Tinc la paraula

... i ho aprofito per dir la meva.

125è aniversari de Duke Ellington

0

Duke Ellington és considerat un dels compositors més importants i influents del jazz.

Duke Ellington

No obstant, sembla que darrerament ha passat a l’oblit i potser les generacions més joves ja no el tenen com a referent. Aquest 2024 se celebren dues efemèrides importants, el 125è aniversari del seu naixement (29 d’abril de 1899) i els 50 anys de la seva mort (24 de maig de 1974). Se’m fa estrany que cap dels dos locals catalans més importants de jazz (el Jamboree i la Nova Jazz Cava) no hagin programat cap cicle ni cap concert dedicat a Duke Ellingon per aquesta primavera.

 

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

No és terrorisme

0

És evident que no és terrorisme, perquè no hi ha hagut actes terroristes. Com tampoc no hi ha hagut desobediència, perquè només pots desobeir qui jeràrquicament és per sobre teu, i en un estat on hi ha divisió de poders el poder judicial no li pot manar al legislatiu sobre què i com ha de debatre i legislar. I tampoc no hi ha hagut malversació, perquè les democràcies han de permetre la participació ciutadana en afers polítics. I tampoc no hi ha hagut sedició, perquè cap dels condemnats ha fet cap acte violent.

Però sedició rima amb secessió, i aquest és el pecat.

Si no hi ha hagut cap fet delictiu i tot i així els han perseguit, empresonat i condemnat, la llei d’amnistia dubto que serveixi per a res.  Faran els que els sortirà de la fava.

Publicat dins de Política | Deixa un comentari

El traspàs de rodalies no és possible

0
Publicat el 4 de maig de 2023

Caos a RENFE De manera recurrent la Generalitat demana el traspàs de rodalies. Però l’article 149.21 de la constitució espanyola no ho permet: El ferrocarrils que transcorren per més d’una comunitat autònoma són competència exclusiva de l’estat. Aquí podríem entrar en el debat de si estem parlant dels trens o de les vies, però és evident que a nivell de vies la xarxa de RENFE/ADIF passa per més d’una comunitat autònoma i Madrid no voldrà/podrà mai transferir la infraestructura. En canvi, l’article 148. 5 diu que les comunitats autònomes podran assumir competències en els ferrocarrils i carreteres que passin exclusivament pel seu territori.

Amb tants anys que sabem que els trens de rodalia no funciona la Generalitat hagués pogut crear la seva pròpia xarxa de trens. El cost tampoc és tan exagerat, en comparació amb el que costa una autopista. Amb una recerca ràpida per internet veiem que un km de via de tren d’alta velocitat costa entre 10 M€ i 30 M€ per kilòmetre a Alemanya. Segurament, per a una via de velocitat convencional el cost pot ser molt inferior, posem per cas al voltant de 5 M€, i segurament també és més barat fer-la a Espanya que a Alemanya. Per saber si és molt o poc, podem comparar-ho amb el que costa fer un kilòmetre d’autopista a Espanya, que ronda el 10 M€ per kilòmetre.

Si la Generalitat hagués començat a fer una xarxa de trens pròpia a Catalunya fa anys ara ja podríem gaudir d’un servei de rodalia adequat. A més, enllaçant les diferents xarxes segurament podríem viatjar per Catalunya en tren de manera còmoda i àgil. I potser, per carambola, l’estat hagués invertit una mica més a la xarxa de trens de Catalunya veient que tenia una competència real a la seva xarxa.

Però per a fer plantejaments d’aquesta mena, en primer lloc cal tenir un projecte de país.

L’estimació de la Rt de dadescovid.cat és dolenta

0
Publicat el 1 de març de 2021

Una de les coses que intento a ensenyar als meus alumnes de 4rt d’Enginyeria de Sistemes de Telecomunicacions de la UAB, és que mirin d’entendre si els resultats que obtenen del seus càlculs són correctes o no. És una manera que permet als alumnes reflexionar sobre el significat del càlcul que han fet, i entendre millor el problema. L’objectiu és que puguin aprendre més autònomament i controlar el seu aprenentatge.

El procediment és tan senzill com:

  1. Comprovar que les unitats del càlcul siguin correctes. Si les unitats del resultat han de ser ‘W’ però són ‘W/Hz’ sabem segur que tenim un error. A més, ens fa ser conscients del que estem calculant.
  2. Comprovar que el valor del resultat es troba dins d’un marge esperable. Per exemple, si hem calculat que la distància entre la superfície de la terra i un satèl·lit en òrbita és de només 7 m, segurament ens haurem equivocat.

Aplicant aquest mateix tipus d’exercici als valors estimats de la Rt que publiquen a dadescovid.cat podem concloure que l’estimador que fan servir és dolent.

A les estimacions setmanals de dadescovid.cat/setmanal diuen que entre el 19 i el 24 de febrer de 2021 la Rt és lleugerament superior a 1. Que Rt sigui >1 significa que el nombre de casos augmenta. Veiem doncs si les dades ho confirmen. A dadescovid.cat/diari podeu veure els casos que hi ha hagut cada dia. Si mirem el 24 de febrer veurem que hi ha hagut 1446 casos. Si comparem amb els casos que hi va haver fa una setmana, el 17 de febrer n’hi va haver 1753. Per tant, el nombre de casos ha baixat.

Podeu comprovar que per tots els dies entre el 19 i el 24 de febrer el nombre de casos va ser inferior al nombre de casos set dies abans. Les dades ens estan dient que la Rt hauria de ser inferior a 1. Aplicant l’exercici inicial hem de concloure que l’estimació que publiquen a https://dadescovid.cat  de la Rt no descriu la realitat dels contagis correctament.

Trobo especialment greu que el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya no ho corregeixi, sobretot quan fa tants dies que ja se sap que la Rt no està estimada correctament, i quan d’aquest valor se n’han de prendre decisions polítiques de gran magnitud.

Una reflexió final: Una cosa són les dades, és a dir, el nombre de contagis, que són les que són i no les podem canviar. L’altra cosa és l’ús que se’n fa de les dades, quins paràmetres s’estimen, amb quines fórmules i quin marge de validesa tenen aquestes fórmules.

Publicat dins de covid | Deixa un comentari

Les fórmules de dadescovid.cat tenen errors

0

M’he estat mirant al portal dadescovid.cat del departament de salut de la Generalitat de Catalunya la definició dels diferents termes per a entendre què són. Les fórmules, en alguns casos, estan tan malament que no cal ser gaire expert per a veure-ho.

Si us connecteu a dadescovid.cat/documentacio podreu veure una taula on hi ha la descripció dels diferents termes i la fórmula que fan servir. Us en mostro algunes que directament estan malament, i d’altres on la definició que en fan crec que no és adequada. Vegem-les:
  • IA14: (casos confirmats en els últims 14 dies)*100.000. Si us fixeu, faltaria dividir pel nombre total de població.
  • Variació de casos: [(t(-1) – t)/t(-1)]*100. En primer lloc, a la resta l’ordre hauria de ser a l’inrevés. Comparem les dades d’avui “t” respecte les d’ahir “t(-1)”. Si no, el signe de si tenim increment o decrement de casos surt equivocat. A més, hauria de dir: [(c(t) – c(t-1))/c(t)]*100, on c(t) seria el nombre de casos a l’instant “t”, ja que el que volem veure si creix o decreix és el nombre de casos, i no pas el temps (que ja sabem que sempre s’incrementa).
  • % PCR/TA positives: (total PCR+ o TA+/total PCR o TA)*100. Estaria bé utilitzar parèntesis per a deixar la fórmula més clara i fer servir el signe de suma: (PCR_positives + TA_positives)/(PCR_fetes + TA_fetes)*100.També seria convenient no utilitzar el símbol “/” per a indicar “o”: PCR/TA. Aquesta nomenclatura es pot confondre amb la divisió. Potser millor “PCR&TA”
  • Velocitat de progagació – Rt: Rt = N(t) + N(t-1) + N(t-2) / N(t-5)+ N(t-6) + N(t-7) Aquesta fórmula té dos problemes. El primer és que li falten parèntesis per tenir cert sentit. Millor: Rt = (N(t) + N(t-1) + N(t-2)) / (N(t-5)+ N(t-6) + N(t-7)). El que fa aquesta fórmula és sumar els casos d’avui, ahir i abans d’ahir i dividir pel nombre de casos sumats de fa cinc, sis i set dies. D’aquesta manera s’elimina una mica la variacions diàries ja que es fan mitjanes de 3 dies. Però això té el següent problema.
    El segon problema de la fórmula és que no té en compte que la seqüencia de dades sobre la qual s’aplica té una component pseudo-peròdica de 7 dies. Si mireu les dades diàries a dadescovid.cat/diari veureu que els dissabtes hi ha menys casos positius (es deuen fer menys proves). Els diumenges encara hi ha menys casos i els dilluns hi ha un pic (les proves que es deuen fer al malalts del cap de setmana) i de dimarts a divendres el nombre de casos és alt i similar en tots els dies.

    La fórmula de la Rt no té en compte els dies 3 i 4 anteriors al dia zero i això fa que l’estimació de la Rt resultant depengui del dia de la setmana en el que fem l’estimació. Per exemple, si estimem la Rt un diumenge farem servir les dades de diumenge, dissabte i divendres al numerador de la fórmula, i les de dimarts, dilluns i diumenge passat al numerador. L’efecte de cap de setmana estarà més representat al numerador que no pas al denominador. I això farà que la Rt tingui un biaix que depèn del dia de la setmana pel qual s’estima.   Des del meu punt de vista tindria més sentit, per exemple, comparar la suma de casos dels darrers set dies amb els set dies anteriors a aquests. És a dir, si avui és dissabte, d’avui fins diumenge passat respecte dissabte passat fins a l’altre diumenge. D’aquesta manera apliquem una “running window” (o “moving average” de 7 dies a un senyal que té una component imporant a 7 dies. I això fa que filtrem perfectament l’efecte de setmana. Els que heu estudiat processament del senyal o esteu estudiant telecomunicacions sabreu que es tracta d’un filtre FIR rectangular de 7 mostres. I que la resposta freqüencia té forma de ‘sinc’ amb el primer zero a freqüencia 1/7.Si us hi voleu entretenir podeu fer servir aquesta eina per a calcular la resposta freqüencial de filtres FIR. Heu de triar “moving average”. fiiir.com

Que la Rt oficial no està ben calculada ja fa dies que ho diu el professor Josep Salvedra al seu compte de twitter  (@MiaSalavedra) i publica un estimador de la Rt no afectat per l’efecte setmanal.
Publicat dins de covid | Deixa un comentari

Polls confinats i en perill d’extinció

0
Publicat el 3 d'abril de 2020

pediculus humanus capitisDiuen els experts que el confinament per a reduir els contagis del COVID19 està fent l’efecte esperat, i que fins i tot s’estan reduint els contagis d’altres malalties, com ara la grip.

Els pares amb nens en edat escolar saben perfectament que una plaga recurrent és la dels polls. Tan bon punt has aconseguit fer nets els caps, les coixineres i els llençols, ja comences a patir de nou, perquè saps que la plaga pot tornar en pocs dies. Saltant de cap en cap, i de família en família, els polls aconsegueixen esquivar l’escomesa dels xampús i tractaments antipolls, i propagar així la seva espècie.

Vull creure que amb el confinament, totes les famílies hauran aprofitat per a fer net de polls. Si ja es fa prou petita la casa, quan hi són els pares, fills, gossos, gats i periquitos, tenir-la a més a més ocupada per una colònia de polls ha de ser d’infart!

Hauríem de suposar que després de més de quatre setmanes de confinament totes les llars europees hauran aconseguit lliurar-se dels polls. Una gran notícia per a pares, fills i mestres. Però una mala notícia per a la biodiversitat del planeta i, òbviament, pels polls.  Em sorprèn que els defensors dels animals encara no hagin dit res al respecte. O potser el seu clam ha quedat ofegat per la voràgine informativa d’aquests dies?

Tampoc crec que sigui una bona notícia per a les empreses que fabriquen els xampús antipolls. Sense plaga no hi ha mercat, i sense mercat no hi ha negoci. Potser aquests fabricants reclamaran indemnitzacions a l’estat, de la mateixa manera que ho van fer els amos de les places de toros de Catalunya, quan se’ls va acabar el negoci? O potser una manera més senzilla i eficient de resoldre el seu problema és que no desapareguin del tot els polls.

Per internet es poden comprar tota mena d’animals, com ara la mosca del vinagre (Drosophila Melanogaster) que és molt utilitzada en experiments genètics. Per menys de 24 dolars se’n pot comprar un pot de 100. Suposo que de polls (Pediculus Humanus Capitis) també se’n deuen poder comprar, tot i que no n’he trobat, ja que d’alguna manera s’ha d’haver comprovat l’eficàcia dels productes antipolls en condicions de laboratori. Tan senzill com comprar-ne uns quants pots i tornar els polls al seu hàbitat natural. Un gran favor per a la biodiversitat i per a l’economia.

Per cert, algú sap com estan les accions de les empreses que fabriques productes antipolls?

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Jurar els “Principios del Movimiento”

1
Publicat el 2 de maig de 2019
Tribunal Suprem

A Espanya, tot funcionari, quan pren possessió del seu càrrec, es compromet a respectar i fer respectar la constitució espanyola. Abans de que existís la constitució espanyola, és a dir, abans de 1978 es juraven els “Principios del Movimiento”.

Al tribunal que jutja els presos polítics hi ha un jutge que va accedir a la judicatura l’any 1975, per la qual cosa seria d’esperar que hagués jurat el “Principios del Movimiento”. M’agradaria saber si realment va fer aquest jurament, i en cas de d’haver-lo fet, si encara té validesa, o si se n’ha desdit en algun moment.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

És el mapa, estúpid! o com plasmar visualment la força del moviment independentista

0

Entendre què passa als llocs llunyans sempre és difícil. Ens falta el context, ens costa distingir entre el que són els detalls i el que són les grans tendències. El mateix passa amb Catalunya quan ens miren des de l’estranger. Per molt que el moviment independentista intenti explicar al món la situació, costa d’entendre. La llengua, la història, repressió, exili, parlament, partits, referèndum,… Des de fora, al final la resposta acaba sent la mateixa: “Però és tot i ser molt potent, el moviment independentista encara no és majoritari!”

Una manera senzilla de rebatre aquest argument seria aprofitar les properes tres eleccions, espanyoles, europees i locals, per a dibuixar un mapa clar de resultats electorals. Us imagineu els mapes de les eleccions espanyoles, europees i locals on a totes les províncies, comarques municipis, barris, etc. la llista més votada hagi estat una llista independentista? El debat s’acaba mostrant aquests mapes de resultats, demostrant que tant a comarques com a ciutat la gent ha votat independència. A les eleccions espanyoles, a les europees i als ajuntaments. Tothom ho entén. Per aconseguir-ho no calen gaires invents, aglutinant tots els vots independentistes en una sola llista n’hi ha prou. Fer una sola llista transversal permetria fer aquest mapa amb un missatge tant contundent a favor de la independència de Catalunya.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La paret o la negociació que no arriba

0
Publicat el 3 d'abril de 2018

Al llarg del procés s’ha dit moltes vegades que, arribats a cert punt, l’estat espanyol s’avindria a negociar. Que negociarien el referèndum un cop veiessin que anava de veres, o un cop haguem votat, o després de proclamar la república, o un cop posada en suspens,…

Ara que el president Puigdemont es troba detingut a Alemanya hem sentit vàries veus de polítics alemanys dient i proposant que cal una solució negociada al conflicte. No saben que proposen negociar amb una paret.

I és que a Alemanya no es poden imaginar una resolució del conflicte que no sigui negociada. Fins i tot hem vist recentment com els dos grans partits alemanys han arribat a un acord, tot i no defensar-lo durant la campanya electoral.

Com a tot arreu, a Alemanya també hi ha extremismes. És més, per raons històriques i/o familiars, qui més qui menys els coneix de primera o de segona mà, aquests extremismes. I és per això que valoren encara més la resolució pactada dels conflictes. És també en aquest sentit que hem d’interpretar la frase: “Espanya és un estat democràtic. Aquest conflicte s’ha de resoldre sobre la base del dret espanyol.”
Entenen que hi ha extremismes, però que aquests no són al nucli de la política, sinó precisament als extrems, i que per tant hi ha marge de negociació i possibilitat d’arribar a una entesa.

Cadascú interpreta el món des dels propis patrons i els extrapola. Ara veiem la classe política alemanya defensant una solució negociada, perquè no se’n poden imaginar cap altra. La sorpresa la tindran quan passats els dies i les setmanes, i acceptada o no l’extradició del president Puigdemont, vegin que l’estat espanyols no vol negociar de cap de les maneres.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Resposta al sr. Jacobi

0

L’endemà de l’acte organitzat pel KDF al Círculo Ecuestre amb el president del parlament vaig buscar a internet la intervenció del sr. Jacobi que acabava amb la lapidària frase: “… voto yo que todos ustedes van a la prisión“.

https://www.youtube.com/watch?v=EelvyaqjGXo?rel=0&start=12&w=560&h=315

Si hagués estat present a l’acte li hagués contestat una cosa com ara això:

Crec que no m’equivoco si afirmo que immensa majoria de catalans, així com els ciutadans alemanys i de tota Europa, preferim que si algú ha d’anar a la presó sigui sempre després d’haver sigut escoltat i jutjat en un judici just, i no pas per votació popular. Altrament ens trobariem davant d’un acte arbitrari que ens allunyaria de la democràcia i de l’estat de dret.

I és precisament aquesta arbitrarietat com ara la persecució, l’amenaça i l’empresonament de diputats electes amb l’objectiu de pervertir majories democràtiques les que ens acosta també a la barbàrie i ens porta al totalitarisme. Els que ens interessem per la història europea i la respectem, sabem que no és la primera vegada que s’han pervertit majories parlamentàries a Europa.

Sense anar més lluny a l’Alemanya dels anys 30 del segle passat el partit del govern va perseguir i empresonar més de 100 diputats i amenaçar la resta de diputats de l’oposició. El resultat va ser que el parlament alemany va acabar aprovant la llei de capacitació (Ermächtigungsgesetz) que donava poder absolut al cap del govern. I tots sabem que el resultat va ser catastròfic per a Alemanya, Europa i el món sencer.

Sabem que postures com la seva ens apropen a la barbàrie. Per això les rebutgem frontalment i en canvi defensem aferrissadament els valors democràtics.

Publicat dins de Política i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Garanties, garanties!

0

Com un mantra, repetit i repetit, o com la cançó de l’estiu que sona per tot arreu, van omplir pàgines de diaris, tertúlies de ràdio i fils de twitter. Garanties, garanties! El cens, les paperetes, la protecció de dades del cens, les urnes, els membres de les meses, tot garanties.

Els mateixos que les reclamaven se les carregaven (o callaven) a base d’ignorar la voluntat popular (partidària en un 80% de resoldre el conflicte mitjançant l’eina del referèndum), de violar la privacitat del correu, practicar el filibusterisme parlamentari, detenir membres del govern, o apallissar els votants.

L’1 d’octubre les garanties les va posar el poble, el compromís personal de cadascú, el seu vot, la creu a la casella triada, i la íntima promesa de que aquell vot no només era un vot, sinó un compromís insubornable amb la democràcia. Més d’un, al moment de votar, deuria recordar la cançó de la Trinca que deia: “Tota a dins la hi vaig entrar, …”

I a les eleccions del 21 de desembre els qui havien reclamaven garanties ja estaven tranquils. Hi havia urnes, cens, paperetes, de tot.

Però quan parlem de garanties parlem també de conseqüències. La primera respectar el resultat de les urnes. Perseguir diputats, dificultar-los el seu exercici, la seva presència i el seu vot no són garanties. Sinó tot el contrari. Si no hi ha respecte absolut pel resultat de les eleccions no hi ha garanties que valguin.

Com un mantra, la cançó de l’estiu o un bolero: “Garantías para ti, con ellas quiero decir, te jodes…”.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Diputats perseguits

0
Govern a l’exili

Surto de la feina, m’enfilo al cotxe, engego la ràdio i em rep el bon humor encomanadís d’Empar Moliner. Parlen de l’actualitat i dels discursos de cap d’any dels diferents dirigents polítics. Un tertulià fa mofa del decorat del discurs de cap d’any del president Puigdemont. L’Empar Moliner li pregunta si com a decorat seria millor el Palau de la Generalitat. El tertulià respon que si Puigdemont no torna a Catalunya és perquè no vol. L’Empar Moliner li critica l’actitud i el locutor canvia ràpidament de tema i es passa a parlar de receptes de cuina. Tot plegat vergonyós.

S’està assumint com a normal que a diputats electes se’ls dificulti l’exercici de la seva responsabilitat de manera lliure, bé perquè estan empresonats, a l’exili o amb llibertat sota finança i amenaçats de tornar a la presó si no són ‘bons minyons’. Certs partits polítics, periodistes i tertulians estan acceptant aquesta situació, alguns fins i tot impulsant-la, com si fos quelcom normal i inevitable, i amb la qual s’ha de conviure. I no. No és així. Són uns fets totalment anormals, antidemocràtics i que atempten contra els drets fonamentals dels diputats electes i dels seus votants. I per tant contra la democràcia. És una situació altament crítica d’atac directe a la democràcia, impulsada i emparada pels seus detractors.

El periodista italià Fabio Marcelli n’ha parlat recentment en un article (“Catalogna, la cura Rajoy minaccia di uccidere il malalto“). Hi diu: “[…] Rajoy ha inventato un nuovo sistema per ottenere la maggioranza in assemblee rappresentative […]. E’ un metodo semplice ed efficace e consiste nell’arrestare o mandare in esilio un numero di deputati della parte avversa sufficiente a farla scendere al di sotto del cinquanta per cento.” Per desgràcia, empresonar i perseguir diputats electes per a forçar majories no és nou. Ja es va fer servir el segle XX a Europa central, i les conseqüències van ser nefastes a nivell europeu i mundial. La “Llei de Capacitació del 23 de març del 1933” que va donar poders absoluts a Hitler, inclús per a dictar lleis que no s’ajustaven a la pròpia constitució, es va aprovar amb tots els 81 diputats del partit comunista empresonats il·legalment, fugits o amagats, i 26 diputats del partit socialista detinguts o perseguits. Això representava un 17% dels parlamentaris. El resultat de la votació hauria estat diferent si la votació s’hagués portat a terme sense les amenaces als parlamentaris, la detenció de diputats i sense la presència de les SS i les SA dins el parlament. Segons l’exdiputat Fritz Baade, els partits de centre haurien votat diferent sense les amenaces.

Quan comparo la persecució actual dels diputats electes independentistes amb l’Alemanya dels anys 30 em diuen que les situacions no són comparables. Efectivament la persecució aleshores era molt més ferotge que no pas ara, però el fons és el mateix: No admetre el joc democràtic.

Un cop s’accepta que es lícit arrencar noves majories parlamentaries a base d’evitar que diputats electes puguin exercir el seu càrrec, s’obre la porta al totalitarisme. I partits de casa nostra, de tradició democràtica, sembla que hagin oblidat el seu passat en la clandestinitat.

Publicat dins de Política i etiquetada amb , | Deixa un comentari

El despropòsit de l’alcaldia de Girona

0

Ja em perdonareu, però trobo que el canvi d’alcalde a l’ajuntament de Girona, ara que en Carles Puidemont ha deixat l’alcaldia per ser president de la Generalitat, ha estat un gran despropòsit. En primer lloc, trien com a candidat algú que no anava als primers llocs la llista electoral de CDC, i que ni tan sols era regidor. L’Albert Ballesta. Han hagut de renunciar més d’un i més de dos candidats dels que anaven a la llista per a que aquest senyor pogués entrar a l’ajuntament. I després resulta que no aconsegueix els suports necessaris per a aprovar el seu sou i el seu equip. Al final ha hagut de plegar. I és que les coses cauen pel seu propi pes.

El que em sembla més lamentable de tot plegat és la falta de rigor democràtic. Ara que estem en una època d’un fort impuls democràtic, i on la societat civil empeny fort la política, sembla increïble que s’hagi fet la tria de l’alcalde d’aquesta manera. El paperot d’Albert Ballesta és imporant, però trobo més gros el paperot que han fet els candidats de la llista de CDC que han renunciat a ocupar el càrrec. Que no tenen criteri propi? Que no tenen dignitat? El més trist és que ningú del partit hagi pogut plantar cara a aquest despropòsit.

 

Publicat dins de Política i etiquetada amb | Deixa un comentari

Respecte i democràcia per a una societat més justa

0

Les meves raons per votar a favor de la independència són: respecte i democràcia per a una societat més justa.

El 30 de setembre de 2005 el parlament de Catalunya va aprovar la proposta de nou estatut d’autonomia amb una majoria del 89,9%. Aquest amplíssim consens s’aconseguí després de llargs mesos d’intensos debats i negociacions entre els diferents partits, i no reflectia els anhels de la part més independentista de la societat, sinó els de la majoria de la societat catalana. Tots els partits varen fer concessions, per exemple, el pacte fiscal, que era defensat per les forces més sobiranistes, no hi estava inlcòs.

El procediment d’elaboració del nou estatut requeria que aquest text fos debatut i aprovat al congreso de los diputados, i el text resultant, finalment votat en referèndum a Catalunya. Durant aquest procediment, l’estatut va ser modificat notablement a les corts espanyoles i sempre a la baixa. Curiós procediment de negociació on les rebaixes d’un costat no es compensen de cap manera. La majoria de gairebé el 90% dels diputats catalans no va ser suficient per a merèixer el respecte de les corts espanyoles envers la voluntat política de Catalunya. I cal remarcar que era la voluntat de Catalunya, i no només dels partits sobiranistes.

Un cop aprovat a congreso de los diputados, l’estatut va ser votat en referèndum el 18 de juny de 2006 i va guanyar el SI per un 73% dels vots a favor. Aquest estatut retallat passava a ser una llei vigent, però el PP i diferents comunitats autònomes  hi van presentar recursos al tribunal constitucional. Quatre anys més tard, el tribunal constitucional sentenciava que diferents artícles eren anticonstitucionals i per tant, els modificava, anulava o en forçava una interpretació concreta.

Cal destacar que la constitució espanyola diu en el seu article 152.2:

“Una vez sancionados y promulgados los respectivos Estatutos, solamente podrán ser modificados mediante los procedimientos en ellos establecidos y con referéndum entre los electores inscritos en los censos correspondientes.”
Tot i això, el tribunal constitucional el va modificar, imposant la seva visió per damunt de la voluntat democràtica de Catalunya.

Tot aquest resum històric, només  per a posar de manifest la falta de respecte i de democràcia de les institucions espanyoles pel que fa a la voluntat política de Catalunya.

Aquesta falta de respecte també es veu en diferents àmbits de la vida polítca i quotidiana. Manca d’inversions i infraexecucció de pressupostos, dèficit fiscal enorme, invasió competencial, atacs a la llengua catalana, etc. No cal que entri en gaires detalls, l’actualitat en va plena, i tothom n’està al corrent. Els trens són l’exemple per execel·lència. A la parada de RENFE de Sabadell Centre les escales mecàniques han estat 3 anys sense funcionar. Tres! El corredor mediterrani continua pendent. Ensenyament és una competència transferida a Catalunya, i per tant el parlament de Catalunya i a qui pertoca decideir. Tot i això, des dels tribunals es dicta com s’han de fer les classes. El poder judicial fent funcions de poder legislatiu.

Per mi respecte i democràcia són fonamentals, ja que són la base de tot. I en concret, per a aconseguir una societat més justa. Sense respecte i democràcia un estat no pot funcionar, i l’estat espanyol ha demostrat per activa i per passiva en els darrers anys que en va força mancat.

Alguns partits parlen de la tercera via, reformar la constitució,… Des del meu punt de vista no és una postura creïble. Després de tants anys no hi ha hagut cap proposta seriosa en aquest sentit, i les principals veus que ho defensen només se senten a Catalunya.

El proper 27 de setembre votaré a favor del respecte i la democràcia per a aconseguir una societat més justa.

Publicat dins de Política i etiquetada amb | Deixa un comentari

Morir i pagar

0
Publicat el 23 d'agost de 2015

Em sorprèn que en aquests darrers anys de crisi i retallades s’hagi parlat tan del desballestament de l’estat del benestar, sanitat, serveis socials, ensenyament, universitats, etc., però en canvi, ningú no hagi alçat la veu per l’elevadíssim cost dels enterraments i les incineracions. És habitual que els familiars hagin de pagar més de dos i tres mil euros per tot el que comporta un enterrament. Això, per a una gran part de famílies representa un trasbals econòmic inassumible. Moltes decidixen cedir el cos del difunt a la ciència perquè no poden pagar l’enterrament.

Si ens ho mirem amb detall 3.000 euros són un cost exagerat: Un parell de transports en cotxe de difunts, una caixa biodegradable, 24h de lloguer d’una sala de tanatori, 100 recordatoris i posar el difunt dins del ninxol no val 3.000 euros.

La veritat és que costa d’entendre que en un estat del benestar que ja des de les primeres etapes de l’embaràs fa un seguiment sanitari i social de la futura persona i la seva mare, ens abandoni a la darrera etapa de la vida. Tenim hospitals públics per néixer on el cost el cobreix la seguretat social. En canvi, si volem que ens enterrin o ens incinerin hem de pagar. A més, la negociació econòmica de les condicions de l’enterrament es fa en el pitjor moment per la família, quan són més vulnerables anímicament.

Els tanatoris haurien de ser públics sense empreses intermediaries ni concessions, i els enterraments coberts per la seguretat social. Amb tota la dignitat que es mereix cada un de nosaltres. I si després hi ha algú vol extres que els pagui al preu que més li plagui.

Deia que sorprèn que ningú se n’hagi queixat durant aquests anys de retallades. Potser perquè aquesta martingala, aquest negoci de la mort, fa més temps que dura que la crisi. La independència pot ser una bona oportunitat per millorar el nostre estat del benestar en aquest sentit.

Publicat dins de Política i etiquetada amb | Deixa un comentari