Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

25 de novembre de 2022
0 comentaris

“Red Rocket”, de Sean Baker

Red Rocket. Any: 2021. Director: Sean Baker. Guió: Sean Baker i Chris Bergoch. Repartiment: Simon Rex (Mikey), Bree Elrod (Lexi, la dona), Brenda Deiss (Lil, la “sogra”), Suzanna Son (Strawberry, la noieta del Donuts Hole), Ethan Darbone (Lonie, el veí amic de Mikey), Judy Hill (Leondria, la distribuïdora de droga), Brittney Rodríguez (June, la filla de la camell). Vista el dia 24.11.2022, en VOSE, per Filmin -la tenen fins el 08.12.2022-.

Sinopsi -amb espòilers-: En Mikey era una gran estrella del cinema porno; però la seva època daurada ja ha quedat enrere. La feia per Los Ángeles, on aquests darrers temps ha estat vivint com ha pogut, i finalment, escurat de butxaca i apallissat, ha decidit tornar al poble de Texas on va néixer i créixer… i on, després de tants anys absent i amb la vida que ha dut, ningú no el troba a faltar. A base de xerrameca i d’insistir-hi molt, troba refugi a ca la seva sogra, on s’està també la seva dona. Els promet que trobarà feina i els pagarà un lloguer; però no li serà fàcil que l’agafin a treballar i menys quan acaba revelant a què s’ha dedicat aquests anys. De manera que acaba fent negoci amb Leondria, una distribuïdora de droga -que ell es posa a vendre, com havia fet quan era jove-. Amb la dona passen de la tensió inicial a refer-se sexualment; però en Mickey coneix la Strawberry, una noieta que despatxa al Donuts Hole… I amb l’amic Lonie surt sovint a escampar la boira, parlant de les seves proeses quan era una estrella porno i salivant pel negoci que pot fer tornant al seu món de Los Ángeles amb la Strawberry…

Festivals: Canes 2021, Competició.

Comentari.

D’una banda, hi ha en Mikey, individu xerraire i seductor, que viu el present, irresponsablement, sense importar-li gaire res, fent amistats i desfent-se’n, allitant-se amb la dona i fent-li el salt, venen droga on li han dit que no ho fes, enamorant una menor com no ho hauria de fer, i trobant com sempre una escapatòria en la indústria del porno… En bona mesura, ell aporta la dimensió còmica de la pel·lícula, tot i que la seva vida té alguna cosa de tràgica -¿vendre el propi cos o droga són les úniques oportunitats que ha tingut en la vida?-. Però sobretot és un mitjà per al director, per a apropar-se a aquest poblet ficcional de Texas, on troba tot de personatges que, com en Mikey, són lluny, molt lluny del món en què viuen els polítics -que no paren de parlar electoralment pel televisor-.

La sogra, la dona, la distribuïdora de droga, la seva filla, el veí i amic, la mare de la Strawberry -tot i que no arribarem a conèixer-la en el film- i la mateixa Strawberry, malgrat ser joveneta, són éssers al marge, supervivents en un racó de món, deixats de la mà de Déu… No tenen res a veure amb els destinataris dels discursos de Donald Trump. I en aquest sentit, connecten amb els clients pobres del motel que William Dafoe regenta a The Florida Project (2017), l’anterior film de Sean Baker -un èxit del cinema independent nord-americà-. Significativament, gairebé al final de Red Rocket, en Baker focalitza els genitals al vent d’en Mikey i acte seguit mou la càmera cap a les banderes americana i de Texas, quan ell fuig conill i corrent de ca la seva dona, despullat de tot els tripijocs amb què ha sobreviscut al poblet i amb què fantasiejava per encarar el futur immediat: un apunt a la seqüència, que corrobora la temàtica del film, aquesta crònica dels desheretats “made in USA”.

També hi juga un paper, sobretot visual, la topografia del poblet: les rònegues cases com la de la sogra i el seu veïnat; el casalici on Mikey fa veure que viu; el “paradisíac” Donut Hole, que és davant d’una indústria productiva… Un entorn que ens assenyala que no tothom es troba com els personatges de la pel·lícula, remarcant així, subtilment, les desigualtats socials enquistades al país, talment com -tornem-hi!- els clients pobres de The Florida Project s’estaven a tocar del llaminer Walt Disney World. La caseta on viuen Strawberry i la seva mare, fora del poblet, és de color rosa i té un interior ensucrat, tot plegat gairebé tan edulcorat com els Donuts que ven la noieta, però les que hi habiten es deleixen per a anar-se’n… -la mare fuig amb el nou amant per tenir sexe i la Strawberry ja somia amb una nova vida a Los Ángeles-.

Convé destacar el paper que hi fa l’antiga estrella del porno a la vida real, Simon Rex, encarnant amb frescor i naturalitat el personatge d’en Mikey.

Sean Baker du amb eficàcia a la pantalla el guió molt ben estructurat -per bé que en un parell d’ocasions comet el pecat d’encabir un diàleg seguit en dues escenes separades en el temps- i es mostra coherent amb la seva filmografia anterior, sempre preocupat per aquesta altra Amèrica, sense caure en fórmules, regalant-nos un cinema viu.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!