el primer dia de primavera

Converses matinals en el primer dia de primavera sobre fets i conseqüències, de l’actualitat.

Donem per fet que et poden llegir els correu electrònics o et facin escoltes del què parles, vol dir que els hi donem permís perquè t’entrin a casa i et fotin una targeta sim dins d’un gerro o et robin l’agenda per les seves neures ancestrals, constitutives de delicte, des de fa més de quatre generacions…

Aquests són els servidors de l’estat. Tots. Els que es diuen politics, la majoria fills ideològics de franquistes. Dels grans partits. Els que dominen l’administració burocràtica, de justícia, la seguretat, i que estan ficats a les grans empreses. Els seus führer a l’ombra dictant.

Al món els que mouen les borses, banksters, corporacions i els seus accionistes.

La denúncia permanent, no oblidar-ho és estar alerta.
Proposta?
Permanentment alçats.

El poder sempre canvia les regles per continuar manant.
La democràcia és com anar cap a Ítaca.
És el joc que al sistema li va bé després d’imposar-se amb els morts de les guerres.
Quan s’alcen dos milions, se’ls reprimeix…
… i tornem a començar.
Sóc un incrèdul.

Aquests són els que si volessin no veuríem mai el sol, com cantava en Quico Pi de la Serra.
Guanyes a les urnes i foten un alzamiento, un cop d’estat i quan reacciones per aturar-los en diuen una guerra civil. Són el poder, militars contra democràcia. Munten una dictadura, es relleven ells mateixos, re-instauren la monarquia que havia abdicat, constitueixen les normes per auto-adaptar-se a les exigències per homologar-se a les democràcies a l’ús, pacten amnistia amb la dissidència rendida, transició de silenci i més morts, impunitat i tal dia fa 40 anys…

Resposta del meu interlocutor :

Exacte. No et deia que gent com tu no n’hi havia gaire perquè avui et volgués tirar una floreta, que també, sinó perquè sé que penses així.
No et parlava de la Natura en termes poètics, sinó científics. La filosofia també es ciència. Almenys per a mi.
Ara ho entendràs. Tot segueix la llei natural. Fins i tot l’home malgrat n’estigui per sobre perquè té el lliure albir. Però el lliure albir també compleix la llei natural. Mira.
La característica principal dels animals és que cada espècie només compleix una missió. El gos fa de gos i la serp fa de serp. No fan de res més. La resta de la natura fa el mateix, el sol, els pomers i els albercoquers, els rius i el mar. Es una gran simfonia, una gran partitura matemàtica. I cada un d’ells no treballa per a ell mateix sinó pels altres. Aquesta hauria d’haver estat la interpretació fins i tot de l’evangeli.
Ara anem per l’home. L’home també té una missió malgrat que és polifacètic. Però la missió última és cuidar de la Natura per assegurar la continuïtat. La continuïtat per a què? Doncs per el mateix home, que és dipositari final de la partitura de la Natura. I amb quina finalitat? Doncs amb la mateixa finalitat que estableix la llei natural única: assegurar la llibertat del futur. Assegurar que les generacions futures acceptaran la llei d’una forma conscient i lliure. Lliure, entens? El mar fa de mar sense saber-ho, el gos i el cirerer també. L’home no. L’home te l’autoconsciència, llavor de la llibertat. Llibertat per acceptar o no la llei natural. Tu ets un dels que veus clar això malgrat no ho haguessis fet conscientment del tot. El feixisme, els autoritaris explotadors que malmeten la Natura i a l’ésser humà, no ho fan inconscientment com si fossin mar o gossos. Son tan autoconscients com tu o jo. Son l’altra cara. El mal, el mal gratuït, cruel i miserable en benefici propi. Aquesta gent no desapareixerà mai. I molt menys amb la democràcia, dons és un invent propi, d’ells mateixos per a perpetuar-se. El camí és el que va escollir Josep Facerias. No n’hi ha cap més. El camí és el d’en  Salvador Puig Antich.
Malgrat això, votaré. La meva obligació és fer costat als dos milions de víctimes. En Faceries segur que no em perdonaria que ara fes el contrari. El meu poble és pacífic, jo també, malgrat no seré mai pacifista.

(publicat també a Generació… migrant)

12 de setembre 2018, l’endemà

Ens anem i ens hem anat trobant any darrera any, ens mou la idea de deixar de ser vassalls. Volem ser República. Compromís més enllà de les manis. Confrontació amb l’estat que prioritza el seu ser, el què és i aplica la violència per mantenir l’unitat de la Pàtria abans que acceptar democràcia -no la dels vots la real- petrificada en lleis, sinó d’acceptar la voluntat del les persones.

L’estat és una presó i les lleis la norma d’ús i de de conducta pels presoners.

Organitzats en comitès de defensa de la República, la repressió actua, però junts guanyàrem.

Hem passat de ser resistents, de resistir, persistir per vèncer a rendir-nos a la submissió per la repressió per la força, a l’estat. Aquesta és l’estratègia dels nostres polítics -cridar mantres- però acceptar la via autonomista. L’estat ha vençut.

Els polítics i les institucions han d’estar al servei del poble per retornar-nos amb el què contribuïm amb serveis i prestacions col·lectives.

Quan es tenen medis, s’accepta sotmetre’s a l’imperi del lliure mercat, aspiracions personals i familiars per obtenir formació, posicionar-se en el millors llocs dins de l’estatus social, acceptar les classes socials i segons els ingressos que obtenen, dir-se classe. Tan tens, tant vals. Si ets espavilat, tens padrins o crèdit, ets un emprenedor. Tens treballadors i per poder viure en comoditats per sobre de la mitjana precaritzen als demés. Ningú es fa ric treballant.

Tenir precaris és una vergonya, quan diuen que hi ha igualtat d’oportunitats.

De joves conscients, es rebel·len en contra del sistema i el règim que el sosté, s’organitzen i els combaten. No volen ser clandestins, quan han après a combatre’l i veuen la magnitud de la força de l’estat, s’hi rendeixen. El sistema els recupera, s’hi dissolen, sobreviure, l’accepten, empassen la píndola, el reconeixen i s’hi sotmeten. Van al psicòleg, tenen un coach, fan esport i es mantenen en bona forma física.

Passen els anys i la vida, viuen. i amb la seva col·laboració, la seva submissió, contribueixen en allò que havien repudiat. La quotidianitat, el dia a dia manté el principi de la propietat privada, l’accepta com una contradicció i ho justifica a contracor.

Es contradiu pel fet de pagar impostos a l’estat pels serveis bàsics què no rep. Se’ls gasta públicament, en els pressupostos, per mantenir les seves institucions judicials, niu de fatxes, l’exèrcit, les repressores forces de seguretat i manteniment de la monarquia.

T’adones, saps, i t’emprenya que que et xuclin el teu esforç. Quan s’acaba la teva vida útil, laboral o pel motiu que sigui o per què el sistema, l’economia ha entrat en crisi o ja no existeix el teu clúster, àmbit econòmic, o no hi ha activitat en el teu sector o per què ha canviat el sistema ideològic-econòmic imperant i el sistema de govern s’hi ha adaptat hi ha retallat les prestacions socials i l’estat del benestar, només et queda o lluitar i reorganitzar-te o agafar-te a allò que durant anys has aportat, que has sostingut i que ha permès mantenir-se amb certa dignitat els teus predecessors ara ja jubilats.

Quan t’arriba et retallen, et congelen el que et pertoca; els serveis, i les prestacions socials ja no es corresponen amb el teu treball, amb el què tu has contribuït, et degraden en prestacions, et degraden serveis a la salut, i et diuen que no has estat previsor per què no has aportat diners a un pla de pensions privat o no t’has fet una mútua.

Et rebel·les, surt a manifestar-te i reclames els teus drets adquirits

Finalment quan perds energia acabes al sot. Et transformes, però ja no ets viu.

crèdit

Me’l creuré quan deixi actuar com a home de sindicat i partit.
Els sindicat UGT, on ell n’és membre, així com CCOO actua sovint com a fre en molts comitès d’empresa en contra dels treballadors i en benefici de les empreses.

Un exemple és en les falses cooperatives que no ha ha tallat d’arrel, i que està enquistat i beneficiant als grans grups de les càrnies, concretament els escorxadors de porcí.

Les falses cooperatives és un frau de llei on els treballadors s’han d’adherir a una cooperativa pagant el cànon d’adhesió, els autònoms i on se’ls descompte també els materials del seu salari. On no tenen dret a representació ni es convoquen assemblees per decidir les accions com manen els estatus de les cooperatives i on el consell rector està posat a dit pels empresaris. Pervertint el sentit cooperatiu.

Frau de llei a la seguretat social.

( opinió sobre l’entrevista al conseller de Treball, Afers Socials i Famílies. Chakir el Homrani https://www.vilaweb.cat/noticies/chakir-el-homrani-soc-conscient-que-represento-un-canvi/ )

Tabarnia, la tabarra cretina

El mapa de la cretinada, dels que donen la tabarra, el deliri de l’imaginari dels fanatics, inadaptats, i amb esperit de separador per perpetuar el dret de conquista, els franquistes, neolerrouxistes, populistes de ciudadanos,

Tabarnia? Inadaptats.

Què et fa sentir Tabarnia?
El concepte per auto-definir-se, la gent que t’insultava a la sortida de l’escola i insulta.
Els fanatics i descendents, adoctrinats pel franquisme dels anys 60/70. Inadaptats per la desídia dels consistoris sociates. Obrers sense consciència de classe.

Tabarnia, és la marca de l’esclau; el capitalisme dels que es diuen de classe mitja, però sobreviuen amb sou d’obrer, de precariat.

“de fora vingueren i de casa et tregueren…”  l’ocupació i conquista silenciosa del franquisme.

El triomf del franquisme, als barris d’obrers de les zones industrials

#Tabarnia #cretinada #Tabarra #adoctrinats #Inadaptats #capitalisme #precariat #ciudadanos, NeoLerrouxistes #populistes

tweets de 2/4 d’onze

Joan Calsapeu-Layret @romanidemata : Quan la llei -que celebren el dia 6- fonamental per tenir unes bones relacions bilaterals equànimes és “torticera” ja NO pots confiar en que els tribunals i els seus veredictes siguin justos.

Miquel Tuson @llumenera : Continua el segrest. El segrest de la democràcia i del Govern de Catalunya. #LlibertatPresosPolítics.

Jordi Salvia @jordisalvia : Un d’Òmnium, un de l’ANC, un d’ERC i un del PDEcat. Més que de presoners, ja podem parlar directament d’ostatges polítics. #LlibertatPresosPolítics.

julià de jòdar muñoz @julidejdarmuoz : El projecte de tupinada ha començat avui.

Andreu Barnils @andreubarnils : Sento un fàstic suprem.

——————————————————————————————————————–

empresonen als 3.000.000 de catalans que hem votat #republicacatalana.

resistir, persistir, vèncer !

pors fundades

‘Ens informaven que ja entraven armes per Sant Climent Sescebes’ Marta Rovira

Entenc i estic persuadit per mi mateix, i no és una apreciació subjectiva, una por meva, sinó objectiva de per com actuen i han actuat les forces de seguretat de l’estat, no per garantir l’ordre i la convivència sinó al servei d’una ideologia i un partit concret per mantenir-se al poder.

Dit això, no puc creure’m i fer un acte de fe, i em sap greu, perquè tindria molt de pes i aquí el Gobierno del reino i la mateixa institució de la monarquia, el rei, quedaria exposada i en qüestió ja que ell, el rei, és el cap de les forces armades, per tant mana, i és el responsable directe.

Necessito proves, fefaents, ja sé que és difícil, com quan alguna persona ha estat violada, ella, la persona ho ha patit, però davant de un tribunal s’ha de demostrar per poder condemnar al violador. En aquest cas l’Estat i els seus màxims responsables i executors, que sabent que és una ordre injusta l’acaten. O quan t’han robat, tu ho saps i trobes a faltar el què és teu, però els altres han de poder saber-ho i tu demostrar-ho amb proves que era teu.
De moment, no hi ha ni testimonis, ni càmeres, ni documents sonors , ni escrits. Secret. 
Necessito les proves sonores, gravacions i documents, i sobretot ordres que se solen donar per escrit dels comandaments a la tropa, amb això els militars són molts clars, qüestió de jerarquia. No hi ha ordes de codis vermells com va passar en els diferents cossos policials armats, l’exemple del maltracte als consellers emmanillats i amb grillons en trasllat…

Necessito poder comprovar-ho documentalment, com en les mil agressions, documentades del 1 d’octubre.

Ja sé, en soc conscient, que l’Estat no accepta la democràcia, el dret d’autodeterminació i usa tots els medis per impedir la voluntat a de les urnes i s’imposa per la força de la por a les armes, pel temor de ser usades. Memòria.

No he cregut mai en l’Estat, m’ha demostrat, sempre, que és un ENS que es perpetua generació rera generació per tenir súbdits, sigui amb el règim que sigui, i necessita esbirros que facin la feina bruta.

(escrit com a resposta a les declaracions de na Marta Rovira del article de la redacció de Vilaweb: https://www.vilaweb.cat/noticies/marta-rovira-revela-que-lestat-espanyol-havia-amenacat-amb-sang-i-morts-al-carrer-en-cas-dindependencia/)

imagina’t, fakenews

Ha decidit que els seus serfs, el Gobierno, amnistií les preses i presos polítics, perquè hi hagi pau social al reino.

Ha manat al Gobierno que es faci el replegament de les forces del orden, armades, que ocupen vaixells, hotels i casernes, els agents, puguin retornar a casa per Nadal, evitar divorcis o que es malgastin el sou amb banalitats mundanes.

Ha manat als banksters i empreses que tornin les seves seus social als llocs d’origen. Retornin uns a Irlanda, d’altres a Alemanya i algun altre a França. Multinacionals, els diners no tenen fronteres, i estan tots units a Europa.

Ha manat que s’indemnitzin les víctimes amb fons reservats, com els que s’han fet servir per finançar l’operació Anubis / Copernic, i els agents i comandaments els hi demanin perdó en una cerimònia oficial pels excessos de zel de caire fanàtic impropi de agents de l’autoritat.

Ha manat, al Gobierno* que es facin eleccions per sant Tomàs, cosa molt recomanable, ja que el govern escollit sorgit del Parlament de les eleccions del 27 de setembre de 2015 només representava la majoria d’escons i calia respectar la minoria en escons, silenciosa. Així els electors poden expressar les seves preferències dins de l’ordre del 155, reconstituït.

El molt excel·lentíssim cap de l’Estat don Felipe de Borbón y Grécia, gobierna*


Fi de les fakenews.

Nota: *gobierna / *Gobierno. Els caps de la UE els hi han manat, manat! l’estratègia -democràtica?- per tapar-se tots plegats les vergonyes, estratègia d’hipòcrites. Manat per no rebre una altra hostil manifestació de la ciutadania organitzada, ja no en un referèndum unilateral -legal segons el Parlament- i votat per majoria. Unilateral per la negativa del capitan general i el Gobierno , a la tan temuda desintegració territorial.

i

Rèplica: el vot ja no és tan sols per escollir, és per posicionar-se, és de protesta, és de resistència, una hòstia ben donada, posem-hi que és de bel·ligerància, de guant blanc, això si dins de la legalitat, encotillat dins de l’establishment.

Juguem? A mi em fan falta uns bons postres, un bon incentiu, per canviar el meu posicionament, i els menús repetits , en bucle, em retornen i no m’agrada fotre’m més alka-seltzer.

 

la trama (ordint la trama)

Hores d’ara s’estan fent llistes de funcionaris independentistes, la llista dels jueus, com en la Alemanya nazi i països ocupats.

Estant ordint la il·legalització de partits independentistes com van fer amb la llei de partits -la llei Aznar en plena lluita d’alliberament nacional a Euskadi- Pretenen guanyar la #tupinada de les eleccions il·legals a Catalunya.

Ocupen tots els ressorts de poder, els llocs clau, des del govern Aznar, no els importen els mètodes utilitzats, siguin legals o para-legals. La corrupció, és un pilar, com s’ha demostrat, i sosteniment del seu pla. Els sobresous i influencies, contractes entre la multitud de formes de corrupció dels seus mètodes per finançar-se, la base de la economia de la trama.

#OrdintLaTrama

més de cent cinquanta cinc consideracions.

no hi ha discurs al balcó,

has guanyat una batalla, cabró
amb porra i humiliació,
no ho dubtis, tindràs obstrucció.

la meva, segur, mamó !

La convocatòria del 21 desembre és frau electoral, segrest de la democràcia i ingerència del “reino de Espana”.
Confrontació, Boicot, Obstrucció, Sabotatge, Resistència a la imposició i autoritarisme colpista. Camuflar-ho com a constituents és jugar el joc del gat i la rata i qui dia passa any empeny i esperar reconeixement?

No s’ha acabat !

Som una nació ocupada per un estat feixista en una Europa, que es mostra antidemocràtica i autoritària.

En els dos anys de legislatura s’han fet lleis, justes, de caire econòmic i social.
Davant tenim el “Gobierno”, dels corruptes que té tots els ressorts del poder. La màfia institucionalitzada, la teranyina ho controla tot; executiu, legislatiu, judicial, coercitiu, defensa i econòmic. Poders que usa com, quan i on li convé.

Europa n’és còmplice per poder continuar extorsionar-nos pel deute que ha acumulat en els 5 anys al govern del “reino de Espana”.

Els nostres governants, però, no han estat a l’alçada, no han sabut blindar les institucions ja de per si molt intervingudes, gracies a la claudicació del govern d’en Mas. No han pogut aturar i s’han deixat robar la cartera, han permès que els esbirros entressin fins a la cuina i s’enduguessin el rebost.

Tenim la República interrupta, que no potser.

No podem participar a les eleccions de Nadal, perquè encara que es guanyessin, l’Estat impugnaria els resultats, estaríem en bucle permanent. El ministre Català, rebutjat per “las cortes” deia en unes declaracions, que si guanyen els sobiranistes no poden continuar aplicant el programa i es continuaria aplicant l’article 155. Jugar amb cartes marcades, fer trampes. No acceptaran mai que som majoria republicana, en bucle…

Mentrestant més d’un centenar de persones executives sense feina, varies més imputades o que ho seran ben aviat i dos empresonats il·legalment per un fiscal que ha estat rebutjat per “las cortes” i aplicant les seves lleis a mida, lleis tergiversades. Tramposos totalitaris.

No acceptaran mai la ruptura del que fa dècades, passin governs, dictadures o règims es manté per la força de la conquesta, la seva “grande y libre”, atemorint i usant els seus gossos, garrulos i fanàtics adoctrinats, feixistes de cara el sol.

( també a https://romanidemata.wordpress.com/2017/10/30/cent-cinquanta-cinc-consideracions/)