Agafada al vol

Som les paraules que diem

24 de juny de 2021
0 comentaris

Estimada

Donar sentit a les paraules és un acte creatiu. A les pàgines dels diccionaris s’apilen milers de significats ben endreçats però els glossaris de mots no els tenim sempre a mà ni els portem incrustats en el mecanisme per a desxifrar els missatges que ens arriben contínuament des de tot arreu i en qualsevol circumstància. Així doncs, de tant en tant, entendre implica imaginar.

Fa pocs dies, amb una amiga vam inaugurar la temporada de platja. Vam seure un parell d’hores a prop de les onades i d’un castell d’arena abandonat, fins que l’ombra va arribar als peus de les cadires plegables on ens havíem instal·lat. Entremig de la nostra llarga conversa em va sonar el mòbil. Era mon fill. No passa sovint això i el vaig atendre. Vam intercanviar preguntes i respostes breus i abans de pitjar el cercle roig de la pantalla li vaig dir: Una estimada i fins aviat! La meua amiga se’n va sorprendre: Has dit una estimada? No era la primera vegada que aquesta paraula provocava una petita ovació.

Altrament, recordo que fa una pila d’anys ens estàvem acomiadant per les vacances d’estiu amb les companyes de la faena a Castelldefels i els vaig soltar amb un cert entusiasme: Estimem-nos abans de marxar! I elles van obrir els ulls com a taronges i van esclafir a riure. Els xocs de sentit no eren res d’estrany entre nosaltres però sempre eren capaces d’anticipar la comprensió del sentit concret que els havia sorprès a les meues explicacions explícites. La sorpresa durava una fracció diminuta de temps, doncs.

Per què sorprèn una estimada i estimar en el sentit de besada i de besar¹ o —si voleu les formes més esteses— en el sentit de petó i fer un petó? Perquè tenen un marge d’acció reduït probablement. De fet, la nostra estimada i el nostre estimar ni tan sols apareixen als diccionaris generals. Només el DCVB en parla: Estimada f. besada (Alàs). // Estimar v. tr. 6. Besar (en llenguatge infantil). Fixeu-vos si fan l’ombra curta aquestes paraules que l’única obra lexicogràfica que les recull els atorga un paper encara més petit del que tenen en realitat. Jo no he estat mai a Alàs ni soc petita ja i, en canvi, les dic i la gent del meu dialecte poc o molt, també.

Tenim altres alternatives per a enviar senyals d’afecció físics o virtuals a algú, és clar. Al diccionari de sinònims d’Albert Jané trobareu aquesta petita col·lecció: bes, petó, besada, besar (m.), besament, òscul. Una part dels ebrencs i els habitants d’Alàs hi podríem afegir estimada. I també podríem reivindicar que ens estimem de maneres complementàries: amant-nos amb el cor i besant-nos amb la boca.

Després dels brindis d’anit, la nit més curta de l’any, avui brindarem per les paraules que ens permeten posar nom a l’amor, perquè com diu Josep M. Esquirol “estimar és el principal infinitiu de la vida”².

¹ Podeu llegir també l’apunt Besar (7 d’abril de 2019).
² Humà, més humà: una antropologia de la ferida infinita. Josep Maria Esquirol, Quaderns Crema, 2021 (pàg. 167)

Fotografia d’Anno Málie a Flickr

Batall
20.08.2018 | 8.03
Rustifaci
25.08.2014 | 5.01
Boi
30.01.2015 | 8.08

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.