SOBRE LA NOVA ESQUERRA CONTEMPORÀNIA I ELNACIONALISME DE LES NACIONS SENSE ESTAT
SOBRE LA NOVA ESQUERRA CONTEMPORÀNIA I ELNACIONALISME DE LES NACIONS SENSE ESTAT
10/01/2021
Els que venim de l’esquerra marxista recordem perfectament el discurs de la estructura economica i la superestructura cultural (entre ells el nacionalisme) com una mena d’epifenomen que depenia totalment de l’estructura però sense consistència pròpia, i com eixa estructura econòmica creava dues (i només dues) classes socials enfrontades, la dels explotadors burgesos, propietaris dels mitjans de producció, i la dels explotats proletaris, i com les masses d’aquests segons es convertien en la classe revolucionària conscient de ser-ho que faria la revolució i ens duria a la fi de la història. Revolució que atenent a la teoría s’havia de produir en aquells llocs on l’acumulació de capital (Anglaterra, Alemanya, França, EEUU, etc) i la fortalesa d’un proletariat conscient la faria inevitable. Pronòstic teòric que MAI es va fer realitat.
Tanmateix davant el fracàs real del “socialisme real” Gramsci inicia una revisió a fons i darrere seu tot un seguit de pensadors (que van des de Foucault a Laclau) d’esquerra que li fan la volta a la truita (sobretot després de la caiguda de la URSS) i se n’adonen que el proletariat de les nacions capitalistes NO VOLIA fer la revolució, (la revolució va triomfar en els països agraris, on no tocava segons la teoria, com Rússia, Xina o Cuba) raó per la qual havia que repensar el model i posar en primer lloc la “superestructura cultural” com l’element bàsic i decisiu d’una nova esquerra i l’estructura econòmica com un subproducte d’allò cultural, retornant a la dialéctica de Hegel.
I en segon lloc, anar a la recerca d’un nou subjecte revolucionari.
Així arribem a l’esquerra moderna de tall cultural (el tant esmentat marxisme cultural) anomenada “nova esquerra” que ha fet del feminisme, l’indigenisme, l’animalisme, el globalisme (en compte de l’internacionalisme proletari), l’ecologisme, l’LGTBIsme, els assalariats (que no proletaris) i tot un seguit de nous agents, el seu nou subjecte cultural-‘revolucionari’ i el “de arriba y los de abajo, la casta, la trama i tutti quantti” de Podemos o el discurs mes híbrid del PSOE, el seu nou corpus teòric. Fent de la ideologia de gènere l’eix principal del seu discurs, on proletaris i burgesia són substituïts pels gèneres.
D’aquí la desorientació i el desconcert que molta gent tradicionalment d’esquerra té en aquests moment.
Per tant, l’esquerra ‘post URSS’ en compte de la lluita de classes canònica postulada per Marx, burgesia versus proletariat, proposa un nou model de distints d’agents revolucionaris:
Principalment el discurs de gènere Dones/homes, i com a auxiliares, els de homosexuals/heterosexuals, avortistes/antiavortistes, tendències sexuals minoritaries/heterosexuals llenguatge inclusiu/llenguatge ‘patriarcal’, indígenes/criolls, , negres/blancs, treballadors/patrons, ecologistes/contaminadors, immigracionistes/antiimmigracionistes, joves/adults
internacionalistes globalistes/patriotes nacionalistes, …etc.
Aquest últim eix ens ateny especialment als nacionalistes sense estat, perquè ens deixa en una situació difícil, en una situació neuròtica, en el que s’anomena LLIGAM DE DOBLE VINCLE teoritzat per Gregory Bateson, un autor de l’escola de Palo Alto, atès que les reivindicacions nacionals de les nacions minoritaries hispàniques sense estat sempre han estat vehiculares des de l’esquerra, mentre que l’imperialisme unitarista espanyol sempre ha estat una reivindicació de la dreta espanyolista.
El lligam de doble vincle consisteix en que hi ha un discurs manifest que ordena una cosa, l’assoliment d’un objectiu mentre que al mateix temps de manera tàcita, oculta i prohibint la seua verbalització manifesta, hi ha un altre discurs ocult que prohibeix el que l’altre discurs ordena, i que es troba a la base de molts símptomes neuròtics, fins el punt que va arribar a postular-se com el causant de l’esquizofrènia.
Doncs bé, nosaltres nacionalistes patriotes estem en una situació de “doble vincle”. No podem recoltzar la dreta espanyola perquè el seu patriotisme es imperialista i ens nega el dret a existir, pero el paradigma de l’esquerra ens obliga a ser immigracionistes en unes nacións minoritzades sense capacitat d’integrar la immigració. Ens ordena ser internacionalistes i globalistes, és a dir a renunciar a les estructures d’estat propi, ens empeny a tenir polítiques de control de natalitat i multiculturals quan comencem a estar en minoría dins el nostre espai nacional..etc.
Ho tenim malament. Cal sortir d’aquest doble vincle, però primer ens cal reconèixer la seua existència, i per descomptat a teoritzat un nou corpus doctrinal distint i diferenciat tant de la dreta com de l’esquerra espanyola.