.2024: Rassoulof ha fugit de l’Iran, ran d’aquesta darrera sentència. Pel·lícules de Mohammad Rasoulof disponibles a Filmin. 

Altres premis: Premi FIPRESCI de la Crítica Internacional, Premi del Jurat Ecumènic.

Algunes reaccions a la projecció del film: RESSONS.

Premi al Millor Guió.

Coralie Fargeat, pel de:

De Coralie FARGEAT, “The Substance“. Producció: Anglaterra ( Working Title*), EUA (Universal Pictures), França (A Good Story*). Durada: 2h20. Guió: Coralie Fargeat. Amb Margaret Qualley, Dennis Quaid, Demi Moore, Hugo Diego García, Gore Abrams, Matthew Géczy, Daniel Knight, Phillip Schurer, Olivier Raynal. Nota sinòptica: El terror corporal, des d’un punt vista feminista. Sinopsi: Heu somiat una millor versió de vosaltres mateixos? Hauríeu de provar aquest nou producte: ‘The Substance’. Va canviar la meva vida. Amb ‘The Substance’, pots generar una altra versió de tu mateix, més jove, més bella, més perfecta… N’hi ha prou amb compartir el temps. Una setmana per una, una setmana per l’altra. Un equilibri perfecte de set dies. Fàcil no? Si seguiu les instruccions, què podria sortir malament? | D: MUBI.  Enllaços: IMDB, Filmafinity, AlloCiné, MyMovies, Wkp (ang).|

La directora: La guionista i directora francesa Coralie Fargeat presenta a Canes 2024 el seu segon llargmetratge després d’haver debutat amb “Revenge” (2017) –una contundent pel·lícula de supervivència que encaixa a la perfecció dins del subgènere conegut com a ‘Rape and Veangance’: després de ser violada, apallissada i donada per morta en mig del desert, la Jennifer (Matilda Lutz) iniciarà una violenta venjança contra els tres homes culpables. L’apartat audiovisual de la pel·lícula és impressionant. Des del primer moment deixa de banda el to àrid i auster del cinema de gènere dels anys 70 i ens enlluerna amb una fotografia impactant, colors saturats, soroll i efectes de tot tipus… És un videoclip de 100 minuts que, en ocasions sembla un collage de fotos d’instagram (viratges, degradats de color, filtres de tot tipus…). No hi ha dubte que la directora es dirigeix a  una audiència jove, acostumada a aquest llenguatge, i no a espectadors que busquin un cinema més clàssic (Sergi Calle)-, premi a la Millor Direcció i premi Citizen Kane a la Millor Nova Directora al Festival de Sitges. Fargeat enumera David Cronenberg, John Carpenter, David Lynch i Michael Haneke com a cineastes que l’han influït, a més d’acreditar a diversos cineastes sud-coreans com a inspiració estilística (Wkp). És membre del col·lectiu 50/50 que té com a objectiu promoure la igualtat de dones i homes i la diversitat en el cinema i l’audiovisual. Ray Liotta havia d’intervenir en el film; però va morir el 26.05.2022.

Algunes reaccions a la projecció del film: RESSONS.

Premi al Millor Actor.

Jesse Plemons, actor de:

De Yorgos LANTHIMOS, “Kinds of Kindness”. Producció: Anglaterra, EUA, Irlanda (Element Pictures*, Film4). Durada: 2h45. Guió: Yorgos Lanthimos, Efthymis Filippou. Música: Thomas Newman. Fotografia: Robbie Ryan. Amb Emma Stone, Jesse Plemons, Willem Dafoe, Margaret Qualley, Hong Chau, Joe Alwyn, Mamoudou Athie, Hunter Schafer. Sinopsi: Faula en forma de tríptic que narra tres històries: la d’un home atrapat que intenta agafar les regnes de la pròpia vida; la d’un policia aterrit perquè la seva dona, que havia desaparegut al mar, ha tornat i sembla una altra persona i, finalment, la història d’una dona decidida a trobar una persona amb un do especial destinada a convertir-se en una prodigiosa líder espiritual. Nota: Un film contemporani, ambientat als Estats Units, que explica tres històries diferents amb el repartiment interpretant personatges diferents en cadascuna. Vídeos: Promocional,Tràiler en VE, Tràiler en VOSF. Informació: Inicialment, la pel·lícula es deia “And”, però a final del 2023 la van rebatejar. Rodada a Nova Orleans mentre “Poor Things” / “Pobres criaturas” (2013) era en postproducció. És la quarta col·laboració de la gran actriu Emma Stone amb el cineasta, després de “The Favourite” / “La favorita” (2018), “Vlihi” (2022) -un curtmetratge- i “Poor Things” / “Pobres criaturas” (2013). | D: Searchlight Pictures. EE: 28.06.2024. EF: 26.06.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, IndieWire 1 (ang), IndieWire 2 (ang), altres enllaços.|

El director: Tot i que va debutar a diversos certàmens i, amb cert èxit de crítica, al Festival de Berlín, amb “Kinetta” (2005), el grec Yorgos Lanthimos és en bona mesura  fill del Festival de Canes, on va destacar amb el seu segon llargmetratge en solitari “Canino” / “Kynodontas” – Premi Un Certain Regard 2009– i que hi ha presentat en Competició el seu primer film en anglès, “Langosta” / “The Lobster” (2015) –Premi del Jurat de Canes– i “The Killing of a Sacred Deer” / “El sacrificio de un ciervo sagrado” (2017) –Premi del Millor Guió a Canes-; però ha obtingut guardons importants també a la Mostra de Venècia -Gran Premi Especial del Jurat amb “The Favourite” / “La favorita” (2018) i Lleó d’Or amb “Poor Things” / “Pobres criaturas” (2013)-.  La seva filmografia va carregada d’històries de món reclòs, amb personatges ‘presoners’ (ho siguin de la família, de la situació heredada, per un nou ‘pare’ protector i mentor… ) en què aquests mateixos personatges malden per a alliberar-se i hi sovintegen les fantasies fantàstiques. Pel·lícules de Yorgos Lanthimos disponibles a FilminCat i a Filmin.

Algunes reaccions a la projecció del film:  RESSONS.

Premi a la Millor Actriu.

Adriana Paz, Zoe Saldaña, Karla Sofía Gascón, Selena Gomez, actrius de:

De Jacques AUDRIARD, “Emilia Pérez”. Producció: França (Why Not Productions, Saint Laurent Prod., Pathe, Page 114, France 2). Durada: 2h10. Guió: Jacques Audriard, amb la col·laboració creativa de Thomas Bidegain. Cançons: Camille. Música: Clément Ducol. Coreògraf: Damien Jalet. Amb Karla Sofía Gascón, Zoe Saldaña, Selena Gomez, Edgar Ramírez, Adriana Paz, Anabel López. Nota sinòptica: A Mèxic, avui en dia. La Rita és una advocada d’un gran bufet que un dia rep una oferta inesperada: ajudar el temut cap d’un càrtel a retirar-se del seu negoci i desaparèixer per sempre convertint-se en la dona que ell sempre ha somiat ser. Informació: Comèdia musical de crim i transexualitat. El personatge principal, que dona nom al film, s’ha inspirat en un capítol de la novel·la ‘Écoute‘, de Boris Razon del 2018. S’havia de rodar a Mèxic, però acaba fent-se a la vora de París, amb interiors molt amexicanats. El 2018, l’actor Carlos Gascón es va declarar transexual i es canvià el nom a Karla Sofia (Karla Sofía Gascón). | DF: Pathé. EF: 28.08.2024. VI: The Veterans**. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Unifrance, altres enllaços.|

El director: Jacques Audriard va guanyar la Palma d’Or el 2015 amb “Dheepan“, el Grand Prix el 2009, amb “Un profeta“, i el Premi del Millor Guió el 1996, amb “Un héros très discret“. Amb el seu últim film, “Les Olympiades” / “Paris, distrito 13” (2021) va participar per cinquena vegada a la Competició de Canes (perquè també hi havia presentat “Rovell i os“). El 2018, va guanyar el Premi de Millor Director a la Mostra de Venècia, amb “Els germans Sisters“. El seu és un cinema abocat als personatges. Pel·lícules de Jacques Audriard disponibles a Filmin.

Algunes reaccions a la projecció del film: RESSONS.

FOTO DE L’APUNT: “Anora”, de Sean Baker

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!