Tinc la paraula

... i ho aprofito per dir la meva.

Arxiu de la categoria: Música

125è aniversari de Duke Ellington

0

Duke Ellington és considerat un dels compositors més importants i influents del jazz.

Duke Ellington

No obstant, sembla que darrerament ha passat a l’oblit i potser les generacions més joves ja no el tenen com a referent. Aquest 2024 se celebren dues efemèrides importants, el 125è aniversari del seu naixement (29 d’abril de 1899) i els 50 anys de la seva mort (24 de maig de 1974). Se’m fa estrany que cap dels dos locals catalans més importants de jazz (el Jamboree i la Nova Jazz Cava) no hagin programat cap cicle ni cap concert dedicat a Duke Ellingon per aquesta primavera.

 

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

Cesk Freixas & Roc Casagran

0
Publicat el 19 d'abril de 2013

El passat dissabte 12 d’abril el cantautor Cesk Freixas i el poeta Roc Casagran van actuar a Can Capablanca, a Sabadell. Cançons i poemes entrellaçats, alternats i aplaudits. Sens dubte, recomanable.

A final de l’actuació ens van obsequiar amb uns garrotins, en els quals també hi va participar el públic.

Aquest és un resum fotogràfic de l’actuació.

 

 

Publicat dins de Música i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Miguel Aranda y la Compañia de Canciones: Incertezas

0

M’ha arribat a les mans el primer disc d’en Miguel Aranda y la Compañia de Canciones. Vaja, arribar a les mans vol dir comprar-lo.

En Miguel Aranda és un cantautor barceloní que ja fa uns quants anys que volta pels diferents locals de la ciutat, presentant les seves cançons. Recentment ha publicat el seu primer CD que porta per títol “Incertezas”. Es tracta d’un excel·lent recull de 10 cançons on la sonoritat del violí i el piano ens transporta a un local de tango Bueno Aires o bé una petita fonda en un carreró de Budapest. La realitat, però, els carrerons de ciutat vella, la Rambla, la gent, l’amistat i els locals de menjar ràpid, “Falafeles y shawarmas” i el compromís. “Gato Negro” és la difícil vida d’un gat de carrer, cantada per Mati Pando, una vida en blanc i negre, cinemàtogràfica i amb primers plans, que com més tanca el pla més descriu la societat. Tractant-se d’un cantautor, la cançó compromesa hi té un paper destacat. “Incertezas”, que dóna nom al disc és una tornada de la primera a la darrera nota, per la lletra tan ben lligada. Aquesta cançó i d’altres com “El cuarto de atrás” semblen escrites per ser cantades en grans escenaris. “A la puerta del garito” i a “Los cantautores” hi trobem també la fina ironia per descriure la vida nocturna i la de l’artista.

Miguel Aranda no corre. Cada pas que fa consolida tots els anteriors i els dóna sentit. Si teniu l’ocasió de veure’l i escoltar-lo amb la seva Compañia de Canciones no la deixeu escapar. La seves lletres, la música i el caliu que es respira en els seus concerts bé mereix el preu de l’entrada.

Publicat dins de Música i etiquetada amb | Deixa un comentari