Tinc la paraula

... i ho aprofito per dir la meva.

La baixada de l’Euribor després de l’escàndol del Libor

0

Vagi per davant que no sóc economista i segurament hi ha coses que se m’escapen.

És curiós observar el lent decaiment que està tenint l’euribor a un dia des del 6  juliol de 2012 i fins a 21 de setembre de 2012 . La baixada s’ajusta a una línia recta gairebé perfecta.

Però què és l’euribor? Els bancs es presten diners entre ells per tal de solucionar les seves necessitats de finançament a curt, mitjà o llarg termini. En funció de la confiança que es tinguin entre ells l’interés que paguen els bancs és més baix (més confiança en que els retornaran el crèdit) o més alt (menys confiança). L’euribor indica quin és l’interès promig que es paguen els bancs entre ells. Es calcula la mitjana ponderada de tots els crèdits bancaris que s’han fet en un dia. Per a fer el càlcul cal que hi hagi un nombre mínim de transaccions, que aquestes siguin d’un nombre mínim de bancs i també que els bancs siguin de diferents paísos. Abans de fer la mitjana, s’eliminen les transaccions amb interès més alt i més baix. D’aquesta manera es pretén obtenir una bona estimació del ‘valor del diner’ a nivell europeu.

He comentat que quan la confiança entre bancs baixa, el preu del diner, l’interès, puja. Però si la confiança és realment baixa, resulta que els bancs no es presten diners ni borratxos. Si un dia el nombre de prestecs entre els bancs fos molt baix, l’euríbor no es podria calcular ja que no arribaria al mínim de transaccions per a poder fer el càlcul. En un mercat, en el qual no hi ha transaccions de cap mena, el mercat és inexistent. En aquest cas, l’euribor seria zero.

Sembla que això és el que està passant, ja que la tendència en linia recta descendent podria indicar que l’euribor és nul, si les dades de la gràfica corresponen a mitjana amb finestra lliscant (per obtenir el valor d’avui es calcula la mitjana dels valors del N dies anteriors).

Si la tendència a la baixa es mantigués igual, el 21 d’abril de 2012 l’euribor arribaria a zero, i això faria contents a tots els que tenen una hipoteca.

El més curiós de tot això, però, és observar que aquesta tendència ha començat just a principis de juliol i curiosament coincideix amb els següent fets de manipulació i/o intent de manipulació del Libor (un índex similar a l’euribor) i l’Euribor. El 4 de juliol l’escàndol del libor es va escampar àmpliament als mitjans de comunicació i el 6 de juliol el Regne Unit anunciava que havia obert investigacions per manipulació del Libor i altres índex de referència. Abans d’aquesta data l’euribor baixava, però la baixada es va estancar al voltant de l’1,2%.

 A partir del 6 de juliol la tendència a baixar va començar de nou de manera interrumpuda fins a dia d’avui. Oi que és curiosa la concidència? Si algú que hi entén hi pot aportar una mica de llum serà benvingut.

Publicat dins de Política i etiquetada amb | Deixa un comentari

Independència, treball en xarxa

0

La manifestació independentista del passat dia 11 de setembre de 2012 ha estat una cosa espectacular. Sobretot per la trascendència social i política, però també per la feina organitzativa que hi ha al darrera.

L’assemblea nacional catalana ha aconseguit fer una feina lloable arribant a tots (o gairebé tots) els racons del Principat. Crec que no m’equivoco si una part important de l’èxit ha estat bastir una estructura que reposava en una xarxa existent d’entitats locals, associacions, amb un objectiu comú.

S’ha criticat sempre que l’independentisme català era massa fragmentat, que hi havia massa grups petits, etc. i que això li restava força. Potser era cert fa uns anys, però darrerament, aquesta varietat de grups diversos ha resultat ser un punt fort. Si bé és veritat que hi ha havia moltes associacions no necessàriament estaven totes barallades entre si. Més aviat tot el contrari. I es complementaven. Algunes tenien una presència més forta a internet, altres es diferenciaven per l’edat o ofici dels seus membres, o l’ambit d’actuació local, comarcal, internacional, etc. En el moment en què aquestes entitats han aconseguit teixir una xarxa prou forta i entrellaçada l’independentisme ha pogut anar consolidant-se.

Des del meu punt de vista, el primer cop que es va aconseguir començar a teixir una xarxa en aquest sentit va ser la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), quan va omplir la Gran Via de Barcelona el 18 de febrer de 2006 sota el lema: “Som una nació i tenim el dret de decidir”. A la manifestació s’hi van adherir fins a 700 entitats i 4000 particulars a títol individual. Aquest primer embrió va servir per fer visible a les entitats i als seus membres que hi havia “teixit independentista”. Varen sorgir multiples associacions, plataformes, entitats, pàgines web, etc. que d’una manera o altra impulsaven l’independentisme.  Amb aquesta proliferació d’entitats continuaven les crítiques a la fragmentació de l’independentisme, però des de dins del teixit no es vivia així. Les iniciatives que sorgien eren benvingudes, i es creia que de totes elles alguna acabaria tenint èxit. La PDD va continuar la seva tasca organitzant altres manifestacions també multitudinàries.

Una altra mostra del treball en xarxa fou la manifestació dels 10mil a Brusseles per l’Autodeterminació. Les coneixences i la xarxa creada un temps abans van permetre organitzar aquesta manifestació que hagués estat impensable només uns anys abans.

La consulta popular sobre la independència que es va fer a Arenys de Munt el 13 setembre va marcar un abans i un després en el treball en xarxa de l’independentisme. Molts pobles i ciutats de Catalunya van fer el seu referèndum, creant d’aquesta manera xarxa dins del seu mateix poble entre les diferents entitats i persones. Es cedien locals, equips de so, es compartia la propaganda de diferents activitats, etc. També es continuà teixint xarxa entre les diferents viles, compartint idees per fer campanyes, assistint a conferències, intercanviant conferenciants, presentacions de llibres. L’existència d’entitats grans, com Òmnium Cultural, de mitjanes i petites, i la participació creuada entre totes elles ha estat un pas fonamental.

La darrera entitat que ha recollit els fruits d’aquests anys de treball en xarxa ha estat l’Assembla Nacional Catalana. A cada pas, hi ha hagut alguna entitat que ha anat aprofundint i extenent la xarxa (PDD, 10mil a Brusseles, Consultes per la Independència, ANC, etc.) a partir de l’organització d’uns esdeveniments concrets.

La força d’aquestes entitats en cada moment ha estat que reposaven en la xarxa. Escapçar qualsevol d’aquestes organitzacions és un cop dur per a l’associació mateixa, però no per la xarxa que la suporta perquè es pot reorganitzar novament. Les complicitats ja existeixen i cada nou esdeveniment que s’organitza la fa evolucionar amb nous llaços, reforça els que funcionaven i n’elimina els que no. Permet reposar els membres que ho necessiten i incorporar-ne de nous de manera natural.

Finalment, tot això no seria possible sense el treball de milers de persones, cada una en el seu àmbit concret, que creuen que val la pena dedicar una mica d’esforç a favor de la independència. A tots ells, moltes gràcies.

Publicat dins de Política i etiquetada amb | Deixa un comentari