Club 7 Cinema

Me n’havia ben oblidat de penjar al blog el comentari que vaig escriure d’aquest film just acabat de veure’l: serà que el subconscient em va trair..?

“Pobres criaturas” / “Pauvres créatures” / “Povere creature” / “Poor Things”. Durada: 2h21. Producció: Anglaterra. Director: Yorgos Lanthimos. Guió de Tony McNamara, basat en la novel·la d’Alasdair Gray. Amb Emma Stone, Mark Ruffalo, Willem Dafoe, Ramy Youssef, Christopher Abbott, Suzy Bemba, Jerrod Carmichael, Kathryn Hunter, Vicki Pepperdine, Margaret Qualley, Hanna Schygulla. Vista: el dia 31.01.2024, en VE, a la Sala 5 dels OCine Blanes.

Nota sinòptica: Una història victoriana d’amor, descobriment i gosadia científica. Explica la increïble història de Belle Baxter, una noia que un científic excèntric però brillant ha ressuscitat. Sinopsi: La Bella Baxter (Emma Stone) ha estat reviscuda pel científic brillant i poc ortodox Dr. Godwin Baxter (Willem Dafoe). Sota la protecció d’en Baxter, la Bella té delit d’aprendre. I la Bella acaba fugint amb en Duncan Wedderburn (Mark Ruffalo), un advocat sofisticat i pervers, en una vertiginosa aventura pels diversos continents. Lliure dels prejudicis de la seva època, la Bella es posa ferma en el seu propòsit de defensar la igualtat i la llibertat.

Festivals i premis: Mostra de Venècia 2023 – Competició, Lleó d’Or | Altres premis i nominacions.

Un altre apunt en aquest blog: Altres veus: “Pobres criaturas” / “Pauvres créatures” / “Povere creature” / “Poor Things”, de Yorgos Lanthimos.

Enllaços: IMDB, MyMovies.

Comentari (publicat a Facebook el mateix dia 31 de gener):

“Pobres criaturas” (Poor Things”) no és una pel·lícula ‘de les meves’. (..) És interessant la manera com el seu director, el grec Yorgos Lanthimos, torna a tractar una història de món reclòs, amb personatges ‘presoners’ (ho siguin de la família -com a ‘Canino’-, de la situació heredada -com a ‘La Favorita’-, pel nou ‘pare’ -el metge monstruós que encarna William Dafoe, a “Pobres criaturas”, al seu torn, hereu d’un pare encara més monstruós) i com aquests mateixos personatges malden per a alliberar-se (amb un paper important del sexe), essent la Bella Baxter (Emma Stone, magnífica!) de “Pobres criaturas” la que va més enllà en l’empenta per a alliberar-se i empoderar-se. Però en Lanthimos quan construeix fantasies, fantasieja molt (massa!) -ja li passava a “Langosta”-. Lògicament, el gènere comporta artifici, però és que, a “Pobres criaturas” tot és molt artificiós (amb solucions de guió d’aquelles que entren en calçador i pràcticament només es justifiquen ‘perquè som en una fantasia’), més ben dit: gratuït. I per a acabar-ho d’adobar hi ha la gratuïtat execrable de l’apartat visual de la pel·lícula: l’ull de bou, l’ull de peix, el blanc-i-negre i el color, la saturació lumínica de no poques escenes, els travellings òptics… pur virtuosisme buit.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!