Agafada al vol

Som les paraules que diem

29 de desembre de 2012
1 comentari

Privat

Per Nadal ma mare fa un caldo que es pot tallar amb ganivet i hi bull uns galets farcits de carn picada que només són el segon capítol d’un dilatat dinar que s’allarga fins que els torrons van desapareixent del mig de la taula.

A cada poble que conec el dia 25 i el 26, i de vegades més dies i tot, hi ha algun acte que serveix d’excusa perquè els coneguts es retrobin i es puguin mudar i fer vida social. Nosaltres anem al ball. Les cases es buiden i les persones peregrinen, quan s’acosta l’hora marcada, cap al local on l’orquestra té preparats els instruments dalt de l’escenari i els musics, que no han fet gaire sobretaula, obren les maletes i es preparen els vestuaris per distreure la concurrència.

Aquests dies de festa parlem molt. Parlem amb la família. Parlem amb els amics i amb qui només tenim alguna ocasió esporàdica per fer-ho. De tantes converses contigües, que se superposen les unes sobre les altres i que s’esperen impacients per començar, en brollen desenes, centenars i milers de paraules de totes mides i sonoritats.

En podria triar tantes! N’hi ha algunes que es fan servir especialment en aquestes dates i que, per tant, tindrien justificada la nostra atenció en aquest espai. Però n’he escollit una que no té gaire glamour: privat. Participi del verb intransitiu pronominal privar-se, sempre acompanyat del complement introduït per la preposició de.

La va amollar un amic meu parlant tot just dels excessos en què caiem davant de la desfilada d’àpats nadalencs. No m’he privat de res, si no ha calgut -diu satisfet.

No cal que ens privem de res del que és nostre, del que hem guanyat amb el nostre esforç, del que podem aconseguir legítimament, del que ens farà feliços encara que sigui de manera efímera, d’allò que algú altre ens ofereix per acontentar-nos. No ens privem sobretot de tenir il·lusions!

Ara bé, Antònia Font  ens adverteixen:

Ses coses no són fàcils per ningú

dins aquest iglú tan descongelat,

tanta longitud,

tan ple de finals,

tan privat de tu.

 

Il·lustració de Laura Borràs

Solatge
20.06.2014 | 7.27
Diferenta
17.11.2013 | 7.17

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.