Bloc d'en Robert Mora

Reflexions, opinions i estats d'ànim.

ENTRADES DE MAIG DE 2021

ENTRADES DE MAIG DE 2021

05/05/21

Els dos partits que són al govern d’Espanya han quedat en 3er i 5e lloc respectivament al parlament madrileny, i amb tota la potència simbòlica que li havien atorgat a Madrid això els hi suposa un cop demolidor.

Podemos amb la retirada d’Iglesias ha encetat la costera avall definitiva perquè no sobreviurà a les pròximes eleccions (com C’s), com a molt es residualitzarà als nivells d’Izquierda Unida.

El partit guanyador de l’esquerra a Madrid és un partit regionalista que sintonitza amb els moviments perifèrics de tall sobiranista i la dreta ja sense disfresses es manifesta com el que és i ha estat sempre, l’integrisme castellà cèntric…

El mapa polític de Catalunya es revela com el d’un país radicalment diferent al de “España dentro de España” que es Madrid.

I al País Valencià les repliques que són d’esperar van pel camí de la consolidació tambe d’un espai polític radicalment diferenciat.

Un País Valencià -cal no oblidar-ho mai- que continua sent la principal pesa del tauler per decantar l’equilibri en un o altre sentit. Raó per la qual es previsible que torne a ser el camp de batalla entre dues maneres contraposades de concebre l’Estat.

Altra cosa a destacar es que el “discurs” de tipus calvinista, moralitzant i prohibicionista de “que ve el llop” de l’esquerra del “todos todas y todes”, ha fracassat davant del discurs d’una dreta desimbolta alegre i libertaria.

I “last but not least” l’eix dreta esquerra salta pels aires com diu l’amic Ximo Vaello .

Caldrà prendre bona nota de moltes coses.

06/05/21

Preparem-nos per les repliques de la victòria de “la libertad ayusera” a la resta del cortijo pañol.

Tones de caspa ens cauran al damunt.

No estem fent bé els deures! Catalans, valencians i illencs necessitem una “religio” (que no religió), una narració, un discurs, una cultura, un projecte clar i comprensible que ens projecte al futur o morirem ofegats en caspa al so de les “montañas nevadas banderas al viento” que s’albiren al girar el cantó de la història.

L’esquerra de matriu espanyola a la que sempre li hem fet el viu viu no ens aprofita. Per això les Ayuso i els Abascal estan guanyant el futur.

No estic fent una proposta tribalista sinó cívica, política i individual (intersubjectiva), però sense dubte si col•lectiva, perquè sense un projecte POLÍTIC col•lectiu , i tanmateix ciutadà, que ens relligue,

ens disgregarem -ara si- en una multitud d’identitats fraccionàries pròpies de la postmodernitat.

Ja sé que és més fàcil dir-ho que fer-ho. I tant que ho sé!

07/05/21

He llegit en un post de Facebook una definició de Podemos que m’ha resultat especialment suggerent.

“Podemos” com a “condensador de les distintes línies i corrents del feminisme, LGTBI+, ecologisme, llenguatge inclusiu, etc”, altres més clàssiques i perifèriques al seu discurs nuclear com el dret a la vivenda, les minories nacionals etc. És una de les definicions més originals i al temps més precises que mai he escoltat/llegit.

Per això en la seua formulació original no parlava de dreta o esquerra, conceptes amb el mateix nivell de poder potencial SIMBÒLIC, POLITIC I INSTITUCIONAL , sinó de “los de arriba i los de abajo” un llenguatge més comprensible per les minories (a les que s’adreça) que denuncien “el patriarcat hetero normatiu de l’home blanc heterosexual i Cis, i la violació a la que está sotmesa la gran Mare Terra, Gaia a la que cal salvar del capitalisme depredador.

Només una d’aquestes minories se li ha ennuegat, les minories nacionals, perquè els nacionalismes d’alliberament no formen part del fenomen identitari de la correcció política, sinó que tenen vocació MAJORITARIA i INCLUSIVA, i cap de les dues característiques estan presents en les reivindicacions de les identitats fraccionàries de la postmodernitat.

Crec que és precisament per aquesta característica, d’intentar aplegar en un únic paquet les reivindicacions de les distintes minories amb vocació no-inclusiva (són minories amb vocació minoritària) ha estat precisament el tret més poderós -i original- de la seua praxi política i al temps la debilitat intrínseca de caràcter ideològic de Podemos.

Una força politica que ha sintetitzat en la seua praxi i en la seua definició ideològica la confluència de les distintes corrents de les minories de la “correcció política”, és un invent polític remarcable…però amb els peus de fang, i poques possibilitats d’èxit ideològic, sobretot des que van convergir amb els “Pitufos gruñones” d’IU, que provenen d’una tradició molt diferent al neixement del fenomen i de la “correcció política”, una ortodoxia anglosaxona de caràcter protestant calvinista.

I parle en passat perquè Podemos ja és passat des que ha esta devorat des de dins per IU i el discurs de la socialdemocràcia escandinava.

En efecte, a Podemos no se’l pot acusar des d’aquest punt de vista de populisme clàssic. No es ni tan sol identificable amb el chavisme bolivarià, que no té aquest component luterà del que si és portador Podemos.

Potser per això, l’autèntic hereu del Podemos primigeni siga Mas Madrid i el seu soci Compromís, més que no el partit/coalició Unidas Podemos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.