Sobre l’allunyament del poder polític i el fenomen de la globalització
No sé n’adonem amb claredat, però l’allunyament del poder que s’està produint amb la globalització, és l’equivalent al retorn a “l’ancien regim” on el poder no estava vinculat a la ciutadania sinó que provenia de fonts de legitimació superiors, divines en el cas de “l’ancien regim” i tecnocràtiques o “cientifiques” ara, però igualment de “coneixement superior” en el cas de la globalització.
Posem-li nom als nusos de poder allunyats i ho entendrem millor. Nusos de poder que no només són més poderosos que els poders tradicionals existents fins ara, i amb més capacitat d’influència, sinó que estan investits d’un poder “superior” no reductible a la voluntad popular, ans del derivat de l’intangible coneixement de la ciència i la tecnica.
Els nusos de la xarxa global de poder (concentracions de poder tal com els estats, ministeris, parlaments, instàncies regional, etc.), a mesura que van baixant i per tant acostant-se al ciutadà mitjà, van assemblant-se més i més, a delegacions dels poders superiors, que a emanacions de la voluntad popular. Un poder superior que ordena (p.e. la OMS als Ministeris de Sanitat davant la pandemia etc.) i que cada cop està més allunyat de qualsevol control. Als nusos pròxims, (estats) els toca executar allò que els poders supranacionals “suggereixen”.
Qui controla l’OMS, l’FMI, la ONU, la UNESCO, el BM, etc.? Qui controlarà un “Govern mundial” d’aquesta mena?
Ja no hi hauria on amagar-se. Caldria ser-ne conscients perquè per eixe camí s’em enfilat.
L’exemple de la UE és paradigmàtic, perquè al negar-se els Estats a cedir poder per convertir-la en una federació o confederació d’Estats, el poder de la UE s’ha allunyat del control ciutada, i la COMISIÓ EUROPEA (l’autèntic Govern Europeu) s’ha convertit un ens absolutament opac, no nomes independent de la voluntad del ciutadà, sinó del mateix Consell i Parlament Europeu, en mans només de les elits dels estats membres. I amb tot és un exemple petit en comparació amb el que se’ns ve al damunt.
La globalització política (que no econòmica ni informativa a les que considero positives) està produint una deriva envers una mena de monarquia absoluta mundial, i els nusos d’aquesta xarxa de poder, (estats i instàncies regionals intermitges) les noves feus i els seus representants, els nous senyors feudals.
El mes paradoxal de tot és que els principals valedors d’aquesta globalització són les “esquerres”, O més pròpiament anomenat “el progressisme” (que sovint es confòn amb l’esquerra, perque certament hi ha un progressisme d’esquerra però també existeix un progressisme de dreta), mentre “les dretes” tradicionals, amb el seu “patriotisme classic”, de grat, inadvertidament, o per força, s’estan convertint en les valedors d’àmbits de sobirania més propers al ciutadà.
Potser aquesta siga una de les raons del creixement de l’extrema dreta arreu del món. Es ben sabut que l’antic electorat del PCF l’ha recollit el Front Nacional de LePen, i que Trump va rebre un suport massiu de la classe obrera.
En eixe sentit els patriotes de les nacions sense estat ens trobem en una interessant avinentesa de “nobody’s land”, perquè no estem adscrits ni al patriotisme de dreta dels estats-nacio, ni al progressisme globalitsta…o no ho hauríem d’estar!
Només ens cal obrir un poc els ulls per veure que aquest embrió de monarquia absoluta mundial té molt a veure amb les Big Tech. L’exemple més palès ha estat la mort civil de Donald Trump al que han fet fora de Twitter, Facebook, Instagram, Youtube etc. fins i tot quan encara estava al capdamunt del poder, el que ens indica amb claredat meridiana, com el control ha fugit de la voluntat dels ciutadans i de les mateixes institucions de l’Estat, desplaçant-se a les grans empreses privades multinacionals que controlen les xarxes socials i proveïdores de serveis d’Internet i telefonia, empreses amb estrets lligams amb els nusos de poder de les instàncies supranacionals esmentades.
Mort civil la de Trump, que ara serà sancionada (i sobretot enblanquinada) amb l’empeachment.
Si poden reduir al silenci al President dels EEUU, que no poden fer amb un ciutadà corrent?
L’autèntic poder no és el que reprimeix (la represió la deixa per les instàncies de poder més baixes, estats, regions autònomes, etc.) sinó el que acarona…si et portes bé, i et fa desaparéixer si no et comportes d’acord amb l’ortodòxia.
En paraules de Orwell el que et “vaporitza” sense deixar rastre de la teua existència al món.
De fet molts dels moviments actuals del tipus “negacionistes i cospiranoics” s’assemblen com una gota d’aigua a una altra a les heretgies, la bruixeria i fenòmens semblants d’uns altres temps que semblen estar tornant.