<<– el novel·lista portugués José Maria Eça de Queiroz (1845-1900) 1.- L’avantatge d’Eça de Queiroz sobre Saramago. Començaré cometent un sacrilegi de ?lesa progressia?: crec i sent que les novel·les d’Eça de Queiroz són millors que els treballs de José Saramago. Per una raó molt senzilla: mentre Saramago ha crescut en la senioritat mitjançant hipòtesis
SONET LLIURE SOBRE EL NOSTRE ALTER-MUNDANALISME JA VORÀS COM EL VELL “ARJÉ” TROBA ELS SEUS VINCLES “Som les frases que flueixen en l’atzar sinuós d’una exhortació cíclica, som una Gramàtica Prístina: dins l’aleatorietat de les troballes, improvisem una nova parla” Per un pessic d’Erkenntnis parlaria lunfard, Cauria de tòs a “Zanja-Teja” com un
<— clica damunt, per a visualitzar millor Fa poc vam assistir a una breu conferència sintètica sobre la vida de Rodolfo Llopis, nascut a Callosa d’en Sarrià (la Marina Baixa) en l’any 1895: amb el pas dels anys es va convertir en home de confiança de Largo Caballero durant la II República, en la
“El món no et regalarà res. Creu-me: si vols tindre una vida, roba-la!”Lou Andreas Salomé (1861-1937), amiga íntima de Nietszche, Freud i Rilke.
SONET LLIURE SOBRE LES XERRADETES MANIQUEISTES Fem una concessió: parlem de la Vida! ¿És important esbrinar anècdotes caparrudes? Per exemple, “els immigrants tot ho embruten…” O potser millor: “la regidora és una bandida…” Vos deixe amb els detalls de l’apologia: aclariu el nombre de cornuts i cornudes, o la quantitat de diners que
Els músics del macro-grup ÒWIX — des de fa 15 anys de bon saber fer musical, coordinats per Ximo Guardiola– sempre sorprenen per les melodies i la qualitat simfònica dels seus treballs, prou voltes incorporant ballets en escena i improvisacions diverses plenes de vitalitat. La nit del divendres vam assistir al magnífic concert inicial de la nova
Va dir ella: “Quasi tots (Tolstoi, Turguéniev, etc.) eren hòmens sans i no sentien la punxa de la necessitat, per a ells era possible meditar i tenir cura de les seues obres, el meu Fiòdor en canvi patia dues malalties penoses, tenia el pes de la família i dels deutes i vivia en una incertesa
Ni tot era el que tu deies ni tot és el que jo dic, el cor de les certeses sempre es troba enmig! Com vols que ho apanyem? trau la més fina Balança pesem els arguments: transparència clara, fair play polit i net, el que massa es pensava en contrast del que s’ha
imatge: façana litoral d’Alexandria d’Egipte Quan tot de sobte a hora de mitjanit se sent invisible passar una colla amb músiques descomunals, amb crits – la teva sort que ja cedeix, les teves obres que han fracassat, els plans d’una vida que tots han acabat en pura il·lusió, tot això, inútilment no ho ploris. Com
Imatge: “Waterfall” de l’Algar Sol li pregunte al Vent a on tu t’entusiasmes del teu llarg pensament del destí en un miratge: ¿Mai s’infesta el temps de les dòcils circumstàncies de silencis més propers, només de ponts exànimes? El flux vital, riu molt inquiet, ens demana coratge i li oferim renglons transparents
Sota el títol Una cooperativa, un poble. 50 anys d’història de la Cooperativa de Callosa d’en Sarrià, l’amic Vicent Beltran ha tret un magnífic treball de recerca divulgativa, publicat en l’any 2010 i que fa poc m’ha regalat al seu despatx del departament de filologia catalana de la Universitat d’Alacant.
SONET PRODUCTIU SOBRE LA RADIANT ESFERA DELS TREBALLS, ARA QUE PENSE: “EN LA RUTINA ES DISSIPEN ELS ESTRALLS…” La rialla contumaç del notari estrafolari, La promiscuïtat existencial d’una telefonista, Les lliçons aigualides d’un docent ben artista, Les ordres ensuperbides del supernumerari, L’optimisme pervers de qualsevol publicista, Els comptes encoratjadors d’un pàl·lid bancari, La rutinària
Crec, des de fa anys, a l’igual que altres companys, que ens convindria canviar el nom de marca del partit, Bloc Nacionalista Valencià: és un calc lèxic del “Bloc de Progrés”, tinglao culturalista del PSOE per a llevar-nos els vots a nosaltres i mobilitzar la part esquerrana del nostre electorat, desviant-lo cap al seu
Com que perdo en el perdó i recordo en el “recordó”, vos afano en el finestró aquest “Mariage a Mogador”: a l’igual que un servidor, estirant els bemolls, el cosí Emil mai s’ofega, contentets en la nostra vocalització “txarnega”: tot és dual mixtura i doble barreja, a la fina línia epidèrmica de la identitat fronterera, el que estava fora està dins i
CONSTRUINT EL NOSTRE «EUROPELLISME», OSCIL·LATORI I DISTRET, M’IX UN ROAD-POEM, FLUID I PREMONITORI, DINS DEL PALIMPSEST Tornant de Craiova, pel vell Duna, Compre tabac a un duty-free, Si del plaer et resta una espurna, No serà Vlad qui et farà patir, El blat ens sacralitza l’autumne, Avui tenim més tresors que