Anotacions rizomàtiques
L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular
1 de gener de 2011
2 comentaris
UN “ROAD-POEM” (Llibre de les Evanescències)
CONSTRUINT EL NOSTRE «EUROPELLISME», OSCIL·LATORI I DISTRET,
M’IX UN ROAD-POEM, FLUID I PREMONITORI, DINS DEL PALIMPSEST
Tornant de Craiova, pel vell Duna,
Compre tabac a un duty-free,
Si del plaer et resta una espurna,
No serà Vlad qui et farà patir,
El blat ens sacralitza l’autumne,
Avui tenim més tresors que ahir,
Tu jugues als escacs gregaris del destí,
Jo sóc marmessor sense ordres rudes.
Fugint de Zúrich, pels llargs túnels,
Compre xiclets a un bar antic,
Si et xiuxiueja el Vent –tot Brummen–
No serà Tell qui t’assagetarà de nit:
L’ordi ens transsubstancia l’autumne,
Avui gaudim més delícies que ahir!
Imatge: Pont Ganter, a prop del túnel del Simplon.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Evanescències… em van agradar tots els camins fractals que feies allí. Memòries i camins. Arbreçades i espurnes