Sobre l’abolicionisme feminista de la prostitució.
26.09.2020 Sobre l’abolicionisme feminista de la prostitució.
Existeix un mercat de sexe perquè hi ha més demanda de sexe que oferta, i això ha estat sempre així i continuarà aixi. I un mercat el pots regular o prohibir pero no negar, perquè si existeix continuarà existint facis el que facis. I si el prohibeixen (que és la proposta de l’abolicionisme feminista) llençaran als venedors i als consumidors al mercat il•legal on els abusos i el tracte il•legal del producte florirà. En aquest cas a més, és considera que “el producte no es il•legal”, però si que és delicte el seu consum, però només delinqueix el consumidor si el producte es compra, no si es consumeix gratis. El venedor per contra no és culpable de res, i a més amb una sèrie de etiquetatges essencialistes i deshumanitzadors del comprador: només són culpables els consumidors SI SÓN homes els que compren sexe a dones i no si ho fan a altres homes (les dones també consumeixen sexe de pagament no ho oblidem però aquí no hi ha delicte), equiparant a més aquest consum a un altre tipus delictiu: la violació. I a mes els consumidors són per essència “masclistes que exerceixen la violència”.
L’etiquetatge del genere masculí com a “violent, masclista, violador i putero” que sempre agredeix a la dona simplemente no es cert. La majoria de consumidors de sexe de pagament són persones inofensives i en gran mesura febles. Els anomenats “incels” (celibs involuntaris, és a dir els que no es mengen una rosca).
A més a més equiparar -i per tant culpabilitzar- el “consum” de sexe amb el “tracte d’éssers humans” és una altra de les falàcies monstruoses que intenten vendre’ns.
La barbaritat és tan immensa que costa creure que el “progressisme i l’esquerra” estiga comprant l’argument.
Si a mes a mes considerem que hi ha un sector de població que llur única possibilitat és al sexe de pagament (persones considerades sense atractiu sexual, malformats, tetraplègics, i un llarg etc.), el que s’està fent (a mes d’una crueltat) s’assembla més al tabú del sexe utilitzat secularment per l’església per mantenir controlada a la població a través de la culpa, que a la Llei seca que va prohibir el consum i venda d’alcohol.
És directament una aberració que provocarà sofriment i que de progressista no té res.
Quan una realitat no t’agrada el més senzill és negar-la i castigar-la, però eixa “senzillesa” el que amaga és una profunda ineptitud per acarar el problema…o el que és pitjor, l’intencionalitat amagada de crear-lo.