Anotacions rizomàtiques

L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular

14 de gener de 2011
0 comentaris

SONET PRODUCTIU SOBRE LA RADIANT ESFERA DELS TREBALLS (Llibre de les Evanescències)



SONET PRODUCTIU SOBRE LA RADIANT ESFERA DELS TREBALLS,

ARA QUE PENSE: “EN LA RUTINA ES DISSIPEN ELS ESTRALLS…”

 


La rialla contumaç del notari estrafolari,

La promiscuïtat existencial d’una telefonista,

Les lliçons aigualides d’un docent ben artista,

Les ordres ensuperbides del supernumerari,

 

L’optimisme pervers de qualsevol publicista,

Els comptes encoratjadors d’un pàl·lid bancari,

La rutinària salutació del comerciant lliurecanvista,

Les desviacions del peó intercanviable i secundari,

 

El recull de ficcions d’una cambrera quasi nihilista,

Les converses animades d’un eixerit funerari,

Les esmorzades sense fi del llaurador rendista,

 

Els periòdics d’esports per al rigorós funcionari,

El cançoner amb sordina del matiner electricista,

La lux post tenebras del meu escèptic receptari.

 


Filmografia : escenes de la pel.lícula « Temps Moderns » de Charles Chaplin : al treballar cal que hi posem una bona disposició charlotiana per a anar apretant els perns i caragols de la maquinària capitalista. Dos punts de vista clàssics sobre el mateix fenomen laboral : a) versió crítica paleo-liberal : « En el curs de la divisió del treball, la funció de la major part d’aquells que viuen del seu treball acaba reduïda a unes poques operacions molt senzilles ; en general, una o dues… L’home que es passa la vida dedicat a poques operacions… acostuma a tornar-se tant estúpid i ignorant com pot tornar-se un ésser humà » (Adam SMITH ,
La Riquesa de les Nacions) ; b) versió il·lustrada optimista : « En gran part, el ritme de treball significa que si repetim una operació donada, descobrim com accelerar o aminorar la marxa, aprenem a fer variacions, jugar amb els materials, desenvolupar noves pràctiques, igual com un músic aprén a usar el temps mentre interpreta una peça. Gràcies a la repetició i al ritme, el treballador pot assolir, segons Denis Diderot, « la unitat de la ment i de la mà » » ( extret de l’assaig del sociòleg  Richard Sennett, La corrosió del caràcter. Les conseqüències personals del treball en el nou capitalisme »)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!