imatge: Kariotakis in Preveza. Una parella de poetes grecs, amb un amor impossible: Kostas Kariotakis (1896-1926) i Maria Polidouri (1902-1930). Van intimar, però no es van entendre del tot ni van saber “apanyar-se”. Poc temps després de flirtejar, moririen: ell, d’un suïcidi, en un destí com a “civil servant” en el que no disposava de
imatge: el riu Neckar a prop de Heidelberg Vine, amic, ixquem a l’obert! És cert que la llum és mesquina encara i que el cel ens oprimeix massa. Les muntanyes i les capsades dels boscos no es mostren encara i l’aire descansa, buit de cants. El dia està ombrienc, carreteres i sendes dormen; quasi es
Imatge: Giuseppe Frascheri, “Dante e Virgilio incontrano Paolo e Francesca” (1846). Més info: http://es.wikipedia.org/wiki/Infierno:_Canto_Quinto PAOLO I FRANCESCA I Altres veus recomencen la lectura que vau abandonar una nit serena, sense dubtes. A cada nova albada, altres amants us revifen els cossos i els sentits, i els plaers i els càstigs. Els rostres que mai se
<– imatge: Màrius Torres, un home humil, auto-irònic, amb una gran consciència quotidiana de la seua petitesa. Pere Ballart i Jordi Julià (editors), Versions de poesia europea de Màrius Torres, Lleida: Pagès Editors, 2010; conté un estudi exhaustiu dels editors; 271 pàgines en conjunt; llibre regalat des de Barcelona per una amistat que llig
“Omar Khayyam va nàixer a Naixpur, de Korassam, a mitjans del segle XI de la nostra era, i va morir als 82 anys d’edat en el primer quart de segle següent. La seua vida va estar lligada singularment a la de dos personatges importants i famosos del seu país i època: Hassan El Sabbah i
Imatge: Illa Maurice, en l’Oceà Índic. Als vint anys, Charles Baudelaire fou “empaquetat” en un viatge impossible a Calcutta, per a que ”es reformara” de la vida bohèmia i aprenguera un “ofici pràctic” com a comerciant d’ultramar, enviat pel marit de sa mare, el general Aupick; almenys va arribar fins a l’Illa Maurice, que
Karl Marx sobre Heinrich Heine: “El vell gos se’ns va callar que el govern francés li havia donat una pensió” (no obstant, fou la personalitat de la seua època a qui Marx més tendresa va professar) Màxim Gorki: “Culpe a Heinrich Heine d’haver-me descobert el mal de queixals del cor” (nota d’un suïcidi impostat
imatge: façana litoral d’Alexandria d’Egipte Quan tot de sobte a hora de mitjanit se sent invisible passar una colla amb músiques descomunals, amb crits – la teva sort que ja cedeix, les teves obres que han fracassat, els plans d’una vida que tots han acabat en pura il·lusió, tot això, inútilment no ho ploris. Com
<<— “Ronda de nit”, quadre coral de Rembrandt: un dels models imatginístics del poeta Aloysius Bertrand. En la seua correspondència postal amb l’esculptor de prestigi David d’Angers, Aloysius Bertrand (Ceva – Piamont-, 1807- París, 1841) apareix com un poeta fràgil, cult, subtil i educat que té vergonya de rebre als companys de viatge en París, ja
<<— clica damunt, per a visualitzar en lletres més grans VERSOS DAURATS “I tant! tot és sensible” Pitàgoras Home, franc pensador! Et creus l’únic que pensa D’aquest món on la vida esclata en tota cosa? De les forces que tens el teu albir disposa Mes de tot consell teu l’univers se
imatge: Fernando Pessoa, de “flaneur” pels carrers de la BaixaInfança i adolescència a Durban: aprenentatge de l’anglés Per un atzar biogràfic, Fernando Pessoa passarà la infança i l’adolescència a Durban (República Sudafricana): sa mare Maria Magdalena Pinheiro Nogueira es va quedar vídua i es va casar amb el Cònsul de Portugal en eixa ciutat portuària,
Imatge: retrat de Camôes. Ja de ben jove, en una batalla pels voltants de Ceuta, perd l’ull dret, la major part de la vida serà tort. Luis Vaz de Camôes (1524-1580) és el poeta nacional de Portugal. A diferència d’altres poetes nacionals com Shakespeare o Ausiàs March, Camôes disposa d’un patrimoni perceptiu especial: els seus llargs anys de
Aquest poema de Catul va ser el primer text que vaig llegir (i traduir) en llatí. Amb el pas dels anys, em van arribar dues edicions dels seus poemes, una comprada i l’altra regalada. Ja sabeu que si voleu fer una bona prova de foc per a saber si l’edició completa està ben traduïda, amb suficient liberalitat
Per als indicis de primavera, molt recomanables les lletres de CARMINA BURANA. Les vaig traduir als 16 anys en rimes valencianes. Aquell patracol de papers manuscrits deu estar en un racó introbable del magatzem (¿o potser li’l vaig regalar a una traductora d’alemany?). Ara em conforme amb aquesta altra versió trilingüe en llatí, català i espanyol –> http://webs.ono.com/jgarciailla/doc/carmina.pdf
THE WASTE LAND de T.S. Eliot, versió completa d’Agustí Bartra—————————————-———– El més cruel dels mesos és l’abril: engendra lilàs que broten de la terra morta, mescla records i anhels, somou les arrels enterques amb les pluges vernals. L’hivern ens escalfà cobrint la terra amb neu oblidadissa, nodrint un xic de vida amb secs tubèrculs. L’estiu